“L’estafa del deute” de Compromís
Els “Ajuntaments del canvi” de ciutats com Madrid, Oviedo o Cadis han iniciat auditories de controlar la despesa pública i denunciar si va haver-hi sobrecostos en l’actuació política dels governs anteriors que van augmentar els deutes municipals. A Cerdanyola, el mandat de Compromís ha acabat i, malgrat que aquesta va ser una lluita de l’equip d’Escolà quan hi era a l’oposició, no ha mostrat cap intenció de realitzar-la.
Es van presentar com a “Govern del Canvi”, i els canvis han estat mínims. Un exemple d’això és l’auditoria ciutadana del deute. Compromís defensava a l’oposició realitzar una auditoria ciutadana del deute mitjançant un procés participatiu que, un cop finaltizat el mandat, podem afirmar que ni tan sols s’ha iniciat.
Lluny queden aquelles propostes que tenia Compromís en el passat, on deia “eliminar bonificacions i excepcions fiscals a l’església, o recuperar els serveis municipals privatitzats per estalviar. O més lluny encara, aquella mesura que proposaven contínuament de no pagar el deute bancar (amb el seu mandat, el deute s’hi ha reduït a un ritme vertiginós, pagant-ho, és clar). Va ser llavors quan consideraven “inajornable i inexcusable” elaborar una auditoria de tot el deute municipal “Per una banda, des de la perspectiva legal, analitzant fil per randa les obligacions contretes i passar-les pel filtre exhaustiu dels preceptes legals, per detectar qualsevol il·legalitat al respecte. Però també des d’una perspectiva ètica i política, analitzant a què s’ha destinat cada euro demanat en préstec, quina ha estat la seva reversió en termes de prestacions socials a la ciutadania o la inversió productiva que n’hem tingut”, deien.
Compromís va demanar en 2013 encetar el camí per no pagar el deute
Compromís va anunciar en 2013 que treballaven perquè des de la institució es comencés a prendre mesures per no pagar el deute abusiu als bancs “perquè considerem que la situació és insostenible, a més d’injusta, i no es pot esperar més“, deien en una roda de premsa.
Llavors Compromís defensava que el deute que tenim és il·legítim i que paguem uns interessos abusius, i així ho va defensar presentant una moció al ple, on es mostraven oberts a “estudiar amb altres organitzacions cíviques, sindicals o polítiques la millor fórmula per a iniciar l’impagament, sigui de manera temporal o definitiva, parcial o total, considerant els interessos o el capital, amb impugnacions judicials, amb desobediència institucional o de la manera que sigui, creiem que el deute públic que té el nostre Ajuntament és il·legítim i és impossible de pagar”.
Les veus dins de Compromís anaven pel mateix camí. Llavors es publicaven articles d’opinió que deien que “Si el Compromís haguéssim presentat la moció amb el que veritablement defensem, amb el que veritablement faríem si governéssim, no hauríem proposat deixar de pagar els interessos sinó tot el deute complet” i “A nosaltres no se’ns veurà aprovar res perquè es quedi “en un calaix”, a nosaltres no se’ns veurà fent la patètica intervenció del Víctor Francos amb la por al cos d’aprovar una cosa il·legal. Nosaltres proposem no pagar el deute sabent que és un acte de desobediència. Per què?, doncs perquè no tenim por”.
“No pagar el deute és totalment possible”
L’aposta de Compromís a l’oposició era clara: abordar públicament el debat sobre l’impagament del deute bancari, alhora que feia una crida a la valentia “per fer Política, en majúscules”. Compromís defensava la seva posició dient que era necessària i “totalment possible”.
Però ara, finalitzat el mandat, no s’ha fet res, malgrat que van assegurar que sí que és possible. Aquest fet fa que la ciutadania, que va votar Compromís pensant que es faria una política valenta, se sentin estafats pels seus actuals mandataris.
El deute il·legítim de Cerdanyola
La Constitució espanyola, arran de la reforma exprés pactada pel PP i el PSOE i aprovada, també, amb el suport de CiU l’agost del 2011, estableix que el pagament del deute públic ha de ser prioritari per als Ajuntaments, per davant de qualsevol altra despesa. El Govern de la Generalitat, que va donar suport a aquesta reforma de la Constitució, insisteix que no hi ha alternativa perquè així ho fixa la llei.
La Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute (PACD) considera que aquesta imposició, el pagament del deute abans que la inversió social, és una decisió política basada en la premissa de no rebaixar els privilegis de les classes dominants. La PACD defensa que es faci una auditoria a través d’un procés “obert, participatiu i integrat en altres lluites socials” per poder decidir “democràticament i sobiranament” què fer amb el deute, sense ingerència dels mercats financers ni de la troica formada per la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional.
Part del deute de l’Ajuntament de Cerdanyola és “il·legítim” i, per tant, “no s’ha de pagar”. L’Ajuntament de Cerdanyola acumula un deute de 100 milions d’euros, 55 milions de deute directe i 45 més perquè som propietàries del 50% del deute del Consorci Urbanístic del Centre Direccional (que ascendeix a un total de 90 milions). Aquest fet comporta que les ciutadanes i els ciutadans estem pagant milions d’euros a l’any en concepte de retorn de deute amb bancs i caixes.
Segons la PACD, el deute il·legítim és “aquell contret per un govern que no ha destinat els recursos generats per al benefici de la població; aquell que ha propiciat violacions dels drets humans, impactes sobre el medi ambient, o aquell deute derivat d’una política fiscal regressiva o permissiva amb el frau fiscal que redueix els ingressos de l’Estat”.
