El nou ROM una oportunitat per a la democràcia participativa
L’any passat es va proposar al Ple de l’Ajuntament l’elaboració d’un nou Reglament Orgànic Municipal ROM que substitueixi l’actual aprovat al 1986. Aquest reglament és la carta de normes per la qual es regula segons l’ordenament jurídic en vigor, el funcionament de les diferents figures institucionals d’un consistori com ara l’alcaldia, les regidories, el ple, les diferents comissions o la participació ciutadana entre altres.
La democràcia representativa fa que el vot serveixi de coartada perquè durant quatre anys el destí dels recursos públics, de la fiscalitat impositiva, de les inversions en infraestructures, de l’ordenació del territori i de la prestació de serveis de potestat local, vingui definit pel criteri exclusiu dels regidors i regidores que componen el govern local. L’absència de programes electorals que es produeix cada cop més sovint o simplement la vulneració dels mateixos que no obliguen legalment a la formació política a complir-los, posen en mans d’un grup reduït de persones, de vegades fins i tot de caire unipersonal en la figura de l’alcaldia, la decisió de tots els afers públics municipals, la gestió de desenes de milions d’euros del pressupost públic.
Només un procés constituent que canviï l’estructura de l’estat i dels poders públics en un sentit veritablement democràtic, autodeterminat, més socialitzador i realment participatiu pot aconseguir canviar aquest estatus quo. No podem defugir aquest repte de transformació cap a una república democràtica i socialitzadora i hem de fer via també des de les iniciatives de base en les respectives ciutats.
Ben és cert que no hi ha cap impediment perquè les propostes d’esquerra transformadora es presentin i guanyin unes eleccions. El victimisme de l’esquerra autoproclamada transformadora a Europa justifica la seva impotència, no sense part de raó, en què el sistema actual beneficia als partits majoritaris pro sistema capitalista. Eludeix però, la seva pròpia responsabilitat en la falta de programa fonamentat en les realitats socials, en la falta de credibilitat basada en els fets i la lluita, en la falta de lideratges sòlids amb suport popular, en la falta de voluntat unitària, en el mesianisme particular de cada grupuscle, en el sectarisme grupal de tot l’univers atomitzat d’aquesta esquerra autocomplaent en la seva insignificància. Hi ha exemples esperançadors unitaris com ara Marinaleda a Andalusia, Amaiur a Euskal Herria, Die Linke a Alemanya o el Front d’Esquerra a França.
Cal aprendre de l’esquerra socialitzadora de Llatinoamèrica. Els moviments socials i els partits polítics progressistes aliats han aconseguit des de zero, fer arribar a la majoria de països d’aquest hemisferi i amb característiques i intensitat diferents, les aspiracions populars al govern d’aquestes repúbliques germanes: Bolívia, Equador, Veneçuela, Brasil, Argentina. El resultat és una Sudamèrica emergent econòmicament i en sentit igualitari i socialitzador, insistim, amb ritmes distints. Mentrestant a Europa assistim a un procés d’empobriment generalitzat de les capes socials populars juntament amb un domini gairebé omnipresent del poder financer especulatiu en totes les decisions polítiques.
Dibuixat aquest panorama tremendament difícil, tenim la ciutadania cerdanyolenca una oportunitat l’abast de la qual encara ignorem, de poder incidir en aquest procés de definició del nou ROM. A la Comissió Especial CE encarregada de redactar-lo composta pels regidors electes se sumarà una Comissió Ciutadana CC on entitats locals i ciutadania a títol individual poden inscriure-s’hi. Aquesta CC nomenarà representants a la CE que aniran en qualitat de veu i no se sap si en qualitat de vot. Cal que entitats i persones del poble hi participin demanant per instància a l’OAC la inclusió en aquesta CC.
La reglamentació de funcionament de dita CC no està definida, ni tampoc la forma d’elecció dels representants de la CC a la CE. S’ha elevat al·legacions per part del moviment sociopolític 15M que pretenen dintre de les possibilitats que ofereix el marc de discussió, democratitzar el màxim el procés i fer arribar les aspiracions de millora significativa en el sentit democràtic participatiu del funcionament del nostre Ajuntament.
Però independentment del caire decisori que pugui tenir aquesta comissió, del funcionament i reglamentació de la mateixa és imprescindible una alta participació en la CC. Ha de servir no només per intentar incidir en una visió fortament impregnada de poder participatiu ciutadà, si no que a més ha de ser un espai de debat de com volem governar les nostres ciutats, de com aspirem a canviar aquesta situació de democràcia formal que no respon als interessos de les majories socials. A més la ciutadania ha de ser present per avaluar com es porta a terme el procés de redacció del nou ROM i ser-ne testimoni d’allò que allà dins es farà.
S’obren interrogants si aquest procés endegat per la classe política del sistema pot portar-nos a un escenari encara més restrictiu quant a possibilitats d’incidència democràtica participativa. Hi ha el risc de tenir un reglament encara més presidencialista i unilateral. Hi ha el risc que el poc marge de maniobra per controlar i fiscalitzar les accions del govern municipal des d’un exercici d’oposició de control responsable com duu a terme a la nostra vila el grup municipal del Compromís per Cerdanyola, quedi així mateix encara més reduït. Existeix el perill en definitiva d’anar cap a un model decisori i de funcionament més opac en què s’eliminin fins i tot els poquíssims elements de pluralitat contemplats en el sistema representatiu. Hem de lluitar perquè no sigui així.
No hi ha excusa per no participar. No val la pena tenir por a sentir frustració en els resultats que puguem aconseguir. El sol fet de crear debat i d’armar propostes alternatives que es puguin obrir camí en un futur no gaire llunyà, en el 2015, ens ha d’esperonar per començar a construir un model diferent de societat, just, socialitzador i igualitari tot assolint d’aquí a poc un ajuntament governat amb transparència, amb democràcia participativa al servei de tots i totes.
Sebas Justicia
