Tots ens necessitem, hem de començar a lluitar pels nostres drets

Davant les mesures que el govern vol imposar-nos per, segons diu, intentar sortir de la crisi, els meus pensaments són per als meus pares i els meus avis que tant van lluitar per millorar la situació laboral i aconseguir unes conquestes socials que ara ens estem deixant prendre. Els meus pares van venir a Catalunya fa més de 50 anys i des d’aleshores han treballat molt dur. Tenen 69 anys però estan marcats pel sobreesforç. Tenen la salut d’uns ancians de 80 anys. Ara que l’estat els ha de retornar, agraït, una compensació per tants anys de sacrifici, els diu que congelaran les seves miserables pensions. Ells ara ja no poden sortir per defensar allò que legítimament els pertoca. Nosaltres no podem quedar impassibles i hauríem d’agafar-los el relleu de la seva lluita.

Pares i educadors inculquem els valors d’igualtat i solidaritat als nostres fills i alumnes. És moment així de posar-los en pràctica. Són moltes les persones que s’estan mobilitzant, que estan lluitant per intentar canviar les coses com ara a Grècia, Portugal, Itàlia, França … S’estan aixecant veus que proclamen altra manera de societat basada en la solidaritat, en la humanitat, l’honradesa i no sota els dictàmens dels interessos de les grans transnacionals, dels gran bancs i del Fons Monetari Internacional. Molts economistes i sociòlegs han girat la seva mirada cap a Llatinoamèrica, cap a països com ara Brasil, l’Argentina, Veneçuela, Bolívia, l’Equador. Han vist que es pot funcionar amb uns altres paràmetres socials, econòmics i polítics que protegeixen l’estat del benestar i que per tant són més justos.

Lluny de la retallada salarial i congelació de les pensions, s’ha de repartir el treball i augmentar el poder adquisitiu de les persones, posant en marxa així l’economia d’un país. Diàriament aportem a l’estat molt diners mitjançant la nòmina, impostos directes i indirectes. Un fons que posteriorment s’utilitza per engruixar algunes corruptes butxaques i als bancs. Una malversació i un malbaratament de recursos que ens volen fer pagar als ciutadans, així com a la petita i mitjana empresa productiva del nostre país.

És per això, que ara hem d’estar més units i actius que mai, organitzar xarxes de solidaritat, els treballadors d’un sector amb els d’un altre, ja que si baixa el poder adquisitiu d’uns, el perjudici no trigarà a arribar a tothom. Cap conquesta social és per sempre, la situació laboral, la sanitat i l’educació pública està trontollant i és a les nostres mans conservar-la i recuperar allò que hem perdut.

La situació de globalització és una dificultat afegida i front a això hem de saber organitzar-nos per poder defensar un lloc a la societat digne i sostenible per nosaltres i els nostres fills i filles. No podem amagar-nos, no podem fer l’estruç. Seran greus les conseqüències que haurem de patir si no reaccionem a temps contra aquestes injustícies i tiranies des del seu inici, abans de la seva total implantació. Ara, en la foscor de la nit, recordo les paraules d’aquell pastor luterà alemany Martin Niemoller:

“Primer van venir a buscar els comunistes i no vaig dir res perquè no era comunista.
Després van venir pels jueus i no vaig dir res perquè no era jueu.
Després van venir a buscar als sindicalistes i no vaig dir res perquè no era sindicalista.
Després van venir a buscar els catòlics i no vaig dir res perquè no era catòlic.
Finalment van venir per mi, però per llavors ja no quedava ningú que pogués dir res.”

Loli Peralta.