Hi ha solució pels abocadors de Can Planas?

El que IDOM anomena Fase III es titula: “Avaluació de riscos ambientals i primera proposta d’alternatives”. Fa una descripció genèrica, per a tota mena de situacions, de fonts de contaminants, rutes, exposició i models de riscos. No hi ha llindars o mínims absoluts per provocar càncers i altres, diu l’informe, sols index de risc i mesures de gestió de risc. Aplicat a Can Planas diu que ”es desconeix les implicacions que una intervenció damunt del abocador pot tenir”. Diu que l’avaluació de riscos sols es possible sota la situació actual a l’entorn del abocador. Diu que al superar tots els nivells mínims de referència per declarar sòl contaminat (que les nostres autoritats es neguen a fer-ho, malgrat la llei) qualsevol cosa que es faci comporta un risc. Fins i tot aconsellen (pàg. 28) limitar l’accés actual. Recomana fer estudi específic de riscos personals pels entorns del Parc Tecnológic a tocar del abocador. Parlen d’adequar el canvi d’us del sòl (pàg. 74) amortint els riscos car ja avancen que no els eliminen degut a la mobilització dels contaminants i sense declarar sòl contaminat i netejar.

Quan parlen de les mesures correctores aplicables comencen per la que titulen 1.A que consisteix en la excavació total del abocador. Amb aixó ataquem d’arrel el problema i l’eliminem. Però, fan d’Advocat del Diable i com a inconvenients assenyalen:

a) riscs potencials associats a la dispersio de gasos a la població oblidant que a La Sagrera (Barcelona) van descontaminar la FNCE molt més a prop que la distància de la riera Can Magrans als pisos més propers.

b) que caldrà la instal.lació de sistemes de monitoratge. És que pensaven fer-ho amb pics, pales i carretilles?

c) és necessari valorar el lloc de destinació, que sigui el adient. Elemental! O es que ho faríen com ho van fer aquí els anys 70 i 80?

Vet aquí com ho descarten, cost monetari apart.

Roger Caballé