La vaga General del 29 de Març i el tractament mediàtic

En primer lloc dir que la vaga estava més que justificada. El Partido Popular va guanyar les eleccions per majoria absoluta i està legitimat per governar, però en un estat democràtic modern governar no vol dir fer el que et doni la gana, ni governar a cop de decret al butlletí oficial, No és tan senzill ni tan fàcil. Tots sabíem que el que insinuava el PP en la campanya electoral era impossible de dur a la pràctica, els innocents que s’ho varen creure ben aviat han caigut del cavall.

La situació és més greu del que ens diuen, donar-se les culpes els uns als altres no soluciona res. És hora de posar fil a la agulla i començar a cercar solucions, si és que són capaços de trobar-les, cosa que dubto molt. Solucions que no siguin a costa dels mes febles si no repartides de forma equitativa entre tots. Si jo pago un 20% de I.R.P.F no veig perquè els especuladors, lladres i choriços han de pagar un 10%.

Per tant una situació d’emergència com l’actual necessita un Pacte Nacional de totes les forces polítiques i socials. El país necessita dels esforços de tots per tirar endavant, si no serveixen que pleguin. Alguns només són bons per cobrar.

Per mi la vaga va ser un èxit de participació i sobretot la gent jove s’hi va implicar a fons, és una bona notícia. L’aspecte negatiu el van donar alguns mitjans de comunicació, han aplicat allò que en política moderna se’n diu “la linterna”, és a dir, en lloc d’informar del comportament cívic de casi un milió de persones amb la llanterna enfoquen la violència de forma reiterada. No ens diuen res de les conseqüències de l’atur en moltes famílies i del greuge social de les retallades. La forma d’evitar certs problemes és buscant solucions als molts problemes i repartir la riquesa de forma equitativa. Al darrera de cada treballador hi ha una realitat social. Alguns han de començar a plantejar-se que mentre uns malbaraten, d’altres han de recollir deixalles dels contenidors. Els privilegis de classe han d’acabar-se i ha de començar la justícia social.

Josep Font.