La independència: una oportunitat per bastir un Estat de Justícia Social
Seria redundant, crec, analitzar aquí la situació que s’està vivint des de fa anys entre espanyols i catalans. És una corda, en tensió i desgast permanent, que totes dues parts sabem que tard o d’hora es trencarà. El projecte espanyol tracta de glopar les darreres alenades, caigut en l’infortuni com si es tractés d’una predicció autocomplerta: la sospita constant, l’abús indigne, la negació permanent han impossibilitat el sosteniment d’un projecte espanyol parlamentari, de manera que, o ens foten un cop d’Estat militar, o els Països Catalans, el País Basc (i probablement també Galícia) esdevindran nous Estats de la vella Ibèria. Vells veïns aprenent a conviure des del respecte a l’altre…
Crec sincerament que és més probable la independència que la contuïtat d’un Estat espanyol que ja no el volen ni ells mateixos (Losantos n’és un clar exemple). I vist així, convé començar a pensar en com volem que sigui el nou procés constituent d’aquest nou Estat, quins han de ser els seus pilars bàsics i quin grau de protecció han de tenir, quin entorn natural volem llegar a les properes generacions… i un llarg etcètera. Tenim la possibilitat, construint un nou Estat, de crear una esquerda política a la Vella Europa, demostrant que és possible un Estat de Justícia Social, on els serveis a les persones siguin l’eix gravitatori del benestar col·lectiu, però on també es distribueixi la renda per pal·liar les desigualtats, i el medi natural sigui considerat un bé estratègic nacional i, per tant, no es pugui privatitzar mai. I això inclou l’aigua, l’energia i les comunicacions.
Per desgràcia meva, veig encara alguns companys i companyes que, apostant per la transformació social, encara no han decidit participar activament d’aquest procés constituent que, principalment per les classes populars catalanes, s’està duent a terme arreu del país. El missatge que adreço als companys és clar: la ruptura democràtica amb Espanya és objectivament la millor oportunitat per bastir un veritable Estat basat en la justícia social segons l’entenem els i les catalanes.
Potser el millor de tot plegat és que la dinàmica que està prenent la societat catalana no lliurarà el timó a mans d’una classe política deslegitimada i sense idees. I els qui creiem en la democràcia de base i en el socialisme català del segle XXI, ara podem fer possible un país alliberat de l’imperialisme espanyol i del capitalisme neoliberal.
Que ningú ens pugui retreure mai la inacció davant una oportunitat històrica que mai abans se’ns havia presentat.
Maurici Jaumandreu.
