25 de novembre del 2011: La CUP es compromet a treballar contra totes les formes de violència masclista

El 25 de novembre és la data fixada per l’ONU com a Dia internacional contra la violència vers les dones. La dimensió de la violència que han de suportar les dones arreu de món (per exemple, el conegut feminicidi de Ciudad Juárez, a Mèxic) fa que la comunitat internacional hagi hagut de pronunciar-se, fixant, si més no, la data del 25 de novembre, en la qual simbòlicament les institucions i la societat expressen el seu rebuig contra la violència masclista. Si bé aquesta iniciativa contribueix a la visualització del problema de la violència generalitzada contra les dones, des de la CUP considerem que no és suficient. Segons els estudis encarregats per la Generalitat del Principat aquest últim any, el nombre de víctimes per violència masclista ha estat de 10.283 en l’àmbit de parella, a més de 434 agressions sexuals i 19 matrimonis forçosos. Unes ràtios sorprenents, que evidencien un problema estructural de base de la nostra societat. Unes dades que ens fan entreveure que les estratègies preses fins ara no són suficients i ens queda molta feina a fer.

Per això, considerem que la problemàtica de la violència cap a les dones no pot ser tractada únicament des d’una perspectiva victimista. Cal trencar amb la dinàmica simplista impulsada pels governs i les institucions que han fet que aquesta diada sigui únicament un condol, fruit del recompte de denúncies o morts anuals. Aquest tractament superficial – amb atenció gairebé nul·la a les complexes condicions que porten a les agressions sistemàtiques vers les dones – és una falta de respecte cap a la societat civil, que és la que en pateix les conseqüències.

Al Principat de Catalunya, La llei del dret a les dones a eradicar la violència masclista és absolutament insuficient, ja que el problema de la violència cap a les dones no només s’ha de judicialitzar, sinó que cal fer un anàlisi acurat de les seves causes. En primer lloc, cal fer extensiu que si bé la violència física i psíquica que alguns homes exerceixen contra les seves companyes, és un tipus de violència més explícita, no és l’única que pateixen les dones. En els darrers anys la burgesia que ens governa, formada per homes i dones (amb la connivència d’alguns mitjans de comunicació), han intentat imposar la idea que la igualtat ha estat assolida. I en conseqüència, que el discurs feminista ha quedat superat. Aquesta, però, pensem que és una idea radicalment falsa que, tanmateix, ha aconseguit desactivar la crítica feminista en els darrers temps i ha contribuït a que les dones assimilem i naturalitzem imposicions contràries als nostres propis interessos. La premsa, la televisió, el cinema, la publicitat, la moda i un llarg etcètera dibuixen un únic model possible, que passa sempre per l’explotació del cos femení. Un cos femení representat d’acord amb la mirada masculina heterosexual. Aquesta reducció irreal, imposada i violenta de la dona a un únic model possible afecta de manera especialment preocupant a les nenes i a les dones joves que, per no ser marginades socialment, opten per assimilar-se al model imposat.

Tanmateix, les dones no només patim la violència de gènere, sinó que també se’ns limita l’ús del nostre propi cos Se’ns qüestiona, per tant, la nostra capacitat intel·lectual a l’hora de prendre decisions. Malgrat teòriques conquestes feministes, la qüestió de l’avortament n’és un exemple paradigmàtic. Encara a dia d’avui la dona ha de superar moltes traves, a la vegada que ha d’al·legar alteracions psicològiques per exercir allò que hauria de ser un dret.

Hi ha algunes pràctiques gairebé invisibles i relativament noves en la nostra societat. És el cas de l’ablació, on només a Catalunya s’han detectat 28 casos aquest últim any. Aquesta pràctica condemna, marca i aniquila, d’una forma indiscriminada, el dret a les nenes a decidir sobre el seu propi cos.

En l’àmbit laboral, una gran part de les dones continuen treballant sense cap mena de contracte, en feines relacionades en la llar o en l’assistència a la gent gran. Continuen essent elles qui dediquen el seu temps a la cura de casa. Molts cops s’hi suma la cura dels familiars, dificultant així la incorporació al mercat laboral de les dones. Seguim essent capdavanteres en l’atur, la precarietat laboral i els acomiadaments; i enriquint, així, l’economia submergida. Paradoxalment, a la vegada que la societat es lamenta per la reducció de mà d’obra que suposa la baixa natalitat, es penalitzen les dones que es plantegen aquesta opció (ja sigui a través de la pèrdua del lloc de treball, la impossibilitat de conciliació amb els tempos de la formació intel·lectual o ja sigui mitjançant les retallades en el sector públic de les polítiques en aquest sentit).

Una violència que la CUP considera especialment alarmant és la que es troba a l’entorn de la prostitució, el tràfic de dones amb tota impunitat. La permissivitat institucional amb els proxenetes, els quals s’enriqueixen exercint una violència extrema sobre les dones, és absolutament intolerable i necessita una solució immediata. En aquest cas, la violència no és invisible; la tenim cada dia davant dels nostres ulls i els governs busquen subterfugis. Recentment ho hem sentit a dir al Govern del Principat de CiU, tot defugint la seva obligació de vetllar pels drets humans bàsics de les persones.

Ara més que mai s’estan imposant les relacions de poder d’acord amb la concepció social occidental del mascle dominant (això és, l’home heterosexual, de mitjana edat, blanc i burgès situat dalt de la piràmide social). Aquest és el model patriarcal. El model social en el qual vivim i el que millor s’ha implantat arreu del món. D’aquesta manera s’explica que l’explotació masculina del cos femení sigui un problema transversal, comú a totes les cultures i comú també en totes classes socials.

Només des d’aquells sectors conscients i compromesos amb la justícia social podrem trencar amb aquest menysteniment cap a les dones, sovint considerades ciutadanes de segona. Només mitjançant la inclusió de la perspectiva femenina en tots els afers socials, recuperarem la integritat moral i física pròpia dels éssers humans i que ara veiem limitada. Rebutgem i treballem per canviar aquesta societat patriarcal que genera violència cap a les dones i altres col·lectius que queden fora de la concepció social hegemònica.

Des de la CUP ens comprometem a treballar cada dia per aturar d’una vegada i per totes la submissió del gairebé 50% de la població mundial.

CUP Cerdanyola.