La privatització del sistema educatiu i la precarietat del professorat

Amb l’excusa de la crisi, hem assistit al desmantellament progressiu de l’ensenyament públic que es tradueix en una reducció general de: plantilles, de dotacions per al funcionament dels centres, de noves construccions, d’oferta pública i del salari dels treballadors/es de l’educació. Al mateix temps hem vist augmentar la jornada lectiva de tot el professorat. Tot això implica unes pitjors condicions laborals del professorat i dificulta la possibilitat de disminuir el fracàs escolar i millorar la qualitat de l’educació.

Resum de les principals retallades que ha anat patint l’ensenyament públic des del govern del tripartit fins ara actualment amb CiU

Retallades imposades pel tripartit:

Febrer-març del 2006

Implantació de la sisena hora a les escoles públiques en contra de l’opinió de la majoria del professorat que demanava que aquesta inversió de recursos fos per a més professorat pels reforços, pel desdoblaments de les classes… en definitiva per atendre a l’alumnat en millors condicions.

LEC del 2008

El seu eix ordenador és l’escola concertada com a model de referència a Catalunya i l’aproximació de l’escola pública al seu model de gestió. El projecte donava garanties concretes a la concertada per millorar el seu finançament: revisió dels concerts, «contractes programes», finançaments addicionals per a l’aplicació de l’equitat… Un progressiu enriquiment de la patronal privada, amb diners de fons públics.

El procés de municipalització anunciava una altra forma d’amagar la privatització de l’ensenyament públic, mitjançant l’externalització, que ja es va iniciar fa anys amb les llars d’infants (0-3) i que ara es vol completar amb d’altres sectors com adults i ensenyaments no obligatoris, fins arribar a l‘etapa obligatòria.

Durant l’estiu s’aprova la LEC al Parlament amb el suport directa i indirecta dels partits del govern tripartit i de la principal força de l’oposició (CiU) d’esquenes durant dos cursos a l’opinió del professorat de l’ensenyament públic , que de manera multitudinària i sistemàtica varem manifestar el nostre rebuig amb vagues, concentracions, manifestacions, signatures…

Decret d’autonomia de centres (juliol de 2010)

Planteja una hipotètica autonomia de centres en els àmbits pedagògic, organitzatiu i de gestió de recursos. En coherència amb la LEC, es parteix del model de gestió de les escoles privades i s’aplica a les escoles públiques: l’autonomia organitzativa, de gestió de personal i de gestió econòmica es regula només pels centres públics donant per bona la gestió i organització dels centres privats i concertats.

Els àmbits organitzatiu i de gestió de recursos es fonamenten sobre dos eixos principals: la jerarquització sota el poder de les direccions, on preval el seu lideratge i decisió per sobre de la resta de l’equip docent, i el projecte educatiu de centre (basat en el projecte de direcció) que determina els recursos en funció dels resultats, justifica la confecció de la plantilla i porta, en definitiva, cap a un model d’autofinançament dels centres on la competitivitat desigual aprofundeix més en la fractura social. A més a més planteja que la direcció pugui nomenar professorat interí per cobrir substitucions de curta durada.

El decret de direccions (novembre de 2010) (Més decrets del tripartit)

El Departament d’Educació va publicar un decret de direccions que acaba consolidant els aspectes més negatius del pla d’autonomia de centres. El decret de direccions fa avançar esglaons enllà en la jerarquització del professorat i en la separació entre direccions i professorat i en la conformació d’un cos d’elit: el personal directiu professional docent. L’objectiu és anar reservant la direcció de centres per al personal professional i generar un cos encobert de direccions, eliminant progressivament el caràcter electe d’aquesta funció, un dels pilars de la democratització de l’escola pública al final del franquisme.

Els directors i les directores seran caps de personal . Proposaran al Departament els llocs docents a proveir per concurs general amb requisits addicionals de titulació i de capacitació professional docent, la incoació dels expedients contradictoris i no disciplinaris de remoció del lloc de funcionaris docents de carrera i d’interins i seleccionaran el personal interí docent. Pocs dies després de publicar aquest decret n’hi afegeixen un de nou el qual traspassa als directors i directores la capacitat sancionadora de les faltes lleus, cosa que consolida la separació entre direccions i la resta del claustre i deixa exempt al Departament de les seves responsabilitats.

L’Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’educació(23 de Novembre de 2010)

És el tercer pilar del contingut central de la LEC i va ser aprovada pel Govern Tripartit pocs dies abans de les eleccions al Parlament deixant el camí expedit per al proper govern. Es tracta d’una Agència que procedirà a l’avaluació de centres, professorat… i que, a més a més, serà un laboratori d’idees. Una entitat sotmesa a dret privat.

Plans de millora a secundària inservibles

Els plans no contemplaven les solucions bàsiques: hores B, desdoblaments en totes les matèries, més atenció a la diversitat, més hores de tutoria, grups més reduïts a les pràctiques … El Departament prioritzà la 6ena hora i el professorat que hauria d’haver servit per millorar la qualitat de la secundària es va utilitzar per cobrir les substitucions a primària.

Decret batxillerat supressió nocturns

A l’abril de 2008 es fa públic el projecte de decret de Batxillerat. Entre els aspectes més negatius trobem la possibilitat del Departament de decidir quins centres deixen de fer el batxillerat en base a criteris demogràfics i socials de la zona educativa i de limitar les matèries cosa que suposa la pèrdua de determinades modalitats en IES petits i mitjans i,
a la llarga, la pèrdua del Batxillerat …

Poc després, determinats instituts que feien nocturn rebien instruccions per a què no matriculessin cap alumne de 1r per al curs vinent, seguint els mateixos criteris elitistes i economicistes.

Supressió de línies de batxillerat

A l’abril de 2009, el Departament va anunciar la supressió del batxillerat diürn en aquells centres que només tenien una sola línia de batxillerat amb menys de 20 alumnes. Els centres de batxillerat que el Departament d’Educació va decidir tancar eren petits, situats en zones socio econòmicament desafavorides i amb un percentatge important d’alumnat immigrant i/o amb dificultats. Per contra, manté línies de batxillerat concertades a la mateixa àrea educativa.

Congelació i retallada salarial per al 2010 i 2011

Al maig del 2010 el govern de l’estat anuncia públicament que, amb la fal·làcia de reduir el dèficit públic, retallarà el sou als empleats i empleades públics en un 5 % l’any 2010 i el congelarà l’any 2011.

En el decret 8/2010 proposat pel govern central, el tripartit vota favorablement al Parlament de Catalunya per aconseguir que el descompte sigui del 5% en termes anuals, sense caure en la il·legalitat d’efectuar reduccions salarials amb efectes retroactius.

No obstant això la intenció del govern no era congelar del tot les retribucions dels empleats i empleades públics, sinó utilitzar la llei de PPGG de l’estat per al 2011 per efectuar una nova retallada. Així l’esborrany de l’esmentada llei ja ho anunciava. Es congelaven les retribucions mensuals. es mantenia la reducció del 5% cada mes i dels complements de destinació i específic en les pagues extres, la qual cosa equilibrava en termes comparatius anuals les retribucions del 2010 i del 2011, però, a més, es carregava de cara al 2011 un retall molt més alt del que hagués correspost al concepte del sou base de les dues pagues extres que implicava una retallada en el còmput anual superior a la partida del 2010.

Retallades previstes i aprovades per a l’any 2011

A les retallades salarials del 2010 i 2011 que unides a la pujada dels IPC i de l’IVA suposen una pèrdua d’un 15% de poder adquisitiu per als empleats i empleades públiques, s’afegiran en els nous PPGG de la Generalitat les retallades següents:

• Es retallarà el 50% de la partida destinada al programa d’ajuts socials (FAS) en tota l’administració. Això vol dir que es retallaran tant el nombre d’ajuts com les quantitats a percebre per cada ajut. Per tant a l’ensenyament públic la partida prevista de 6.120.505,61€ quedarà reduïda a 3.060.252,81. En el seu moment comunicarem els ajuts que conformaran la convocatòria.
• Queda anul·lada per al 2011 l’aportació que l’administració realitzava al fons de pensions de tot el seu personal. Una aportació que era inicialment del 0,5% de la massa salarial bruta i a l’any 2010 ja es va veure reduïda al 0,3%.
• Es reduirà el complement de productivitat. L’administració no quantifica la reducció. Aquest retall només afectarà el personal administratiu i tècnic i el conjunt del personal laboral.

Retallades generals pel curs 2011-12

Aquest document s’ha elaborat per part de mestres de les escoles públiques de Premià i va ser explicat per part de mestres del CEIP Montserrat a l’assemblea d’indignats al Porxo de la Lió el passat dimarts 31 de maig. A l’assemblea es va decidir fer-ne difusió i seguir treballant els diversos punts, alhora que afegir-se a les mobilitzacions com ara la concentració de cada dimecres al migdia.

PLANTILLES

Mestres i professorat:

• S’han assignat les places en funció de la plantilla del curs 2010-2011, sensepreveure la retallada de plantilla pel curs 2011-2012. Això implica que les escoles i instituts a dia d’avui no sàpiguen encara amb quina plantilla comptaran de cara al curs vinent.
• Escoles d’una línia: perdran 1,5 mestres. Passaran de ser 16,5 mestres a ser 15 mestres.
• Escoles de dues línies: perdran 3 mestres. Passaran de ser 31 mestres a ser 28 mestres.
• Escoles de 3 línies: perdran 4,5 mestres. Passaran de ser 46 mestres a ser 41,5 mestres.
• Centres de secundària: malgrat el creixement del nombre d’alumnes escolaritzats, es perdrà 1⁄2 professor.
• Es produeix un important creixement de ràtios ( nombre d’alumnes que ha d’atendre cada docent). Això provocarà una disminució de l’atenció educativa idel reforç escolar.
• Aquesta reducció també suposarà que a les escoles i centres els sigui més difícil elaborar una línia pedagògica i projecte educatiu.

PRESSUPOST ESCOLES:

• L’any 2011 hi ha un pressupost de 10.000 euros quan antigament el pressupost destinat era de 12.000 i en d’altres temps 15.000 euros.
• Les escoles han de reduir llum, calefacció, productes i personal de neteja, material, no poder renovar mobiliari, etc.

FORMACIÓ PEL PROFESSORAT I PEL CENTRE:

• Es redueixen els cursos de formació, però d’altra banda volen una formació permanent per part dels docents.
• La formació en els centres també queda reduïda i limitada. Els centres que requereixen una formació determinada per un projecte que vulguin desenvolupar o per fer un bon ús de nou material o de noves tecnologies es trobaran amb limitacions. P Ex: Si el centre disposa de pissarres digitals però els docents no tenen la formació per fer-ne un bon ús i productiu, no servirà de res.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT:

• Té sentit? Serà viable?
• Reducció de personal i de recursos humans implica no poder realitzar desdoblaments, grups flexibles, tallers, etc. Com també que aquells alumnes que presenten NEE (necessitats educatives especials) no puguin rebre l’atenció digne que requereixen.
• Cada vegada hi ha més alumnes que presenten bloquejos emocionals i dificultats tant d’aprenentatge com de conducta i comportament. Hi ha alumnes que pateixen problemes de salut mental, com també una situació de risc social. Com els hem d’atendre? Han de passar de curs en curs sense que ningú i cap institució pugui donar solució per manca de recursos?

SUBTITUCIONS SENSE COBRIR DES DEL PRIMER DIA:

• Implica que substitucions immediates hagin de realitzar-se amb el personal docent del centre. Aquest personal deixarà de fer la seva tasca (l’atenció a la diversitat es torna a veure afectada) per realitzar un treball o matèria en la qual no és expert (especialitats sobretot de secundària). A més, la transmissió educativa d’aquells continguts serà de baixa qualitat ja que no s’haurà pogut preparar la classe o bé no serà l’especialista indicat per transmetre-la.
• La 1⁄2 jornada passa a convertir-se en 1/3 de jornada. Es perden moltes hores que abans es destinaven a fer reforços dins de l’escola.

BEQUES I AJUTS ALS ALUMNES REDUÏT I LIMITAT:

• Les beques de menjador, de transport, de material com també les beques de reeducació (serveis de psicologia, de logopèdia com d’altres teràpies) també es redueixen.
• Serveis Educatius i altres professionals de l’escola: retallada de vetlladors, d’educadors i integradors socials, de conserges i personal de neteja, d’administradors, com també de l’atenció de serveis externs com l’EAP (Equip d’Assessorament Psicopedagògic), el CDIAP (Centre de Diagnòstic i Atenció Precoç), el CSMIJ (Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil), el CREDA (Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius), entre d’altres.
• Retallades d’ajuts socials com: tallers realitzats a través dels ajuntaments, Centres Oberts saturats amb llista d’espera, grups de teràpia amb places limitades, etc.

RETALLADA DEL SALARI DELS DOCENT:

• Retallades a totes les pagues extres i salaris congelats.

Cada vegada ens apropem a un model educatiu realitzat des dels despatxos i allunyat de les necessitats reals de les aules, de les famílies i de la feina del dia a dia. Amb aquesta situació els docents denunciem que no podem donar l’atenció necessària als nostres alumnes.

Mónica Gallardo