Per què cal una segona Vaga General?
L’argument que el govern espanyol i la patronal van fer servir en el seu moment per implantar la reforma laboral va ser la de fomentar a competitivitat entre empreses per tal de recuperar la confiança en els mercats. Ara, la raó que difonen per a abaixar les pensions i per a retardar l’edat de jubilació és que a la caixa de la seguretat social ja no hi queden diners. Cal reactivar l’economia, diuen. Voldran dir que cal tornar a restablir unes bases en la que aquells qui son rics puguin ser-ho encara més, i la resta, la immensa majoria de la població, ens espavilem com puguem, si és que podem!
És fals que no hi hagi diners per a pagar les pensions o per a garantir la cobertura de les nostres necessitats bàsiques. De diners, n’hi ha a cabassos. El problema és que la majoria d’aquests han anat a parar a les butxaques dels grans empresaris i banquers. Els primers, ja no reben subvencions únicament per a invertir en els seus negocis, sinó que ara, a més a més, el govern els proporciona diner extra per facilitar les indemnitzacions derivades dels acomiadaments. Una mesura que al cap i a la fi “abarateix” els acomiadaments i facilita aquesta mena d’operacions empresarials. Les entitats financeres, per la seva banda, són objecte constant de injecció del diner públic i no donen treva quan es tracta d’apoderar-se de la propietat dels pisos i de les cases d’aquells deutors els quals, asfixiats pels propis crèdits que els bancs no va tenir cap problema de proporcionar-lis en època de vaques grasses, es veuen immersos en una situació de penúria i precarietat social.
En la nostra societat impera, per sobre de l’humanisme, la lògica de l’egoisme: el motor de l’economia. Existeix la capacitat real d’acabar amb la majoria dels nostres pitjors mals. El problema seria, que d’ésser així, les treballadores no resultaríem tant rentables. Algú què no corre el perill de quedar-se al carrer amb els fills i les maletes no sent la necessitat de “ser competitiu”. Algú que no corre perill de no arribar a final de mes no sent la necessitat de recuperar la confiança en els mercats.
Els drets que tenim s’han aconseguit amb anys i anys d’una lluita difícil i pacient. Ha costat milers de vides arribar fins aquí. Individus què, organitzats, han esdevingut col·lectius amb l’objectiu de lluitar per i des de baix. Ningú ens ha regalat res, cap poderós té la voluntat de concedir drets per la gràcia divina. Ens els hem hagut de guanyar a base de treballar en aquest enfrontament amb els interessos del diner. Però en les últimes dècades l’empenta d’aquestes lluites ha perdut força, i això ho han aprofitat els més poderosos per tal d’avançar en les seves pretensions. Els de baix només preservarem els nostres drets si lluitem per ells i ara, com sempre, toca lluitar.
Per tot això, la intenció de la gent que formem part de Cerdanyola en vaga és, en primera instància, donar continuïtat a les mobilitzacions del 29-S a Cerdanyola per a, com a mínim, mostrar la nostra oposició a les ofensives dels grans poders i intentar aturar les retallades, i en segona, intentar crear i mantenir un pol d’oposició a les polítiques neoliberals, així com fer viure/reviure la idea que les lluites socials tant sols tenen sentit i resultat si es fan des del carrer.
Contra les retallades socials i l’ofensiva neoliberal, defensem els nostres drets! Cal una segona Vaga General!
Cerdanyola en vaga
http://cerdanyolaenvaga.blogspot.com/
