Sobre la necessitat del túnel d’Horta
Darrerament l’associació d’arquitectes i un grup d’enginyers de Cerdanyola han opinat sobre la necessitat de construir el Túnel d’Horta viari i de ferrocarril, fent una proposta basada en el que anomenen “Centralitat” de Cerdanyola. Aquest terme pertany ja a un passat grandiloqüent on el desenvolupament urbanístic de la Plana del Castell, amb la destrucció del corredor de la Via Verda, feia de Centre de tota una política basada en el creixement del “totxo”. La situació econòmica, i els abocadors, han posat les coses al seu lloc. Les polítiques han de passar per valorar les necessitats “reals” dels ciutadans, tant socials com de la mobilitat diària, i la proposta d’aquest grup de tècnics s’oblida de la primera i pensa tan sols en clau de disseny en la segona.
La proposta de fer el Túnel d’Horta a Cerdanyola està pensada més com a creació de noves infraestructures que en un estudi real de les necessitats de mobilitat i de costos econòmics. Els ciutadans de Cerdanyola el que necessitem són sistemes públics de connexions fàcils i desplaçaments ràpids. El cost ambiental sobre Collserola seria altíssim, per les zones de vialitat aèria i de les infraestructures acompanyants. Un solc que tallaria la connectivitat de forma irreversible.
Construir túnels és molt més car que fer línia superficial, 75 milions d’euros per km davant 6 en la superficial. Per altra banda Barcelona està sobresaturada de vehicles i el que necessita és una comunicació amb els voltants amb un millor transport públic, i aquesta necessitat pot ser solucionada amb poques noves infraestructures més econòmiques i optimitzant les existents.
Cerdanyola necessita millorar la comunicació a les localitats del voltant i també amb Barcelona; tenim una bona situació respecte a nusos de comunicació de ferrocarril amb 2 estacions de Rodalies i 2 de FGC, el que cal és recolzar-les amb enllaços fàcils entre elles, i és aquí on la proposta de tramvia (actualment ja en projecte d’estudi), que uneix Montcada, Ripollet, Cerdanyola amb les seves 4 estacions i Bellaterra, pot fer-ho viable. Una comunicació interna i d’enllaç que redueix el temps de viatge significativament, i també l’ús del vehicle privat.
El Túnel d’Horta per a vehicles no és necessari, en poc temps ja funcionarà el carril VAO per a transport públic i d’alta ocupació a la C-58 i també abaratint els preus dels vehicles d’alta ocupació pel Túnel de Vallvidrera. Com ja s’ha dit Barcelona necessita menys cotxes.
El Túnel d’Horta per ferrocarril no és necessari. La PTP, Plataforma per la promoció del transport públic, ha fet un estudi on amb una obra més reduïda, com és perforant el Turó de Montcada, els ferrocarrils de rodalies evitarien una gran volta per Montcada Bifurcació i podrien arribar a les connexions i al Centre de Barcelona, amb reduccions de temps significatives. La connexió amb el tramvia del Vallès permetria un fàcil, còmode i ràpid desplaçament entre localitats i estacions de ferrocarrils i busos.
L’aposta de futur no pot ser condicionada per la voluntat de fer més infraestructures complexes si no en decisions polítiques que pensin en les necessitats de tots els que vivim a Cerdanyola i per extensió al Vallès.
Compromís per Cerdanyola
