Buenaño continua la campanya de criminalitzar el “top manta”

El Partit Popular torna a posar el focus en el “top manta” en un comunicat on els criminalitza i busca l’enfrontament entre comerciants locals i matners.

Manuel Buenaño (PP) lamenta que els dies de mercadal el barri de Les Fontetes “s’inunda de manters practicant la venda il·legal”, i remarca que aquesta situació també la denuncien veïns i comerciants de la zona. Buenaño denuncia que “els manters tenen total impunitat, i, com si d’una barra lliure es tractés, amb el passotisme que caracteritza el nostre alcalde Carles Escolà, campen al seu aire per tota Fontetes. Durant el mandat que està a punt de finalitzar, pràcticament no han existit denúncies per top manta. Fa molts mesos que des del grup municipal popular advertim a l’equip de govern, i, especialment a l’alcalde Carles Escolà, de les molèsties i la competència deslleial que ocasionen els manters als veïns i comerciants de la zona, però l’equip de govern continua amb la seva total inacció, permetent que el problema augmenti setmana rere setmana. “

Un discurs calcat a Vox

El discurs de Buenaño en el seu comunicat és pràcticament calcat al que va fer el líder ultradretà Ortega Smith (VOX) per atacar els manters. A l’igual que lider del PP Cerdanyola, Ortega Smith utilitza “permisivitat absoluta”, “competència deslleial”, “suport al comerç local”, entre d’altres.

“Escolà abandona les seves obligacions”

El portaveu del PP ha assenyalat que “Escolà abandona completament les seves obligacions, i deixa desatesos als comerciants de la nostra ciutat, permetent que es venguin falsificacions a les portes de comerços, així com es posa en risc la integritat física de vianants i clients, ja que els manters inunden els carrers de productes falsificats que estenen a la via pública, amb el perill que això suposa.

Finalment Buenaño ha traslladat als comerciants de la zona la seva total compromís amb l’assumpte, que serà una prioritat del grup municipal popular per als propers anys, havent de destinar els mitjans necessaris per garantir la seguretat dels nostres ciutadans i els drets dels nostres comerciants.

És el Top Manta el principal responsable dels problemes econòmics del comerç local i de la societat?

Les grans superfícies comercials provoquen un impacte més que considerable sobre el comerç local, el comerç de proximitat de tota la vida. Aquest, és un dels aspectes més importants a tenir en compte a l’hora d’analitzar el consum a les ciutats i que no es valora gens en aquesta campanya que està basada en el tema que qüestionem.

Si ben és cert que molts comerços i serveis acaben tancant la seva activitat al no quadrar els les comptes a final de mes a causa de la pressió, en gran part dels casos, de les grans superfícies comercials, molts d’altres aguanten estoicament retant a aquest Goliat i adaptant-se a la situació com poden. Busquen mecanismes atractius i continuen amb l’atenció més que personalitzada que sempre han tingut amb la clientela. Tot i així, ningú els hi assegura el futur. Als petits comerços mai els bonificaran econòmicament, no seran exemptos d’alguns impostos, i les administracions de torn no els hi posaran la catifa vermella en cap situació.

Manters, fills del capitalisme més salvatge

Aquests col·lectius que sobreviuen amb la venda ambulant il·legal són un reflex d’un sistema de producció i consum internacionalitzat molt desigual i injust, un reflex del capitalisme més salvatge. Malgrat que són joves perfectament vàlids per treballar, la llei d’estrangeria no els reconeix com a població en situació regular, motiu pel qual no tenen cap altre mode de vida més legítim. Tractar de destruir el top manta és destruir l’única via de vida que tenen aquestes persones en un sistema que els vol deixar al marge i pot tenir dures conseqüències pels venedors: confiscació de les seves mercaderies, detencions i ingressos en CIEs.

Molt sovint, els productes del top manta i els dels comerços són produïts als mateixos països, a les mateixes fàbriques i amb les mateixes condicions de semi-esclavitud o esclavitud (inclús infantil). En aquest sentit, Oxfam va treure un informe sobre “Drets que pengen d’un fil” on explica la situació d’explotació en les fàbriques tèxtils de Centreamèrica, similars a les de moltes empreses en Xina o Bangladesh.

Més enllà: molts productes oficials i rèpliques tenen les mans brutes

Tal com informa La Directa, els quatre productes estrella del Top Manta són les sabatilles esportives, les samarretes de clubs de futbol, les bosses de mà i les ulleres de sol. Nike, Adidas i Puma són les tres marques que, respectivament, ostenten la llicència per fabricar la roba esportiva del FC Barcelona, el Reial Madrid i el RCD Espanyol. Nike, per exemple, compta amb 744 centres de producció i 99.880 treballadores a 43 països, segons dades de la revista especialitzada Modaes. La seva activitat productiva es fa a través de tercers. El gruix de les subcontractes es troben a la Xina, el Vietnam, Tailàndia, Indonèsia, Sri Lanka, el Pakistan, Malàisia, Turquia, Mèxic i Cambodja. El 42% de les sabatilles esportives es fan a la Xina i un 6% de la producció mundial de samarretes surt d’una única factoria de l’empresa Yue Yuen Industrial. En aquesta extensa xarxa de fàbriques, on les treballadores reben remuneracions d’entre 50 i 150 euros al mes, les sabatilles esportives tenen un cost de producció inferior a un euro, tot i que després es vendran als Estats Units i a Europa per un preu cent vegades superior.

Yue Yuen Industrial, entre d’altres, rep el disseny de samarretes i sabatilles abans que surtin al mercat per poder fer els encàrrecs de la matèria primera. Un cop produïda la remesa encarregada per Nike, el material sobrant roman als magatzems. La solució a les elevades despeses d’emmagatzematge és un win-win per a totes les parts .Nike no rubrica un contracte d’exclusivitat amb la fàbrica – això abarateix la contractació del servei – i, com a contrapartida, amb l’estoc sobrant, es fabriquen samarretes i sabatilles sense la llicència oficial, però amb el mateix disseny i els mateixos materials que han quedat als magatzems. Nike és permissiva amb aquesta pràctica, ja que això garanteix un mercat més ampli per les tèxtils asiàtiques amb qui fabricarà a preu de saldo. És a dir, la producció, el transport, la distribució i la venda de moltes rèpliques es fa mitjançant les mateixes empreses que treballen per a Nike. És el detallista o el manter qui opta per estampar-hi el segell de la marca o no.

El Top Manta és delicte

Des de l’1 de juny de 2015, i com a conseqüència directa de la llei mordassa, el Top Manta és delicte i pot suposar 600 euros de multa i, en cas de no poder pagar-la, com es dóna en la majoria de casos, els venedors ambulants s’enfronten de sis mesos a dos anys de presó i l’expulsió del país.

En desembre de 2016 els manters es van manifestar a les portes del Congrés dels Diputats per reclamar que la venda en el carrer, que és el seu mode de subsistència, quedi fora del Codi Penal.

Comparteix: