Els sindicats en temps d’atur i desregulació
Es evident que en una situacio com la actual els sindicats i tenen molt a dir.van ser els primers en adonarse que el cicle economic estava canbiant i que el model productiu tindria que adaptarse a la nova realitat,molt dura per cert.
Mentres el president Zapatero estava inmers en un nuvol de triunfalisme els que estavem en les estructures sindicals entre el 2006 i el 2008 ja vem constatar que Empreses solvents i que habien fet inversions en modernitzarse tambe tenien greus problemes per tirar endavant.Les propostes de canviar el model productiu basat en una ma d’obra barata per un model productiu amb mes valor afegit i en investigacio,era la nostra proposta per evitar la situacio actual. Pero per manca de previsio i un exces de triunfalisme,del moment no van ser escoltades.Ara estem pagan les consecuencies: Cinc millions set-cens mil aturats i un 54% de joves sense feina i la pendent cap avall encara continua.I el pitjor de tot es que no foten res per canvia les coses.
Que en una situacio com aquesta el fet de que no es convoqui una cimera de tots els agents politics,economics i socials per buscar solucions es incomprensible,ja sabem que els politics actuals estan desbordats i que no saben com sortir-sen pero no fer res mentre ni ha tante gent amb situacio limit es d’una irresponsabilitat enorme.
Si el que volen es que les condicions de treball siguin les del sudest asiatic per comenzar a fer alguna cosa potser que pensin amb les consecuencies que tindra per a tots, no nomes per als treballadors.
Esta clar que una dreta que va fer una oposicio tant destralera no tenia cap projecte de canvi de model economic,el Sr.Rajoy tindria que plegar ja.Donar l’excusa de la herencia rebuda no justifica l’engany ni la manca de voluntat politica per buscar solucions.
I en una conjuntura com aquesta que poden fer els sindicats? parar el cop i protestar perque els escoltin minimament. El Partit Popular va guanyar les eleccions per majoria absoluta per tant te legitimitat per governar; pero no per carregarse tots els drets del treballadors conseguits despres de molts anys de lluites i dialeg,entre altres. Perque ells no van fer res per aconseguiro.
Fer pagar els plats trencats als mes febles mentre els poderosos es dediquen al frau fiscal i l’evasio de capitals es d’una baixeza moral i politica enorme.
Esta clar que una dreta com aquesta es el que dona de si.
Per tant els sindicats tindan que ferse sentir convocan una altra Vaga General i es probable que no sigui l’ultima. Portar els treballadors a una situacio limit mereix una resposta contundent. Perque prop d’un millio-dosents mil no tenen cobertura d’atur, ni saben cuan trobaran feina i quina feina ,perque no tindra ni molt menys les condicions de la que tenien abans.I els que tenen feina cada dia treballen mes i cobren menys.L’estrategia de la dreta es conseguir ma d’obra mes barata que mai i sense drets ni regulacio.
De tots nossaltres depen que sen surtin o no.Es molt el que ens i juguem.Perque la dreta politica vol aprofita la crisi per imposar el seu model de relacions laborals que no es altre que desregula tot el que es pugui i mes, i tornar als temps del”treballa i calla” i si no estas d’acord al teu lloc un altre.
Josep Font.
