Cerdanyola participa en un estudi que conclou que genèticament som descendents dels pastors de l’Europa de l’Est
L’estudi internacional, coliderat per investigadors del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) a l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE) i la Universitat de Harvard ha elaborat un mapa genètic de la Península Ibèrica que abasta els últims 8.000 anys.
L’estudi, publicat a la revista Science, ha analitzat els genomes de 271 habitants de la Península de diferents èpoques històries, entre aquests alguns dels jaciments de Cerdanyola del Vallès de l’hipogeu del calcolític del carrer de París i del Poblat Ibèric de Ca n’Oliver.
Joan Francès, director del Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver, destaca la importància de que “Cerdanyola del Vallès estigui connectada amb la gran recerca internacional”. Mostres de les restes humanes del Poblat Ibèric de Ca n’Oliver i de l’hipogeu del calcolític (període de transició entre el Neolític i l’Edat de Bronze) del carrer París han estat analitzades en l’estudi internacional que mostra una imatge inèdita de la transformació de la població ibèrica al llarg de les diferents etapes històriques i prehistòriques. L’estudi determina, entre d’altres aspectes, que l’arribada de grups descendents de pastors de les estepes de l’Europa de l’Est fa entre 4.000 i 4.500 anys va suposar la substitució d’aproximadament el 40% de la població local i gairebé el 100% dels homes. Joan Francès explica que “els resultats genètics semblen molt clars, ara la pilota tornarà al camp arqueològic i antropològic per buscar l’explicació al per què i al com”.
En el cas de Cerdanyola, el Museu d’Història ha aportat restes d’ossos humans del Poblat Ibèric de Ca n’Oliver i del jaciment del carrer París. Joan Francès explica que és molt difícil trobar restes humanes de l’època ibèrica que es puguin utilitzar en aquests estudis, ja que incineraven els morts. Afegeix que de les poques que hi ha a Catalunya utilitzables, moltes provenen de les restes dels cranis de rituals de decapitació que feien els ibers. En referència a les restes arqueològiques del carrer París, localitzades durant unes obres particulars al 2004, ja van ser utilitzades a l’estudi internacional sobre el Campaniforme publicat al 2016 a la revista Nature. Joan Francès destaca que “són mostres datades radiocarbònicament, d’un moment molt específic i per tant molt fiables, que han permès obtenir dades molt significatives, només per aquest estudi sinó per a d’altres que estan en marxa”.
Més conclusions
Una altra de les les principals conclusions de l’estudi és que la genètica de la població basca actual pràcticament no ha canviat des de l’Edat del Ferro (fa uns 3.000 anys) per tant la influència genètica de les estepes també va arribar al País Basc. Pel contrari, pràcticament no presenten influències de migracions posteriors com els romans, grecs o musulmans, de les que van quedar aïllats.
L’estudi també confirma la presència al centre i sud de la Península Ibèrica d’un individu procedent del nord d’Àfrica que va viure fa uns 4.000 anys i d’un net d’emigrant africà. Es tracta de contactes esporàdics que van deixar poca empremta genètica a les poblacions ibèriques de l’edat del Coure i del Bronze.
