Aquells temps
Aquells temps:
On tothom era ric.
On ningú volia treballar al camp ,als serveis domèstics, a l’Hosteleria ,al camp, als serveis de neteja, de peó industrial/construcció, atenció a les persones, etc..(per això estaven els extrangers,6 milions en 5 anys varen vindre).
On era mal vist tindre un cotxe amb mes de 5 anys.
On els nous llicenciats ,es tornaven bojos fent oposicions per entrar a l’administració publica, amb un grapat de drets laborals i pocs d’econòmics.
On tothom que vivia de la política, col·locava a tort i dret familiars o amics.
On cada vegada que es remodelaven els espais públics, els nostres politics es tornaven bojos pel disseny a preus disparitats i a crèdit.
On tothom qui no anava de vacances al estranger (encara que fos a crèdit) estava mal vist.
On era d´obligat compliment que al espallar-se algun aparell domèstic es tires a les escombraries i se’n compres un de nou.
On qui no anava a la moda, era rebutjat per els seu circul social.
On es gastava mes recursos econòmics en dissenyar hospitals i escoles que en formar metges i mestres.
On omplir la casa de tecnologia (mòbils ,ordenadors, etc..) era símptoma d´un grau social elevat.
On cremar els recursos del planeta del propers 20 anys se’ns en fotia un ou .
On per obtindré un benestar social “elevat” malmetíem el medi ambient, contaminar a tort i dret.
On tothom presumia de fer trampes en les regles de joc socials i qui no ho feia, era tractat de ruc.
On per viure per sobre de les nostres possibilitats era a costa d´altres.
Tot això i mes…
Aquells temps els vàrem desaprofitar, per crear un mon millor.
Aquells temps, no tornaran mai mes.
Albert G. M.
