El govern de les Tecnologies de la Informació TI
L’esquerra alternativa europea no té una proposta global per a l’estructuració i sobretot la definició d’objectius que en aquest àmbit soci productiu hauria de plantejar. L’establishment impregna ideològicament l’ambient tecnològic amb consignes pomposes i publicita paradigmes globalitzadors com la societat del coneixement o la societat de la informació. L’esquerra, a remolc d’aquest discurs sistèmic, matisa o com a molt objecta lleument certs aspectes controvertits. Hi ha però una absència de base programàtica progressista per a la tecnificació productiva fonamentada actualment en el tractament intensiu de la informació. No hi ha un full de ruta en el qual es plasmi de manera sòlida una plataforma de referència, una governança dels sistemes tecnològics des d’una perspectiva socialitzadora.
La societat del coneixement formulada pels generadors d’opinió a l’occident nord atlàntic, es basa en la desigualtat per poder accedir a aquest coneixement i sobretot en la inequitat del repartiment dels beneficis i plusvàlues generades. El discurs mediàtic intenta i aconsegueix en gran mesura, convèncer del contrari a l’opinió pública, “la societat del coneixement, tot un univers d’oportunitats al teu abast!”.
Quin itinerari hauria de recórrer un projecte contraposat al neoliberal en aquesta matèria? En un marc global, l’esquerra hauria de plantejar de manera taxativa els següents punts:
- La producció de béns i serveis precisa de la tecnificació constant en el processament de la informació associada a aquest factor de generació de riquesa.
- Es prioritza en forma legislativa vinculant l’adopció del programari lliure com a eina de construcció dels sistemes d’informació, en cada administració pública des del seu nivell de competència.
- Els formats de documents electrònics seran així mateix especificacions tècniques lliures de patents i regalies per preservar el bé comú global sobre l’ànim de lucre particular. La tan desitjada inter operabilitat de dades públics ha de tenir aquestes bases rectores.
- Un cop adoptades aquestes mesures i de forma derivada es potencia la indústria local de serveis tecnològics que desenvolupen la seva activitat amb estàndards oberts i lliures.
- S’adopta com a principi de gestió corporativa pública la sobirania tecnològica entesa com la capacitat lliure de decidir i fer a la tecnificació pública de l’exercici de responsabilitats de govern sense condicionants de tercers. Tot allò que contravingui aquest principi serà en conseqüència il.legal.
- El model de negoci es basarà en la prestació de serveis tecnològics d’anàlisi, disseny, generació, manteniment o de formació i no en la venda lucrativa de llicències programari. Es permet així identificar nítidament els costos ja que socialitzat el mitjà de producció, l’input comptable només consta de les hores invertides per la treballadora o el treballador qualificat i les inversions en maquinari.
- Implantat aquest model en el sector públic, es potenciarà de forma ineluctable l’oferta de serveis tecnològics de proximitat. El nombre i qualitat de mitjanes i petites empreses de l’entorn local així com de cooperatives de productors lliurement associats creixeria de manera significativa pal · liant el flagell de la desocupació al nostre país. La qualitat de les solucions aportades augmentaria ja que respon als requeriments funcionals amb la millor solució possible i no amb la condicionada d’acord amb els interessos comercials de la multinacional del sector de torn.
- S’han de realitzar les accions pertinents per a la progressiva habilitació de maquinari lliure de patents així com comunicacions de control públic que doten a aquest sistema de tecnificació informacional de plenitud pel que fa a consideracions de sobirania tecnològica.
Tot això pot semblar discursiu. És per contra un programa de mínims factible i amb cobertura jurídica possible amb l’actual legislació. Com portar a la pràctica metòdicament aquest plantejament? Com un grup d’esquerra que opta a un govern es dota i planteja un programa de gestió integral dels sistemes d’informació i no com un simple grapat d’iniciatives benintencionades i inconnexes de programari lliure?
Les propostes de govern de les TI existents encara que es declaren neutres ideològicament, estan imbuïdes de l’esperit lucratiu orientat de manera exclusiva a la maximització de beneficis econòmics d’uns pocs, accionistes i propietaris. Termes com a model de negoci, perspectiva financera, augment de guanys, avantatges competitius, són recurrents en la descripció d’aquestes propostes rectores de les TI. Tota aquesta argot tendenciosa ha de ser reenfocat per l’esquerra.
Davant l’absència de models inspirats en la socialització i amb la urgència que necessita una conjuntura en la qual l’esquerra ha de postular com a alternativa no queda més remei que fer un exercici de possibilisme. És a dir donar una lectura progressista als marcs reguladors per fer-los hegemònics en la pràctica. A la República Bolivariana de Veneçuela i al escometen d’aquesta manera. Es legisla, es governa i es duen a terme nombrosos exemples de praxi de socialització en l’esfera tecnològica. Es tracta de fer una lectura lliure de prejudicis d’aquestes metodologies de govern TI. Cal transformar tot allò que va en un sentit privatitzador i crematístic, per orientar cap a la socialització enriquidora per l’interès social i el bé comú.
Descriurem l’adaptació a aquests efectes socialitzants del marc de govern TI COBIT proposat per la institució ISACA dedicada a la promoció d’instruments de govern de les tecnologies de la informació. Els grups d’esquerra s’han de dotar d’una sistematització definida per poder aterrar amb projecte transformador en un sentit social dels àmbits de govern que les urnes els hagi atorgat. Per descomptat i prèviament, per presentar-lo com part imprescindible del programa polític amb què es presenten davant l’electorat.
Esbossarem en l’escrit Governar les tecnologies de la informació amb COBIT, des d’una perspectiva socialitzant, una sistematització de govern d’aquest fonamental aspecte socioproductiu en els inicis del segle XXI.
Roger Pérez
Brigada Vallesana Simón Bolívar
