Tecnologia lliure per a ajuntaments d’esquerres. Apunts per a un programa electoral

L’esquerra ha de situar en el lloc estratègic dels seus plantejaments de transformació radical d’aquesta societat, la necessitat d’afrontar la transició tecnològica de l’àmbit de gestió pública. En particular té especial importància el procés de tecnificació dels municipis d’acord amb els paradigmes basats en postulats lliures. Les d’eines de generació de sistemes d’informació com ara el programari i l’adopció dels estàndards lliures dels formats de dades i documents per al seu intecanvi i difusió, en són dos dels elements més significatius.

La crisi econòmica ha situat l’ús de programari lliure en el debat de les administracions públiques com a factor de minimització de la despesa i com a mostra de voluntat d’austeritat davant l’opinió pública. Aquest plantejament, tot i ser positiu, és molt pobre, situant aquest àmbit tecnològic en consideracions residuals de balanços comptables. No s’entén o no es vol interessadament entendre, el caràcter estratègic de la tecnologia. La realitat avui en dia en un context de tecnificació del procés productiu, és que el programari i el seu control són elements imprescindibles per a l’eficàcia del sector públic.

Les possibilitats de paquet de rescat neoliberal o fins i tot la intervenció europea de la nostra economia, planegen amenaçants sobre l’entorn institucional municipal. Només cal mirar a la Grècia hipotecada amb préstecs impagables, on la municipalitat ha estat moneda de canvi en l’eliminació de prestacions socials. Es pretén desnaturalitzar els pocs elements de poder subsidiari i de proximitat, eliminant tot indici de sobirania ciutadana que es pogués tenir en els ajuntaments. Aquestes amenaces constitueixen factor afegit per dotar els municipis de mecanismes de resistència i viabilitat com són l’ús de tecnologia de lliure llicenciament.

Els requeriments de racionalització i de disminució pressupostària són exigències afegides que empenyen cap a l’adopció d’estàndards oberts no subjectes a càrregues pecuniàries ni hipoteques per
al desenvolupament futur. Els formats exempts de patents, el programari lliure, les especificacions obertes de construcció de sistemes d’informació són factors claus per al nou disseny arquitectònic de les noves tecnologies en les realitats corporatives locals.

Conceptes com ara la sobirania tecnològica entesa com a la capacitat de decidir i fer, no subjecte a condicionants de tercers són d’inexcusable adopció. La governança de les tecnologies de la informació TI esdevé plantejament cabdal si es vol afrontar amb èxit aquest repte. La societat informacional es basa en el tractament intensiu de la informació per proveir coneixement. El canvi de paradigma generador de bens i serveis obliga així a fer gravitar en torn la tecnologia associada tot el procés de producció. Ordenar aquest espai amb un sentit d’alineament estratègic dels objectius socialitzadors municipals, amb la necessària aportació de valor agregat constitueix el nord principal de l’assumpció de la governança TI en els nostres ajuntaments.

Molt poc està fent la iniciativa privada a Europa en la migració tecnològica cap a sistemes oberts i lliures, incapaç aquesta de desfer-se de prejudicis i pors a la innovació cap a les noves tipologies de llicències d’ús lliures. Però el realment sorprenent, és que les instàncies governamentals no han promulgat legislació perquè el programari lliure sigui potenciat i implantat de forma preferent en l’administració, ni tan sols vegi emparat el seu desenvolupament i implementació en la gestió pública enfront del programari privatiu. S’ha de promoure el corresponent decret d’implantació de tecnologies lliures en l’administració municipal i la seva projecció estratègica en l’àmbit socioproductiu de la nostres viles.

Les quatre llibertats que proporciona l’adopció del programari lliure com ara l’ús universal, l’estudi del disseny, la modificació adaptada a necessitats i la redistribució solidària, són opcions condicionades, limitades o simplement prohibides pel programari privatiu. Conformen la base per constituir un desenvolupament tecnològic orientat al desenvolupament social i l’eficiència productiva. En termes clàssics d’economia política constituiria el desenvolupament ple de les forces productives, és a dir, la socialització de la generació del producte o servei i el seu ús així mateix socialitzat i lliure per a la ciutadania.

Si parlem de la repercussió de l’ús del programari privatiu en l’ocupació, el panorama és descoratjador. Tenim una legió de capacitats professionals, molts i moltes d’elles formats als centres educatius de les nostres ciutats, dependents de la publicació de les versions del programari privatiu per simplement poder realitzar limitades actuacions i fer-les en la mesura del possible, operatives en els entorns productius. Res de disseny i patronatge tecnològic, res de millores sensibles del producte programari. Tot es compra empaquetat i a espavilar per adequar-lo. Una aposta decidida pel programari lliure generaria una florent indústria local del disseny i construcció de programari proporcionant una ingent font de llocs de treballs qualificats. En temps recessius això hauria de sonar a música celestial.

Hi ha així dues línies en les quals s’ha d’incidir. La primera és la de programa polític de repercussió pública i consegüent trasllat a la gestió municipal. La segona línia d’actuació, se situa en la promoció d’aquestes tecnologies lliures en la societat civil, fomentant-ne el seu ús. Les oportunitats que tenim davant l’adopció de tecnologies lliures serien:

1. Exercici de sobirania tecnològica en el sentit de poder concebre, dissenyar i codificar el programari d’acord amb les necessitats racionalitzades a allò que es precisa sense floritures ni prestacions espúries
2. Foment de l’ocupació local en què els tècnics qualificats en sistemes d’informació són de la ciutat o rodalies i no de les indústries multinacionals ubicades a milers de quilòmetres
3. Garantia de la seguretat i privacitat de les dades sensibles d’acord amb la legislació i normativa actuals en matèria de protecció de dades personals
4. Intercanvi d’experiències amb altres ajuntaments tot creant estàndards de gestió informatitzada per als àmbits comuns de potestats dels organismes locals
5. Protecció de la inversió, assegurant que tot allò que es desenvolupa i adquireix té un mínim recorregut d’amortització
6. Poder aplicar una política de governança de les tecnologies i estàndards ISO de compliment de criteris de qualitat sense cap condicionant distorsionador ni limitant
7. Pota tecnològica del programa d’un govern per a la transformació social i política del municipi
8. Ús dels idiomes requerits: català, castellà, esperant, anglès, euskera, gallec, francès, aymara, …
9. Promoció de la cultura i imaginari de la compartició, de la solidaritat i de la propietat col·lectiva com a valors en la societat, combatent la ideologia hegemònica de la propietat privada
10. Deixar de pagar royalties i regalies a multinacionals i intermediaris ociosos ja que la majoria de programari lliure està lliure de càrregues pecuniàries

El primer que caldria fer així seria una radiografia de la infraestructura tecnològica de l’ajuntament, programari utilitzat, ofimàtica i aplicacions corporatives, maquinari – hardware en explotació, xarxa de comunicacions, perfil d’usuaris, competències associades a la relació de llocs de treball, … Es tractaria d’elaborar un projecte possibilista de migració a programari lliure i eradicació simultània del privatiu, començant pels sistemes operatius d’estació de treball, les utilitats ofimàtiques, processadors de text, fulls de càlcul, eines de correu, navegadors d’Internet, utilitats de gràfics, per després afrontar el traspàs de servidors i aplicacions transaccionals com ara la gestió de les potestats municipals.

De forma inicial es poden aprofitar les tímides iniciatives que en aquest sentit promouen les administracions públiques, ministeris, diputacions, governs autonòmics, empreses tecnològiques públiques, … Amb tot, de vegades són meres declaracions d’intencions, de posat políticament correcte, però sense cap ajuda darrere de finançament de projectes. Cal així, portar endavant a partir de la pròpia assumpció iconvenciment, de vegades amb un estudi de viabilitat que ajudi a evidenciar els guanys a obtenir a curt, mitjà i llarg termini.

Cal adherir-se a totes les iniciatives públiques que fomentin la compartició lliure de recursos tecnològics, dipòsits de programari ja dissenyat i útil per l’exercici de potestats municipals i tasques que es desenvolupen en l’ajuntament. Per descomptat, s’adoptarà amb una visió de màxims i dins de la racionalitat i l’eficiència, tota la legislació i normativa que fomenti l’ús de la tecnologia digital en la relació administració i ciutadania.

Cal aconseguir una alfabetització digital per a tothom amb l’habilitació de infocentres en equipaments municipals i desenvolupar cursos d’iniciació a la informàtica. Des d’una anàlisi de màxim aprofitament de les avantatges que proporciona l’ús de les noves tecnologies i des d’una perspectiva de llibertat no consumista, cal encetar campanyes per fer accessible la relació ajuntament i ciutadà.

Sense un patrocini i directiva política difícilment es poden vèncer les inèrcies i interessos contraris a
la implantació de nous paradigmes i més si són transgressors de l’estatus quo crematístic de les multinacionals del sector i postures acomodatícies de governants i gestors en el context públic.

Davant d’un plantejament de migració a tecnologies lliures, cal exigir als responsables públics en matèria tecnològica un informe oficial justificatiu de per què un cert àmbit no pot ser traspassat a programari i tecnologia lliure. Això permetrà d’una banda trencar opacitats i resistències tendencioses i en segon lloc identificar clarament els entorns que han de ser estudiats de forma més detallada per traçar la convenient transició a tecnologia lliure. Per tant caldria realitzar de forma seqüencial les accions següents:

1. Moció declarativa del pas sistematitzat i planificat a tecnologies lliures
2. Elaboració del programa de gestió particularitzat de la implementació
3. Procés de conscienciació en l’àmbit laboral i ciutadà
4. Formació als usuaris i ciutadania
5. Migració progressiva i sistematitzada
6. Determinació concreta de la fi de la migració
7. Avaluació del projecte de migració
8. Declaració de municipi lliure de programari privatiu en l’administració local en 2014

Quant a la segona línia d’actuació, la societat civil, s’ha de crear centres d’iniciatives de base potenciats pels governs d’esquerra, que podrien acollir aquests tipus de projectes basats en tecnologia lliure en l’àmbit de la ciutadania.

De forma inicial, s’ha de fomentar grups de treball que valorin l’interès i possibilitats de dur endavant aquest àmbit socioeconòmic. Aquestes iniciatives derivarien en cooperatives socials, empreses públiques, o la fórmula adient que asseguri que no es degenera en formes de producció apropiatives, per poder subministrar a la població serveis tecnològics de preu tan baix com l’estructura de costos socialitzada i transparent ho permeti.

Aquestes prestacions podrien ser la formació, l’assessorament tecnològic, elaboració de programes i
aplicacions de gestió a la mitjana, petita i microempresa, comunicacions de dades i veus amb una operadora local socialitzada, ràdio comunal o televisions locals IP.

S’haurà de realitzar la transferència tecnològica de tot allò desenvolupat en l’entorn institucional municipal cap a la societat civil, generant-se així economies d’escala profitoses per al veïnat.

En la vessant educativa i tenint en compte les campanyes d’informatització de les escoles i instituts, el poder municipal ha d’incidir aportant tot allò positiu de la tecnificació digital, amb una avaluació i monitorització molt curosa de la seva evolució.

Quant als serveis sanitaris cal potenciar l’atenció complementària a distància que permeten les noves tecnologies i les comunicacions de banda ampla. Tot això sens perjudici de l’acció assistencial i la necessària presencialitat que demanen un sistema públic sanitari de qualitat tant en la prevenció com en la teràpia mèdica.

Volem agrair al CNTI veneçolà i al Ministeri del Poder Popular per a la Ciència, la Tecnologia i Indústries Intermèdies, per tota la informació, per totes les experiències posades a l’abast de la comunitat internacional. La cultura de la compartició davant l’apropiació i de la complementarietat enfront de la competitivitat cobren amb èxit en la Revolució Bolivariana Socialista referent inequívoc per a l’esquerra en el món. Des del Vallès Occidental nostre sincer agraïment.

Sebas Justicia i Carles Escolà
BVSB