Viladomat-Mañosa: “La República” 80 anys després
El proper 14 d’abril es commemoren 80 anys de la proclamació de la II República espanyola. Aquest aniversari coincideix amb la fase d’execució de les obres de remodelació de la plaça de Sant Ramon, que un cop acabades contindrà un monument al·legòric a la república, obra de l´escultor cerdanyolenc Salvador Mañosa i Jané.
La realització d’aquest monument es porta a terme després que fa 80 anys el primer ajuntament democràtic (1931), en el primer ple municipal i sent alcalde Jaume Mimó i Llobet, va acordar convocar un concurs per erigir un monument als màrtirs de la revolta republicana de Jaca del desembre de 1930 (Fermín Galán i Ángel García Hernández).
Aquesta sessió municipal també va acordar substituir el nom de la plaça de Sant Ramon pel de plaça de la República. El text aprovat deia així: “El sr. President dóna compte que els festejos públics de la festa major es faran en un sol envelat, amb motiu d’haver arribat a un acord entre els veïns i en dit dia es canviarà el nom de la plaça de Sant Ramon pel de la plaça de la República, acordant-se a proposta del regidor Amadeu Sallent que el dia que es pugui es faci un monument que commemori la implantació de la República, posant-hi una làpida en la qual s’hi gravaran els noms de Fermín Galán i García Hernández i altres màrtirs de la República.”
El mes de setembre de 1931 va ser exposada a l’ajuntament la maqueta d’una font que s’havia d’erigir en aquesta plaça de la República, obra de l’escultor Josep Viladomat. Aquest projecte consistia en una monumental font construïda amb blocs de pedra i rematada amb una figura al·legòrica de la República.
Però sia per falta de recursos o pel canvi de consistori posterior, ocupat per les dretes (Bienni Negre 1934-1936), o degut a l’esclat de la guerra civil (1936-1939), aquesta font no va arribar a construir-se mai. Els cinc blocs de pedra destinats a la construcció d’aquesta font i monument a la República van romandre al terra de la plaça fins que el febrer de 1939, un cop vençuda la República i durant el primer govern municipal del franquisme, es van voler amagar les vergonyes dels vençuts i es van soterrar les pedres al subsòl de la plaça.
Les enormes pedres d’aquest monument, de més de dues tones de pes cadascuna, van ser soterrades per part de cerdanyolencs represaliats per la seva adscripció republicana. Aquest fet potser ha afavorit la conservació de les pedres que s’han recuperat per al monument que preveu construir-hi, 80 anys després. Si els franquistes, en comptes d’haver obligat els desafectes a soterrar les pedres a pic i pala a la plaça, les haguessin retirat amb grues, actualment estarien desaparegudes. Gràcies a l’esforç físic d’aquests represaliats, avui en dia les pedres del projecte d’en Viladomat estaran presents a l’antiga plaça de la República, ja que seran la base de l’escultura al·legòrica de la República.
Durant les quatre dècades de franquisme les pedres van romandre anònimes i oblidades. Fins que el juliol de 1981, amb el primer ajuntament democràtic postfranquista, i amb motiu de la remodelació de la plaça, uns veïns que encara recordaven l’emplaçament de les pedres colgades van aconseguir d’interessar l’ajuntament en aquella qüestió. I el govern local va posar una excavadora a la seva disposició, i al cap de dos dies van fer tornar a la superfície els cinc blocs de pedra, emmagatzemades a un costat de la plaça a l’espera de trobar un lloc més adient per col·locar-les un cop acabades les obres en curs. D’això ara en farà trenta anys.
L’any 1983 les pedres van ser col·locades damunt d’un parterre de la plaça Sant Ramon davant del carrer Jaume Mimó i Llobet.
En el transcurs de recuperació de les pedres tingué lloc un fet curiós i agradable per a qui escriu aquest article: Mogut per la inquietud de saber exactament com podia ser el monument que projectat en Josep Viladomat, vaig poder aconseguir, mitjançant la col·laboració de la família Mimó, el número de telèfon de l’escultor a Escaldes d’Engordany (Andorra). Per la meva part, que no el coneixia personalment ni mai havia parlat amb ell, el vaig trucar per telèfon. Va ser el propi Viladomat qui em va atendre. Em vaig donar a conèixer , li vaig preguntar si encara conservava el projecte del monument de la plaça de la República de Cerdanyola.
Ell em va contestà que no recordava res del monument de Cerdanyola. Però curiosament em va respondre amb una altra pregunta: volia saber què se n’havia fet d’una “placa de marbre on hi ha una lleona ferida i que és la nineta dels meus ulls” (es tractava d’un placa de carrer de marbre esculpida en record del advocat defensor dels obrers Francesc Layret situada a la cantonada a l’alçada de l’Edifici Nord: a l’Avinguda Catalunya, front la plaça Viladomat). Jo li vaig respondre que havia arribat a Cerdanyola, molt petit, el 1941, per la qual cosa no recordava haver-la vist, ja que segurament devia ser retirada o destruïda per les tropes franquistes quan entraren a Cerdanyola l’any 1939.
L’any 2005 les JERC van promoure la proposta d’erigir un monument a la República a la plaça Sant Ramon. Es tractava d’una moció de les JERC que finalment no va arribar al ple, ja que van obtenir el compromís de recuperar l’antic projecte del monument de Viladomat per part de l’equip del govern.
El mateix any aquest monument va ser encarregat a l’escultor local Salvador Mañosa i Jané, que encara està finalitzant l’obra al·legòrica i homenatge a la República. Consisteix en una escultura de bronze de 2,30 metres que representa un madrona republicana, una figura nua amb el braç alçat i sostenint unes fulles llorer. Per a modelar la maqueta de figura escultòrica que va prendre com a model la Sra. Sílvia Escarré i Mimó, que curiosament és la néta de la difunta Mercè Gallén, model de l’escultura que simbolitzava la República de Josep Viladomat que estigué situada fins l’any 1939 a la cruïlla del passeig de Gràcia/Diagonal, i fa uns anys reinstaurada a la plaça Llucmajor, a Nou Barris de Barcelona.
Els blocs de pedra que serviran de suport a l’escultura són els mateixos cinc blocs recuperats i carejats, que han seguit un tractament de consolidació i adaptació dels plans de contacte, que s’aguantaran mitjançant unes ànimes d’acer per assegurar la solidesa del conjunt.
Aquest monument segurament s’inagurarà el proper mes de maig o juny un cop acabades les obres de remodelació de la plaça, en commemoració del 80è aniversari de la República. Estarà situat al parterre de la plaça Sant Ramon, enfront del museu de Ca N’Ortadó.
Més enllà del caràcter històric del monument, l’escultura d’en Mañosa també aportarà un valor cultural, escultòric i museístic a Cerdanyola: esdevindrà una peça més de museu al carrer.
Nota Històrica: Cal destacar la coincidència que l’escultor Salvador Mañosa i Jané (Cerdanyola, 1945), autor de l´actual monument, fou deixeble del escultor Francesc Juventeny i Boix (Montcada i Reixac 1906-Cerdanyola 1990), i que aquest fou col·laborador de l’escultor manlleuenc afincat a Cerdanyola Josep Viladomat i Massana (Manlleu, 1899-Escaldes d´Engordany -1989), autor de la primera maqueta de la República a la plaça Sant Ramon.
Albert Làzaro
