Ordinadors a l’aula, una oportunitat de millora educativa no exempta de risc
Les administracions comencen a desenvolupar la iniciativa anomenada Escola 2.0 o eduCAT 1×1 a Catalunya, consistent en omplir d’ordinadors les escoles i digitalitzar llibres. La descripció pot semblar simple però dir-ho d’una altra manera seria fer suposicions ingènues. Anem coneixent amb fets consumats allò que es va implantant en alguns centres educatius. Ignorem quin és el projecte global que es vol dur a terme i quins són els objectius reals que es pretenen assolir. No hi ha hagut en la comunitat educativa un procés previ de debat, amb aportacions, propostes i amb l’obtenció del necessari consens sobre la forma en què la tecnificació digital ha d’incidir i millorar la formació dels nens i nenes a l’escola.
El tema és d’una importància cabdal per al futur del sector educatiu. Es tracta d’un canvi de paradigma en el fons i en la forma, de què i com s’ensenya als nostres fills i filles per poder formar part d’una societat lliure, justa i igualitària. És un altre motiu més d’incertesa que planeja sobre el sistema d’educació pública. L’aula d’alumnes, tots amb el seu mini portàtil, davant de la pantalleta i amb un professor o professora present amb un rol multitasca, genera moltes preguntes que haurien de tenir resposta. Hem recollit una sèrie de qüestions necessàries per al debat, de professorat, de tecnòlegs, de mares i pares que us relacionem a continuació:
1. S’ha fet un estudi rigorós de com aquesta tecnificació incideix en el procés d’aprenentatge i conseqüentment en la millora acadèmica?
2. A quina edat s’ha d’introduir l’ús de les eines informàtiques i amb quin ritme? La digitalització de l’entorn educatiu podria limitar, interferir o interrompre el desenvolupament d’altres competències també necessàries per a l’alumnat?
3. Es realitzarà aquest canvi amb la preparació i immersió adaptativa del col·lectiu docent o es farà ad-hoc i que cadascú s’espavili en el seu corresponent àmbit?
4. Què ha de fer el professorat davant l’absència d’assistència tècnica a l’aula amb les incidències d’avaries i disfuncions del parc tecnològic en funcionament? Serà aquesta una altra preocupació afegida en l’activitat pluridisciplinar que amenaça amb col.lapsar l’acció presencial dels docents?
5. Qui crearà i generarà els continguts digitals? Es deixarà passar l’oportunitat que ofereixen les noves tecnologies i les comunicacions per socialitzar i democratitzar l’elaboració dels continguts? Es mantindrà la publicació de materials restringida a editorials?
6. S’assegura l’ús dels ordinadors a activitats estrictament pedagògiques i lúdiques formatives?
7. Com passem de l’edició en paper a la digitalització de continguts? S’aprofitarà l’oportunitat per reformar la informació tot estructurant-la d’acord a un nou model comunicacional més eficaç?
8. La pantalla reduïda del mini ordinador, pot arribar a incidir en la visió del nen o nena? Què diuen els oftalmòlegs? És ergonòmica aquesta posició perllongada en gran part de l’horari lectiu, és a dir, hi ha adaptabilitat fisiològica de l’alumne? Què diuen els traumatòlegs? Com es connecten els ordinadors al sistema, amb xarxes de cable o amb radiodifusió oberta de microones WiFi?
9. S’ha d’utilitzar el programari lliure obert amb més possibilitats i adaptabilitat pedagògiques que el programari privatiu restringit, d’acord amb el document del CENATIC 10 raons per a triar programari de fonts obertes en l’educació o se seguirà donant negoci a aquest segon amb recursos econòmics públics?
10. Quin serà el model de provisió, instal·lació, configuració i manteniment de les infraestructures i recursos d’informàtica i de comunicacions? Hi haurà un model global de referència amb economies d’escala per a totes les escoles tutelat per les administracions? Es donarà oportunitat a la petita empresa local de serveis informàtics perquè complementi les necessitats tècniques o s’adjudicarà a les multinacionals del sector informàtic i de telecomunicacions?
11. Proveiran els respectius governs del material necessari o escuraran encara més les butxaques de les ja malmeses economies domèstiques de les classes populars? Per què en algunes comunitats autònomes de l’estat els pares i les mares paguen una part de l’equip informàtic i en altres no? Serà la crisi econòmica coartada per endossar a les famílies finalment tots els costos associats al desenvolupament?
12. Quin és el balanç energètic de tot l’equipament funcionant? Com s’incrementa la factura del subministrament elèctric? Contribuïm a reduir emissions de CO2 o les augmentem?
13. Com ho estan fent en altres països europeus o sud-americans? Es traslladen aquí les millors pràctiques socialitzadores o les més tendencioses privatitzadores?
Són qüestions, entre altres, que preocupa la comunitat educativa. Amb una previsió d’escenari més desfavorable, ja sigui en la seva globalitat o en aspectes substancials, caldria actuar per evitar-ne les seves conseqüències negatives futures en la formació dels nostres fills i filles.
Sebas Justicia / Loli Peralta
