Adéu, amic Jaume
Cerdanyola està trista, ens ha deixat un bon amic i ciutadà, un ciutadà compromès amb la història local, vocació evidentment heretada de son pare en Jaume Mimo i Llobet, primer alcalde republicà i pioner pel que fa a recopilar i posar negre sobre blanc part de la història i les anècdotes del nostre poble. Una persona que va dedicar part de la seva vida a recollir documentació de la Cerdanyola antiga fins el primer terç de segle XX, i que va aconseguir aplegar el més complert arxiu històric Cerdanyolenc. Aquesta dedicació la tingué també el seu fill Jaume, que no tan sols va continuar la tasca de son pare, que a més a més va ordenar, inventeriar i escanejar tota aquesta documentació. Tant en Jaume, d’un tarannà franc i planer, com el seu arxiu estigueren sempre oberts a les persones interessades en la recopilació de dades adients a la història local. És el cas de l´historiador Miquel Sànchez o de mi mateix: En aquesta font fou on vam començar a trobar informació per als nostres llibres i escrits sobre la història local.
Amb en Jaume ens unia una antiga amistat, pel vincle comú amb el seu pare, així com pel fet que tots dos érem veïns de la Plaça Sant Ramon; i per què no?, també un xic per les afinitats polítiques i culturals que compartíem. És per aquest motiu que vàrem coincidir amb l´amic Miquel Sànchez també a diverses comissions Cerdanyolenques, baix l’aixopluc del Congrés de Cultura Catalana, des d’on organitzarem l´exposició Cerdanyola “Mil Anys d´Història”, i per encàrrec de l´Alcaldia altres comissions com ara “L´Escut i la Bandera” (, 1r Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Històric, Salvaguarda de l´Alzina Surera o del Museu de Cerdanyola .
En Jaume fa uns 30 any va patir una greu malaltia cardíaca, de la qual va sortir-se’n gràcies a la seva voluntat i joventut: els cardiolegs li van recomanar de fer llargues caminades per espais oberts a la natura, i per la proximitat al seu domicili va escollir el lloc d’origen dels seus avantpassats, el paratge de Canaletes, la Vall de les Feixes , Can Catà ..
-Però company, sens saber-ho vas escollir mala pista de senderisme; aleshores, poc que sabies que estaves recorrent a diari un sòl farcit del malaít amiant.
Recordo que fa uns 18 anys, a l’Aplec de Sant Iscle, tot conversant amb tu, juntament amb un amic d´amdós que ara no cito, i amb el Sr. Leopold Gil, Propietari de Can Catà, i en Celestino Sànchez, Alcalde de Cerdanyola aleshores, teníeu una discussió en què et queixaves que després de fer l´habitual caminada pel camí de Can Catà, arribant a casa havies d’espolsar-te la roba i els cabells impregnats de pols blanca i fibres d´amiant, i argumentaves que això era perjudicial per a la salut i que calia cercar una solució … Tant el Celestino com el Sr. Leopoldo digueren que el teu alarmisme era infundat i exagerat i que fins ara ningú més s’havia queixat. A causa de la teva insistència i la d´altra gent es va aturar de moment el problema, però la paradoxa és que l´amiant encara resta in situ sota una fràgil tela de Geotèxtil.
Per tot això i més, vull agrair-te des d’aquí i en nom de la gent de Cerdanyola el gest que tingueres de preparar un dossier sobre l´abocador de Can Planas, així com fer-li a mans al geògraf i naturalista Marti Boada.
Jaume, per desgràcia el temps t´ha donat la raó, malgrat que alguns dels fariseus que no et creient també es trobaven al teu últim comiat. Espero i desitjo que en qüestió de salut tinguin millor sort que tu. Adéu
Albert Lázaro Arqueros
