“Després de la crisi, el salari dels homes ha augmentat més que el de les dones”

L’últim informe de l’OIT sobre salaris en el món constata un increment salarial feble durant els últims anys, així com una diferència en la remuneració dels homes i les dones del 20%. Rosalía Vázquez-Álvarez va presentar l’estudi per primer cop en una universitat a la UAB.

Rosalía Vázquez-Álvarez, membre de l’Organització Internacional del Treball i coautora de l’Informe mundial sobre salaris de l’OIT, va presentar els resultats de l’estudi i va parlar de la desigualtat salarial entre homes i dones el proppassat 1 de març, en un acte que va tenir lloc a la Facultat de Dret. Va ser la primera vegada que es va presentar l’informe en una universitat.

L’informe de l’OIT indica que l’increment dels salaris el 2017, a nivell mundial, va ser el més modest des del 2008. Se sap per què?

En l’informe anterior, havíem notat que havia augmentat, a nivell mundial, el creixement de salari. Però era sobretot perquè als països emergents hi havia hagut un canvi: un pas de la informalitat a la formalitat que va incrementar salaris en països com la Xina o el Brasil, que tenen un pes impressionant a nivell mundial. Aquesta tendència, ara, s’ha revertit, la qual cosa ha fet que els salaris al món hagin baixat. Als països d’alt nivell, no hi ha hagut un canvi molt brusc durant els últims quatre o cinc anys. La qual cosa és molt preocupant perquè la productivitat sí que ha seguit augmentant.

Què implica això?

La productivitat laboral és un dels millors indicadors per saber per on haurien d’anar els salaris. El problema és que la baixada dels salaris implica un descens en la part de PIB corresponent al treball i això implica un increment de la desigualtat molt preocupant. Què ha passat els darrers deu anys? Des de les primaveres àrabs, a causa de la desigualtat, hi ha hagut moviments en contra de la classe política, així com fenòmens polítics a països avançats, però també en altres del sud, en els quals s’estan defensant polítiques fins a cert punt antisocials.

Per què no augmenten els salaris al mateix nivell que la productivitat?

Hi ha molts factors. Un és la globalització: hi ha treballs que s’estan anant a altres parts del món i això implica que certs mercats tenen més possibilitat d’incrementar el nombre d’assalariats formals, però en sectors d’altres països, com Espanya, la gent perd la feina. Un altre és la precarietat laboral: hi ha més productivitat possiblement perquè la gent segueix treballant al mateix ritme però a menor salari. I un altre és el que anomenem a l’OIT la financialització: els darrers vint anys, les empreses, enlloc d’invertir en crear treball, han vist que tenen una altra manera d’incrementar els seus beneficis invertint en el sector financer. A més, les relacions laborals -el diàleg social, el pes dels sindicats i fins i tot el de la patronal- estan baixant dràsticament a causa de la precarietat. Quan els treballadors eren menys precaris, eren més proclius a ser membres d’un sindicat i tenien més veu.

S’ha detectat també una evolució de la bretxa salarial entre homes i dones?

En el cas d’Espanya, hem detectat que, entre els anys 2000 i 2006, el salari dels homes va baixar i el de les dones va augmentar sensiblement, encara que no tant com la baixada dels homes. Després de la crisi, el salari dels homes ha augmentat relativament més que el de les dones. Per tant, la baixada de la bretxa salarial que es va observar a principis dels anys 2000 s’ha revertit i ara tornem a estar més o menys igual. Però, si mai hi va haver una disminució de la bretxa salarial, no va ser perquè les dones guanyessin terreny sinó perquè els homes perdien salari.

Per què?

Sobretot perquè, a Espanya, hi va haver una pèrdua important en els treballs altament masculinitzats com ara els de la construcció. Hi ha sectors que, per molta crisi que hi hagi, no deixaran de necessitar gent que hi treballi, com la salut, l’educació o la cura de persones dependents; però d’altres, com la construcció, són molt més vulnerables a la conjuntura. Quan s’han recuperat treballs en aquests sectors, tot i ser precaris, han augmentat més els salaris dels homes que els de les dones.

Llavors, el fet que hi hagi sectors altament feminitzats incideix molt en la bretxa salarial.

Per descomptat. Els sectors que estan més feminitzats són aquells on hi ha menys salari per persona que treballa. Només pot haver dues raons perquè això passi. Una és que, en aquests sectors, la productivitat laboral sigui baixa. No tenim dades per saber si això és veritat; és possible que en aquests sectors hi hagi una productivitat tan alta com en el financer però la part que s’emporta el treballador sigui molt baixa. Una altra raó és que les dones tendeixen a treballar en sectors als quals la societat no els dona el pes adequat que haurien de tenir. Si demà tanquen els hospitals, les escoles i tot el sector d’atenció a dependents, el país s’atura. Ja es va demostrar el 8 de març de l’any passat. En canvi, si s’atura la construcció, l’impacte no és tan fort. Hi ha treballs que, pel fet d’haver estat assimilats per la dona, sembla que tinguin menys valor. Si els haguessin fet des d’un principi els homes, la bretxa seria segurament més baixa.

I ha comentat en la seva conferència que els homes tenim molt millor retorn de la inversió en educació.

Si jo participo en el mercat laboral amb una educació determinada, el que jo guanyaré gràcies a aquesta educació serà menys que el que guanyaria un home. A causa d’aquest décalage, es crea una situació en què el retorn és més baix. O, per exemple, en els llocs executius, hi ha un 40% de bretxa salarial, de manera que aquesta posició dona un retorn molt diferent als homes i les dones.

Quin paper pot jugar la universitat per corregir la bretxa salarial?

Una de les coses més importants és crear oportunitats d’igualtat i jo crec que la universitat, que és un centre d’educació i de llibertat d’expressió, és l’àmbit correcte perquè es creïn aquestes oportunitats i els homes i les dones puguin sortir al mercat laboral en igualtat de condicions.

També hi ha el problema de l’elecció d’una carrera segons estereotips, rols de gènere…

Però, quan els nois i noies arriben de l’institut i s’incorporen a una carrera, ja arriben amb aquests estereotips. De fet, no m’estranyaria que arribessin amb ells des de la llar d’infants. Un cop a la universitat, poca cosa podràs fer: la majoria de dones ja ha triat estudis que els porten a àmbits de treball altament feminitzats.