Nota en relació al premi “City” rebut per l’Ajuntament “per la perservació de la Via Verda”

Nota premsa Ass. Cerdanyola Via Verda

El passat dia 10 de juny de 2012, l’alcaldessa de Cerdanyola va rebre el premi “City” del Foment de les Arts i el Disseny (FAD) gracies a la preservació del que es coneix com a “corredor verd”, protegint-lo de la urbanització dins del Pla urbanístic del Centre Direccional.

Sabem que des de fa anys, aquest espai protegit és motiu d’orgull i de propaganda dels promotors del Pla urbanístic (Ajuntament, Incasòl, Generalitat, Consorci..), que van arreu del món explicant les seves avantatges i exposant-lo com un fet excepcional i brillant del propi Pla urbanístic i dels seus planificadors. I sabem també que en cap moment esmenten la dura lluita ciutadana que es va lliurar en aquesta ciutat per tal de preservar-lo de l’especulació del totxo. Cal recordar que cap administració havia previst preservar cap espai del formigo per fer-hi un “corredor verd”, i que la ciutadania que el defensava aferrissadament va ser menystinguda, depreciada i inclús insultada sistemàticament, acusant-la des de les institucions d’anar contra el progrés i la prosperitat del municipi. Aquesta lluita va durar anys.

Des de l’Associació Cerdanyola Via Verda ens alegrem que la nostra vila aculli un espai verd modèlic als ulls de dissenyadors, artistes i arquitectes. En el moment de redactar aquestes línies ignorem les paraules pronunciades pels “nostres representants” polítics, però, molt ens temem que hagin fet una abrandada defensa de la Natura, Ecologia, etc. I diem temem perquè sempre s’apropien de paraules en les que no hi creuen (connectivitat, urbanisme sostenible, descontaminació, etc)

Ja l’any 1996 hi havia un projecte per protegir el connector biològic que travessava la plana vallesana entre l’espai natural de Sant Llorenç de Munt i la Serra de Collserola, anomenat Via Verda, amb l’objectiu d’evitar l’aïllament de la Serra que deterioraria sense remei la seva biodiversitat. Per defensar aquest necessari espai natural a Cerdanyola es constituí la nostra associació, l’Associació Cerdanyola Via Verda. El nostre projecte era deixar un corredor de més de dos quilòmetres entre el Castell i el terme de Sant Cugat.

L’any 2000 l’ajuntament va presentar el primer projecte de Centre Direccional que preveia un continu urbà des del Parc Tecnològic fins al límit amb Sant Cugat. Les primeres lluites ciutadanes van aconseguir, només, que deixessin 400 metres de verd abans de Sant Cugat. Però aquesta concessió a les demandes ciutadanes era un absolut engany ja que aquests 400 metres eren reservats per al Túnel Central de Collserola amb les servituds d’espai que comportava. Precisament la llavors alcaldessa del PSC estava entusiasmada amb la idea que comportava també el Túnel d’Horta i un camp de golf amb la seva urbanització corresponent, als terrenys per on passegem ara de Can Codina, Can Canaletes i seguint la riera que arriba al Riu Sec.

Volem emfatitzar que va ser la pressió ciutadana, aglutinada a l’Associació Cerdanyola Via Verda, que amb un treball de lluita perseverant i absolutament altruista, aguantant el desprestigi i el sistemàtic menyspreu governamental, va difondre la necessitat de preservar l’espai natural de la plana i amb això va créixer la consciència i la solidaritat de gran part de la població respecte aquesta necessitat.

Al final només hem salvat la meitat, i si bé tenim dubtes que l’espai aconseguit d’un quilòmetre faci d’autèntic connector biològic, benvingut sigui un espai no urbanitzable i ben cuidat, expansió de Collserola i patrimoni paisatgístic preciós.

L’associació Cerdanyola Via Verda volem fer, des d’aquestes quatre ratlles, l’homenatge degut que mai s’ha fet oficialment a les persones que van lluitar aleshores dedicant-hi temps lliure, energia personal i diners del seu sou en aquella lluita. I alhora volem posar de relleu la imperiosa necessitat que s’estableixin canals de participació ciutadana reals i eficaços , que permetin a la ciutadania fer les seves aportacions al bé comú d’una manera digne, sense ser menyspreada, insultada i tractada com si fossin enemics públics.

Com a exemple actual d’una lluita similar, que rep el mateix menyspreu governamental, tenim, avui, la lluita per la descontaminació de l’abocador de Can Planas. Tant de bo d’aquí uns anys, els nostres representants públics puguin recollir un premi d’abast mundial per haver descontaminat i recuperat un espai tant degradat i tòxic com és actualment l’abocador de Can Planas..

Associació Cerdanyola Via Verda