Recordant un home íntegre
Petit recull sobre la figura d’en Josep Soler i Valentí, el quart alcalde republicà de Cerdanyola, que fora batlle de la vila durant la Guerra Civil.
Josep Soler a l’exili a França l’any 1946
Hom vol fer un article que signifiqui un petit recull sobre la figura d’en Josep Soler, resumint els escrits fets per Juan Antonio Hidalgo i publicats l’any 1997, així com dues col·laboracions meves publicades al febrer i març de 1998. I com no, també la recopilació dels llibres de l’amic Miquel Sánchez “La Cerdanyola Contemporània” i “La Segona República i la Guerra Civil a Cerdanyola (1936-1939)”. Recomanem llegir aquests dos llibres.
Nascut a Manresa, la diada de Sant Jordi de 1893, Josep Soler i Valentí era fill d’una família treballadora i als 13 anys, un cop finalitzats els estudis primaris, s’inicià com aprenent de teixidor. Des de la seva joventut fou un sindicalista compromès amb la causa obrera. Més endavant assumí la responsabilitat de dirigir el poble de Cerdanyola en l’època més difícil de la seva història, en època de guerra. I com tants i tants joves republicans va haver de deixar la família i marxar a l’exili amb totes les seves conseqüències.
A finals de l’any 1949 Soler va poder tornar a Catalunya després d’aconseguir el passaport gràcies a la mediació del rector de Cerdanyola, Mossèn Miquel Pié, i del qui fou alcalde en diverses etapes, Joan Pagès i Riera. Sembla ser uque a l’any 1936 la intervenció de Soler, caporal del somaten de Cerdanyola, i de l’alcalde Jaume Grau, va permetre al mossèn fugir i salvar la vida.
El recordo després del seu retorn de l’exili. Vivia a una casa de la carretera de Sabadell, a prop de la fàbrica de l’Uralita de la Sibèria, en terme municipal de Ripollet. Mai vaig parlar amb ell per la diferència d’edat, jo tenia aleshores 17 anys i no sabia qui era. Com a molt, el saludava al creuar-nos. Era un home de poc més d’1,60m d’alçada, ben plantat, de pell bruna i sempre portava un mocador blanc al coll. El veia caminant de casa seva cap al Bar Salla on segurament hi tenia els seus colegues de tertúlia.
Tal i com he esmentat abans, Soler va aguantar al càrrec d’alcalde fins el 26 de gener de 1939, “Día de la Liberación“, quan Cerdanyola va ser ocupada per una columna de requetés de Navarra i components de la força de xoc marroquina. Al front d’aquestes tropes hi figurava un jove capità de Cavalleria, fill de Cerdanyola i de nom Lluís d’Arquer Garriga. Un d’aquells soldats franquistes va dir a unes dones que fugien: “No corran señoras, que somos soldados de Franco y traemos pan blanco”. Aleshores jo tenia 6 anys i no vaig veure el pa blanc fins l’any 1948, quan es va acabar el racionament.
L’alcalde de la Guerra
Ajuntament de Cerdanyola el 31 de maig del 1931, durant la presentació d’una placa commemorativa creada per l’escultor Viladomat a la memòria de Francesc Layret
A l’octubre de 1934 l’Ajuntament de Cerdanyola va donar suport a la declaració d’Estat Català per part del president Lluís Companys, i en aquells moments complicats Soler i Valentí es va alinear amb l’alcalde Jaume Grau. Tots dos, juntament amb unes altres dues persones, serien empressonats per espai de dos mesos i, finalment, alliberats, poc abans de Nadal. Mentrestant, a Cerdanyola accedia a l’alcaldia el polític de dretes Joan Pagès. Amb la victòria del Front Popular, al febrer de 1935, Pagès fou substituit per Grau, que deixaria el seu càrrec a l’octubre de 1936, ja començada la Guerra Civil. El 17 d’octubre es va constituir el primer ajuntament de guerra, integrat per deu regidors, entre els quals Soler i Valentí (ERC) fou triat com a delegat primer. Arran dels fets de maig de 1937 -l’enfrontament entre comunistes i anarquistes a Barcelona- els regidors d’ERC i UGT es van retirar de l’ajuntament davant l’actitud dominant de la CNT i el POUM i van romandre amagats fins a finals de juny per no arriscar la vida.
El 25 e juny es va constituir el segon ajuntament de guerra, liderat novament per Soler i Valentí, que va prendre, entre d’altres acords, un impost de cint pessetes per cada cartilla de racionament, per a la construcció de refugis antiaeris; la tallada d’arbres a Can Planas per a destinar el sòl a la sembra de llegums, i acabar amb l’ocupació de l’esglesia per part de la CNT.
Al novembre de 1937 es constituiria el tercer i darrer ajuntament de guerra, que es mantindria fins al 4 de gener de 1939. Vint-i-dos dies després Cerdanyola era ocupada per una columna de Navarra recolçada per tropes marroquines com a força de xoc.
