El carril VAO a la C58 i el túnel d’Horta contra la mobilitat, la salut i el medi

Que bé. Avui he pogut seure. Aprofitaré per escriure una mica. Molts dies, seure en un tren de la Renfe és una utopia, i anar dret una aventura. Això sí que són Vehicles d’Alta Ocupació, i no els del nou carril de la C58 que ara passen pel costat. El túnel de FGC a Balmes deu ser el millor carril per a Vehicles d’Alta Ocupació de Barcelona (hi passen tants trens com hi caben, plens de gent i puntuals). Els trens aprofiten l’energia per moure molta més gent, són més segurs que els cotxes i funcionen amb electricitat, sense haver de moure el pes del combustible. Ja només falta generar l’electricitat netament.

En un cotxe només hi caben quatre o cinc persones, i contamina, crema combustibles fòssils, provoca accidents i aliena a les persones, que mentre condueixen, més o menys embrutides segons cada caràcter, no tenen temps per llegir, escriure, dormir, ni gaudir del paisatge. Però si un cotxe és una llàstima de transport comparat amb un autobús o un tren, o les bicicletes, un cotxe amb un sol ocupant encara ho és més. I per molt que el transport públic podria solucionar moltíssim més del que soluciona ara, si ens hi gastéssim el mateix que ens gastem en carreteres i subvencions per a vehicles privats, és veritat que en un món ideal encara quedaria una petita fracció de mobilitat que podria solucionar millor el cotxe privat o el taxi, i que no passarem del món que tenim a un d’ideal d’un dia per l’altre. Fins i tot he sentit que un cotxe ple és tan eficient com un autobús mig buit. Per això la idea de reservar carrils per a VAO i busos és una bona idea. Prescindint dels detalls de com es detecta l’ocupació o es fa complir la norma, la idea és bona. Igual com és bona la idea de fer més línies de tren.

Malauradament, els governs que tenen aquestes bones idees no tenen la decència d’aplicar-les en detriment de les males idees com ara la del vehicle privat. Sempre apliquen les idees en detriment de qui no protesta (el medi ambient i les generacions futures). Destrossar Collserola amb un túnel d’Horta o un túnel central és una mala idea, encara que sigui ferroviari (els senglars no agafen el tren, per tant hi hauria molts quilòmetres de traçat sense parades útils a ningú, però sobre tot, no es pot continuar fragmentant el medi natural perquè cada degradació és irreversible, és un recurs vital, per a nosaltres i per a la resta de formes de vida que no tenim dret a destruir; i és obvi que no tindran el valor de fer el túnel de nucli urbà a nucli urbà sinó que destrossaran l’ecosistema amb la gran part del traçat en superfície). I afegir un carril bus-VAO a la C58, que també es menja trossos de Collserola, per Montcada i Torre Baró, també és una idea horrible.

Em va semblar genial quan van dir que posarien un carril bus VAO a la C58. Mai m’hauria imaginat que seria a més dels que ja hi ha. El que cal no és augmentar el nombre de vehicles que entren a Barcelona, ni que sigui amb vehicles plens. La idea és disminuir-lo. Posar un carril més és ajudar als que van sols al cotxe a anar més fluids (perquè tenen els mateixos carrils que tenien, però sense els VAO i busos que optin pel nou carril bus-VAO), i per tant el carril addicional encoratja a la gent que viu més lluny a fer desplaçaments més llargs, o a la gent que no s’estableix tan lluny de la feina pel temps de viatge a fer-ho. Al final posis tants carrils com posis s’omplen, les ciutats dormitori creixen i es van escampant més lluny del centre, i l’únic que aconsegueixes és més trànsit pel centre. Més trànsit vol dir més dificultat per circular per a tothom (inclosos VAOs, busos i bicis), més accidents i més contaminació. I mossegar el turó de Montcada i Collserola és imperdonable. Montcada ja té massa autopistes i massa poc verd, i tota la zona metropolitana en general és deficitària de pulmons verds.

Només hi ha dues solucions. Una és reduir la quantitat de gent que es desplaça i les longituds dels desplaçaments (repartint la feina i els estudis pel territori perquè no hagi d’anar i venir tothom de Barcelona cada dia). I l’altra és canviar els mitjans de transport per mitjans amb més cabuda. Per exemple un VAO mou més gent que un cotxe amb el conductor sol, un bus més que un cotxe i un tren més que un bus. I com més gent mou menys energia per cap cal. Però canviar vol dir canviar. O sia posar més transport públic i treure transport privat. O sia reservar carrils existents d’autopistes i autovies per a bus i VAO, o fer passar línies de tren (o tramvia) per autovies i autopistes, per on ara passen cotxes. Perquè és l’única manera de moure més gent, gastar menys energia i contaminar menys. Si facilitem el moviment als cotxes dificultem el de tots els altres mitjans de transport més eficients. Si reduíssim els carrils per a cotxes a la meitat en els accessos a Barcelona podríem fer molts més carrils bici i zones de trànsit pacificat.

Per això és molt pervers el paper de les administracions que venen un nou carril a la C58 com un gran progrés perquè és per a busos i VAO, i un nou túnel entre Horta i Cerdanyola com a molt interessant perquè és per a trens. No. No són interessants. Són agressions al territori i no eviten el problema principal, que és que tenim massa cotxes. Una nova via de tren per terreny ocupat per una autovia seria un gran progrés (a més uniria nuclis poblats, perquè cada nova carretera ha creat nuclis propers). I un carril bus-VAO que substitueixi un d’existent seria un gran progrés. Però noves infraestructures que no redueixin el trànsit de cotxes no.

Si et compres un cotxe els governs et regalen 2000 EUR. Ho deveu haver sentit, oi?. Heu sentit un informe que calcula que si reduíssim un dels contaminants al nivell aconsellat per l’OMS ens estalviaríem 1600 EUR per habitant (a més d’estalviar-nos el cotxe)?[4]

ETA va matar 4 persones l’any passat (a tot el món)[1]. La grip A n’ha matat per ara 4 més [2] i estimen agosaradament que en pugui arribar a matar 2775 (a Catalunya)[3]. La contaminació dels cotxes mata 3500 persones en un any (a la zona metropolitana de Barcelona), i provoca 5100 bronquitis cròniques, 31100 bronquitis agudes infantils i 54000 crisis asmàtiques[4]. Els accidents de trànsit a Barcelona maten una trentena de persones en un any[5]. No condemnar els crims d’ETA és causa de persecució política i policial. No condemnar els crims del trànsit és el pà de cada dia. Justifiquen conculcar drets humans per lluitar contra el terrorisme i en canvi critiquen limitar la velocitat per reduir contaminació. És fàcil d’entendre: hi ha molts més conductors que etarres, i es deuen guanyar més diners amb una empresa automobílistica que amb un impost revolucionari. Alguns són conductors per afició i no deixaran fàcilment el fetitx del cotxe (fins que s’exhaureixin els combustibles fòssils), però molts ho són només per comoditat, perquè el transport públic no els ofereix la quantitat i qualitat de servei que els ofereix el vehicle privat. Això s’arregla redistribuint recursos públics (diners i espais) que ara es dediquen al vehicle privat per posar-los al transport públic.

Els cotxes maten. S’han de reduir, i s’ha de fer substituint infraestructura per a cotxes per infraestructura per a transport públic (busos i trens). La distància entre conductors en una autopista és de més de vint metres. La distància entre passatgers a un tren és de menys d’un metre. Això no és manera de comptar-ho, d’acord, però voleu comptar quanta gent passa per minut per Balmes en cotxe i en FGC ? A Mollet només hi arriba una via per tots dos sentits, en canvi a les autopistes hi ha tres i quatre carrils per a cada sentit i encara n’anem posant més. No té sentit tenir més carrils per cotxes que vies pel tren. Fins que no tinguem més de dues vies en cada sentit per al tren convencional entre dues poblacions no cal tenir més de dos carrils per a cotxes. I tampoc cal destrossar més territori, simplement dedicar carrils actuals de cotxes a autobusos, tramvies o trens. Si ho fem no només reduirem contaminació i accidents, sinó que preservarem una mica de territori per poder saber d’on sortim i a on arribem quan ens movem. Perquè si destruim tot Collserola amb asfalt, per tal de tenir més vies de tren i més carrils de cotxes, i per tal de poder anar molt de pressa de Cerdanyola a Barcelona, ja no caldrà que hi anem, perquè Cerdanyola i Barcelona seran idèntics paisatges de ciment i asfalt.

Xavi Drudis Ferran
Associació Cerdanyola Via Verda