8 de març: colze a colze per la igualtat
La crisi actual haurà deixat a casa un bon nombre de dones treballadores que corren el perill de tornar a encapçalar les tasques domèstiques, la cura dels nens i dels grans, i totes aquelles tasques, sense reconeixement social, que s’havien anat repartint entre l’home i la dona.
La crisi actual haurà deixat a casa un bon nombre de dones treballadores que corren el perill de tornar a encapçalar les tasques domèstiques, la cura dels nens i dels grans, i totes aquelles tasques, sense reconeixement social, que poc a poc s’havien anat repartint, en alguns casos, entre l’home i la dona.
També, per causa d’aquesta crisi es pot haver donat el cas contrari, dones actives en la seva feina fora de casa, homes a càrrec de la llar. També en aquest cas caldrà seguir amb el repartiment de tasques sense diferenciació per raó de gènere. Havíem anat assolint, lentament, treballar plegats per transformar les relacions entre home i dona en el si de les famílies, cal seguir fent esforços per seguir transformant la nostra realitat més quotidiana.
Actualment, cada vegada més homes i dones aborden projectes conjuntament sense tenir la percepció de que les diferències no es puguin superar.
Dins aquesta lluita per assolir la igualtat té una importància cabdal l’educació dels nostres nens, les nostres nenes, els i les joves. No només des de l’àmbit escolar, sinó també en les relacions de família, en els valors que la societat transmet, en l’aplicació i millora de les lleis per a la igualtat, en el control dels mitjans de comunicació i noves tecnologies lúdiques…
És amb aquest esforç educatiu, més que a cop de llei – encara que també – que podrem vèncer les situacions d’agressió que encara es donen. És amb una educació on el respecte mutu sigui el principal objectiu i la convivència en igualtat la principal tasca, que obtindrem la capacitat d’assumir veritablement la igualtat, si som capaces d’incloure de forma transversal aquest sistema de valors en totes aquelles accions, intervencions i propòsits del nostre dia a dia.
No volem tancar aquesta reflexió sense parlar de la dona immigrant que, en alguns casos, pateix una doble situació de marginalitat. Caldrà establir polítiques d’ajuda clares per a aquest col·lectiu de dones que sovint prenen les rengles de la família i fan un sobreesforç per aconseguir la integració pròpia i dels seus fills en la nostra societat.
Només vencerem les agressions i avançarem treballant dones i homes plegades i plegats. Cal fer-ho real tots i cadascun dels dies!
Compromís per Cerdanyola
http://www.compromispercerdanyola.cat
