Conclusions del debat de la PCDC A L’ATENEU BARCELONÈS (12.16.12)
EL FUTUR DEL PARC DE COLLSEROLA. UN REPTE DE SOSTENIBILITAT PER A LA CIUTAT.
Resum de l’acte organitzat per la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola (PCDC). Ateneu barcelonès, 12 de juliol de 2012.
PRESENTACIÓ
Oleguer Farràs i Josep Lluís Moner.
Representants de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola.
L’any 1987 es crea i es delimita el Pla Especial d’Interès Natural de Collserola.
L’any 2006 passa a formar part de la xarxa Natura 2000.
L’any 2010 s’aprova el Decret de Parc Natural, amb un límit més petit que el PEIN de 1987.
El Decret de Parc Natural de 2010 preveu que s’ha de redactar un nou Pla Especial en un termini de 2 anys, termini que s’exhaureix a l’octubre de 2012, o sia d’aquí a 3 mesos. Aquest Pla Especial hauria de definir la realitat del Parc i regulant-ne les activitats, com ara les activitats d’esbarjo desmassificant l’us que se’n fa actualment, evitar l’accés en vehicles privat, dotar-lo d’agents rurals amb capacitat sancionadora que vetllin pel compliment de normes dictades en el propi Pla, cosa que no succeïx actualment. El Pla hauria d’establir reserves d’hàbitats de flora i fauna i alhora que regular la disminució de les actuacions de caràcter urbanístic dins del Parc.
“Les 16 Portes de Collserola” , és un projecte urbanístic de l’Ajuntament de Barcelona que, en principi, vol fer “entrar la serra dins la ciutat”, però els ponents consideren que no s’hauria de concretar fins que no s’hagi desenvolupat el Pla Especial del Decret de Parc Natural. Aquest projecte, tot i que encara no s’ha concretat urbanísticament, és motiu de profunda preocupació a causa que esmenta Collserola com un PARC CENTRAL METROPOLITÀ, concepte molt allunyat del de PARC NATURAL.
L’Ajuntament de Barcelona, que promou “Les 16 Portes de Collserola”, s’esforça a proclamar que el projecte “protegirà” la Serra, tanmateix, davant la petició formal que es retiri del projecte el nom de “PARC CENTRAL METROPOLITA”, s’hi ha negat. El que aquí està en discussió no és un problema purament semàntic, sinó que hi subjau la forma de concebre la Serra de Collserola i els seu futur. A més a més, hi ha un conflicte jurídic, ja que el Decret concep Collserola com a Parc Natural, cosa molt diferent a un Parc Central Metropolità.
D’aquest projecte de l’Ajuntament preocupa, com ja s’ha dit, que se’n parli abans d’estar enllestit el Pla Especial i, també, el fet que les zones d’intervenció de què parla coincideixen amb les zones ERE ( Espais Residencials Especials) que permeten construir determinats equipaments dins dels límits del Parc Natural.
Els ponents expliquen que la Plataforma Cívica en Defensa de Collserola, que aplega a 11 entitats dels 9 municipis que formen part del Parc, es va adreçar per escrit a la Direcció General de Medi Natural i Biodiversitat de la Generalitat per expressar-li la urgència de l’aprovació del Pla Especial davant el fet que s’està exhaurint els terminis previstos al Decret, i oferint-se a participar en la seva redacció. La Directora General va respondre informant-los que ja s’han iniciat els primers treballs per a la redacció del Pla Especial, que l’equip que el redacta està format per l’Entitat Metropolitana, la Diputació de Barcelona, el Consorci del Parc i la Dirc. Gral. De Medi Natural. Alhora informa que hi ha una Comissió de Seguiment tècnic per tal de donar a conèixer l’estat de la redacció i informar als 9 ajuntaments que tenen part del teu terme municipal dins del Parc. Per concloure, tot agraint a la PCDC la seva disponibilitat per a participar, la Directora General informa que pel que fa a la “societat privada i món associatiu” (sic) la voluntat és a mantenir-la informada.
PRIMERA PART
Ferran Rodà.
Catedràtic i investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (UAB)
Un Parc Natural és una figura de protecció i conservació molt feble que obliga de fer equilibris molt difícils entre la conservació i les possibilitats que obre d’aprofitament de l’espai per a activitats de lleure i usos econòmics i/o urbanístics.
La Xarxa Natura 2000 és una figura europea que delimita espais naturals que contenen elements biològics d’especial interès. Cada Estat té el compromís de garantir la protecció i conservació d’aquests espais i de les especies vegetals i animals concretes que contenen.
Un Pla Especial és l’eina bàsica que regula jurídicament les responsabilitats i obligacions de les administracions i de la ciutadania respecte el Parc Natural. Divideix les zones establint límits en els usos i definint el nivell de protecció de cadascuna. Així, la redacció del nou Pla és una oportunitat per posar i elevar l’èmfasi en la CONSERVACIÓ, ja que actualment, amb el Pla vigent de des de1987, el Consorci del Parc de Collserola, que és l’òrgan de gestió del parc, dedica, amb diferència, més treball, esforç i pressupost a les activitats de lleure i actuacions urbanístiques que a les tasques de conservació. Així doncs, el nou Pla és una oportunitat per a capgirar aquesta situació en les prioritats.
No obstant però, el Decret de Parc Natural, que té un rang menor que si fos una Llei, no especifica els objectius de conservació, de manera que tot queda a expenses de la voluntat dels redactors del Pla Especial. És per això que cal reivindicar que el Pla posi l’èmfasi en la conservació dels sistemes naturals i que sigui en funció d’aquest primer objectiu que es regulin els equipaments i les infraestructures permeses dins del Parc, així com la limitació en l’us públic massificat.
En relació al projecte “16 Portes”, és clar que del què es parla és de “connectivitat humana” i en cap cas de connectors biològics per tal de protegir la biodiversitat de l’espai natural.
Per concloure, el concepte de “Parc Central Metropolità” que consta a la documentació de l’Ajuntament de Barcelona, és fora de lloc per a Collserola. El “Central Parc”, ubicat a l’illa de Manhattan, té turons, camins, boscos i llacs que han estat dissenyats i construïts expressament, i té una superfície de 300 hectàrees. Mentre Collserola encara és un espai natural i té 8.000 hectàrees.
Josep Germain
Institució Catalana d’Història Natural.
El Decret del Parc Natural té uns objectius molt genèrics i bàsics, minsos, de conservació dels seus valors naturals i permet que la concreció s’orienti fàcilment en una altre direcció, com són els usos pel lleure i l’urbanisme. Collserola no pot ser un “Parc Central Metropolità” ja que com a espai natural que és i que s’ha de conservar no pot assumir els usos intensius que van implícits en aquest concepte. Per a fer la funció d’assumir les necessitats de lleure ciutadà hi ha altres espais metropolitans, com ara l’espai protegit a Cerdanyola conegut com “Via Verda Collserola- Sant Llorenç de Munt”, entre d’altres.
El ponent fa una proposta nova a nivell de normativa urbanística pel que fa a aquest Pla. Aprofitant la centralitat de la Serra de Collserola per estar ubicada a la capital del país, proposa fer quelcom que no s’ha fet mai fins ara i que podria ser positiu de copiar-ho en el futur per a altres espais naturals: redactar alhora el Pla Especial i el Pla d’Us i Gestió. Amb això els àmbits de connectivitat, que el Decret pràcticament ignora podrien entrar dins del Pla d’Us i Gestió.
A més a més, cal tenir molt present que que les propostes contemplades al Pla han d’anar acompanyades de les necessàries garanties d’acompliment (per exemple dotació econòmica). Això no vol dir rebaixar la protecció sinó que la previsió d’intervenció sigui econòmicament realista.
D’altre banda, cal que per assolir eficàcia en la gestió s’estableixin sistemes d’avaluació per a mesurar l’assoliment dels objectius.
En relació a la legalitat vigent i l’aplicació del règim sancionador Catalunya és un autèntic fracàs generalitzat arreu del territori. Cal canviar la Llei de Parcs Naturals per a que afecti a tots els espais alhora.
Josep Muntaner
Arquitecte i catedràtic de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona.
Havent estudiat a l’inici els projecte de “Les 16 Portes a Collserola” va decidir no participar-hi. Es mostra escèptic i suspicaç pel que fa al que subjau a aquest projecte que, tot i està dotat d’un vocabulari correcte (fer arribar el parc a la ciutat, penetrant dins d’ella, etc) hi ha perills més que evident que fan pensar que serà precisament a l’inrevés, és a dir, que la ciutat entrarà irremeiablement dins del Parc. Prova d’això són alguns projectes concrets com ara grans aparcaments a tocar de la falda de la muntanya, amb els qual s’evidencia el foment de que la gent s’hi apropi i, de manera reprovable, fomentant que ho faci amb vehicle privat. Tot i que el ponent es manté a l’expectativa de com es concretarà finalment aquest projecte, i que amablement no descarta que hi hagi alguna possibilitat que sigui positiu, el mostra escèptic i suspicaç i per això va declinar l’oferta de participar-hi.
Vicent Casals
Professor de Geografia Humana de la UB.
El ponent fa una exposició de projectes de l’arquitecte i urbanista Rubió i Tudurí (1891-1981) que preveien veritablement que Collserola penetrés a la ciutat. El ponent exposa una serie de diapositives amb plànols i esquemes que evidencien com aquest important arquitecte ja fa mols anys va voler establir una relació entre Barcelona i el Parc Natural molt més sostenible i eficàç del que es planteja en el projecte actual de “Les 16 Portes” que promou l’Ajuntament de Barcelona. El ponent creu que des de fa anys s’haurien d’haver establert partides pressupostàries per a comprar finques que es troben a dins del Parc i al límit per tal d’alliberar-les i fer que realment el Parc penetri a la ciutat. En canvi, el nou projecte, tot i que manté un vocabulari correcte, va en la direcció contrària i per argumentar-ho mostra una diapositiva amb les zones afectades i explica com les intervencions més importants es farien dins el parc causant-li perjudicis i, en algun cas puntual, inclús divideixen i fracturen el Parc en dues parts (zona de Vallvidrera).
El ponent es mostra preocupat perquè creu que hi ha relació entre: 1) el “Projecte de les 16 Portes al Parc de Collserola” , convertint-lo en un “Parc Central Metropolità” amb un concepte d’àrea metropolitana que va lligat a altres dos projectes: 2) el projecte de remodelació de la falda de Montjuïc i del barri que hi ha entre la muntanya i el port, per convertir-lo en un lloc d’alt “estanding” i d’estada turística, i 3) la destrucció del Parc Agrari del Llobregat amb Eurovegas. Els tres projectes junts donarien impuls a un concepte metropolità molt concret i, segons el ponent, profundament preocupant.
RESPOSTA INSTITUCIONAL
Joan Puigdollers.
Regidor de Medi Ambient i Serveis Urbans de l’Ajuntament de Barcelona.
El regidor explica que l’Ajuntament de Barcelona ha apostat fermament per la sostenibilitat ambiental amb la creació d’un gran departament de Medi Ambient que mai havia existit en la història de la ciutat. Assegura que el projecte de “Les 16 Portes” farà que la muntanya penetri a la ciutat” i no pas a l’inrevés, i diu que ara per ara és només una proposta que encara no s’ha concretat a nivell de projecte urbanístic. Posa de relleu el gran procés participatiu que l’Ajuntament a promogut per recavar les opinions de la ciutadania i les entitats..
Recorda que CiU en arribar al Govern de Catalunya arribat s’ha trobat un Decret de Parc Natural, molt inferior a la Llei que haurien pogut deixar els antecessor en el govern de Catalunya, PSC-ERC i ICV-EUiA.
Pel que fa a la necessitat expressada d’aplicar el règim sancionador i petició de expressa d’agents rurals per aquest fi, el regidor recorda que la Policia Local de cadascun del 9 municipis que integren el Parc té capacitat sancionadora.
El regidor informa que el Pla Especial s’està redactant actualment i que la seva aprovació s’endarrerirà respecte el termini establert (octubre de 2012), però considera que és prioritari dedicar-li el temps necessari i fer-ho ben fet i no pas a corre-cuita.
Marià Martí.
Gerent del Consorci del Parc de Collserola
Manifesta la necessitat que es redacti el Pla Especial i de què es regulin determinats usos, així com que s’endrecin urbanísticament les vores del Parc. Esmenta la imperiosa necessitat de regular i controlar l’us de la bicicleta. Explica que amb l’actual situació econòmica ha augmentat la “favelització” o barraquisme, l’abocament de residus i altres pràctiques pernicioses, i creu que les intervencions que es facin amb el projecte de “Les 16 Portes” podrien evitar-los. Sorprenentment no parla de la riquesa biològica i faunística del Parc ni de la política de conservació com seria propi d’un organisme que gestiona el Parc Natural sinó que també reivindica la centralitat del parc com un lloc d’ús intensiu, encara que controlat, i fa una lloa i reivindica el projecte de les “16 portes”com a solució dels problemes que , segons ell, té el parc.
Torn de paraules pel públic assistent
En general el públic intervé amb claredat, exigència i vehemència en favor de la conservació de la serra de Collserola com un espai natural molt valuós i insta a les administracions a desenvolupar eines legals per tal d’assolir aquests objectius. Els ponents, excloent-hi les administracions, en les seves exposicions han agraït a la PCDC haver-los convidat a aquest debat ciutadà i la seva feina continuada per tal d’avançar en la protecció de aquest espai natural de gran riquesa biològica i únic en el seu gènere en un àrea metropolitana molt poblada de quasi 4.000.000 d’habitants i que requereix de l’esforç conjunt de tota la societat per que quedi protegit per les generacions futures.
Resum fet per na Rosa Guallar
A http://www.collserola.org podeu trobar la presentació de l’acte a
l’Ateneu Barcelonès – El futur del parc natural de Collserola. Un repte
de sostenibilitat per a la ciutat del passat 12.07.2012
O directament a:
- http://www.collserola.org/Presentacollserolaiportes2012.pdf
- http://www.collserola.org/Presentacollserolaiportes2012.odp
