[CRÒNICA] Vaga general 29-03-12
El 29-M un dia de dignitat de les classes populars amb la Vaga General
La situació socioeconòmica a l’estat espanyol és insostenible. Més de cinc milions de persones aturades, retalls continus a les prestacions socials, desmantellament del sistema sanitari públic, precarització de l’educació pública, casos inacabables de corrupció de la classe política.
El col·lapse del model especulatiu de la construcció amb la complicitat de la “classe” política ha deixat un panorama desolador en l’economia. El sistema financer espanyol ha fet fallida per la seva pròpia incapacitat i voracitat especuladora i és manté gràcies al rescat amb diners públics que es drenen sense aturador ni control efectiu en perjudici de la despesa social.
El 29 de març les classes populars vam diu prou. A Cerdanyola de bon matí els grups informatius aclaparadorament formats per joves, es van mobilitzar per acabar de transmetre la necessitat de la Vaga General a treballadors, treballadores, autònoms i petits empresaris. No va fer falta. La conscienciació de la gran majoria del teixit productiu de la nostra vila va fer que la ciutat presentés un aspecte de Vaga General majoritari i espectacular.
Vam combatre el pessimisme de qui pensa que no es pot fer res. Totes les conquestes s’han aconseguit per les lluites dels nostres avis, àvies, mares i pares. Quan deixem de defensar els nostres drets, el capitalisme comença a retallar amb qualsevol pretexte.
Vam combatre la insolidaritat inconscient d’aquell que pensa que això no va amb ell, que ell se’n cuida sol. Els vam fer veure que solets i desunits anem camí de l’esclavisme, ells i els seus fills i filles.
Vam rebutjar les provocacions de actituds feixistes i insults d’algunes persones. No vam fer ni cas, eren quatre que davant la indiferència de la majoria de la població es desesperaven.
Vam fer veure al petit comerç que restava obert, que si nosaltres no treballem ells no vénen.
Va haver-hi però, algunes empreses absolutament precaritzades on els piquets empresarials amb les amenaces insinuades quan no totalment declarades d’acomiadament van fer que l’aturada no fos total. Aquest xantatge patronal s’ha d’acabar.
Va ser un dia de llibertat, on amb la renúncia al sou els i les treballadores van dir que sense nosaltres el sistema no va, que sense nosaltres el sistema no funciona, perquè som la majoria. Els vam dir que això no és una crisi, que és una estafa, que la riquesa que produïm se l’estan quedant els financers cada cop més rics.
A la tarda en tren, en cotxes vam anar a la gran manifestació de Barcelona, una Barcelona totalment col·lapsada per l’allau de persones que a l’igual que al matí als seus barris, als seus llocs de treball vam dir prou a aquest sistema explotador que ens vol imposar un futur negre.
El clima va ser d’unitat, les consignes, les accions. Per a qui com la immensa majoria demanem un calendari d’accions sostingudes fins la retirada de la reforma laboral i la recuperació dels drets i prestacions públiques vam haver de fer un exercici de contenció. Com la mare del judici salomònic no volien trossejar en dos la unitat de la classe treballadora, de les classes populars. No renunciem però en tots i cadascun dels àmbits unitaris de demanar el canvi radical necessari que necessita la nostra societat per ser justa i igualitària, per ser sostenible i per donar un futur digne a les noves generacions.
Es va poder visualitzar que totes i tos som necessaris, sindicats, moviments socials, ciutadania conscienciada. És per això que no guanyarem aquesta lluita contra el sistema si no som capaces d’actuar unides. Davant de la provocació dels governs centrals i autonòmics de declarar que no canviaran res substancial de les seves polítiques dretanes i reaccionàries cal que el moviment sindical comenci a plantejar una posició d’oposició frontal. Ens tindrà al seu costat a la gran majoria de la ciutadania.
Donem-li continuïtat a la mobilització i a la lluita. Si ells, els poderosos, no rectifiquen, ja tenim feta feina de convocatòria per a la propera Vaga General en les parets, en els cartells en les pancartes, en el lema el 29-M(aig) Vaga General !
http://acampadacdv.wordpress.com/2012/04/01/cronica-vaga-general-29-03-12/
