El joc de les cadires
Els grups del govern (PSC i CiU) aprovaven al ple de març el reglament que regularà el funcionament de les escoles bressol municipals. El text, que té l’objectiu d’unificar els models de gestió de les dues escoles bressol municipals actuals, opta per la gestió privada. Quina sorpresa! Ja fa temps que algunes empreses locals presionen per un moviment en aquest sentit, pensant sobretot en les noves escoles bressol que s’han de construir.
El meu objectiu en aquest article, però, no és analitzar aquest model de gestió, sobre el que sempre m’he posicionat clarament en contra. Del que vull parlar és del “curiós” (però no sorprenent) canvi de papers experimentat per PSC i ICV, després de l’intercanvi de cadires govern-oposició. Posaré un parell d’exemples on això s’ha vist molt clar.
ICV, novament a l’oposició, ha recuperat el discurs d’esquerres oblidat el 2003 a l’accedir a l’alcaldia. Sí, aquelles propostes que sistemàticament s’ha negat a tirar endavant en els 6 anys al capdavant del govern. El model de gestió de les escoles bressol municipals és molt paradigmàtic. Recordo, quan jo formava part del grup municipal ICV-EUiA, discusions sobre aquest mateix tema, on el llavors alcalde, Antoni Morral, defensava obertament la gestió indirecta de les escoles bressol. Curiosament, com diu l’actual regidora d’educació, l’exalcalde afirmava que la gestió indirecta no significava la privatització del servei. No només això, sinó que esmerçava esforços en convèncer que aquest model era el que calia extendre a d’altres serveis públics, com per exemple al futur hospital Ernest Lluch. Ara a l’oposició, ICV no té cap problema en afirmar que la gestió indirecta d’un servei públic és de dretes i munta numerets com el del passat ple municipal d’abril. Potser per recolzar aquesta postura esgrimiran la gestió directa de l’escola bressol Cordelles, però això va ser més accidental que cap altra cosa. La necessitat d’una ràpida solució al problema amb Tàndem va obligar a optar per la gestió directa, i es va preferir esperar a la construcció de les tres noves escoles bressol municipals per obrir el meló de la privatització de la gestió. Per què sinó van allargar la concessió de la gestió de l’escola bressol de Montflorit?
L’altre exemple és el nou intent de trancament del CAP Fontetes. El passat estiu, destacats membres del PSC local afirmaven que el màxim culpable del tancament, si finalment es produia, era el llavors alcalde, Antoni Morral. Curiosament, a l’accedir a l’alcaldia, el PSC de la ciutat no va tenir cap problema de capgirar el seu discurs i dir que tot s’estava solucionant, quan la realitat és que avui tot continua igual: un únic metge al CAP Fontetes, no hi ha pediatra i la ratio de pacients per metge supera en un 50% la mitja. Però això sembla estar dins de la normalitat per al nou regidor de salut pública i per a la resta de regidors del PSC, qun fa pocs mesos estaven encantats de sortir al carrer a defensar la sanitat pública (la mateixa sanitat pública que està privatitzant una consellera del PSC, Marina Geli). Ara que tenen l’alcaldia, que CatSalut se’n surti amb aquesta nova agressió a l’ambulatori de Fontetes ja no és un problema de ciutat i per això ja no en parlen.
Tot plegat, una nova mostra del que en realitat són aquests partits auto-proclamats d’esquerres, molt reivindicatius a l’oposició però igual que la dreta quan governen. Diuen que a les persones, i jo ho estenc als grups polítics, cal jutjar-les pel que fan i no pel que diuen. Així doncs, queda clar que si volem polítiques d’esquerres a Cerdanyola, cal construir un espai polític alternatiu i popular. Algunes i alguns ja ens hi hem posat a la feina.
Carles Escolà.
