Jornada divulgativa sobre Cooperatives d’Habitatge en Règim de cessió d’ús

Som Economia Social i Solidària (grup creat a partir del grup local de Som Energia a Cerdanyola del Vallès, i que s’ha fixat també l’objectiu de divulgar i promoure a la ciutat altres formes de cooperativisme i economia social) va organitzar el passat dissabte, 24 de novembre una jornada sobre Cooperatives d’Habitatge en Règim de Cessió d’Ús. A la jornada hi van participar representants de la PAH i de les cooperatives Omplim els Buits, La Borda, Cal Cases, Llacuna 39, Cooperativa Sènior 50-70. També va parlar un membre de la Fundació La Dinamo. Aquesta fundació té com a objectiu difondre aquest tipus de cooperativisme en el camp immobiliari, així com d’assessorar a les iniciatives que es vagin creant.

La jornada la van obrir els representants de la PAH fent un anàlisi de les dificultats que per a moltes persones representa, actualment, accedir a un habitatge. Un fenomen que es va fer encara més greu arrel de la crisi econòmica (“que en realitat”, segons han dit, “no va ser una crisi, si no una immensa estafa”). Segons han explicat, durant aquest any, a tot el país, es van iniciar un total de 700.000 processos de desnonament, dels quals s’han acabat executant uns 33.000. La resta s’han pogut evitar gràcies a diversos factors, entre els quals la tasca de la PAH en seria un. Centrant-se en la seva activitat a nivell estrictament local la PAH, segons han explicat, s’ocupa en aquest moment, a Cerdanyola, en unes 25 famílies que estan en situació de risc.

El cooperativisme no és la solució al problema de l’habitatge

Un tret comú a diverses de les exposicions que, tot seguit, han fet els representants de les diverses cooperatives ha estat la insistència en el concepte de que el cooperativisme no suposa ni vol ser una solució definitiva al problema de l’habitatge. Un dels ponents ha definit, de fet, aquesta mena d’iniciatives com “una tirita sobre una ferida immensa”. Cal destacar però, que aquestes solucions puntuals han permès ja, com després s’explica, que a Barcelona hagi ja gent que té al seu abast gaudir “d’un contracte de lloguer de per vida”, pagant només 400 € al mes, tenint la seguretat que el preu mai s’incrementarà més que l’IPC… i pagant a més unes despeses de només 21 € anuals en concepte de factura energètica. Altres trets que comparteixen moltes d’aquestes iniciatives és la seva voluntat de forma part de la xarxa d’economia cooperativa, contractant sempre que sigui possible els serveis que necessiten amb altres cooperatives. O destinant part de la seva superfície a usos socials. Per exemple, habitatges destinats a lloguer social o disseny de grans espais destinats a activitats culturals obertes al barri on estan ubicades.

El problema de l’accés a l’habitatge, han coincidit diversos d’ells, no es solventarà fins que no es produeixin importants canvis de fons a nivell internacional que alterin substancialment moltes estructures econòmiques i empresarials. L’habitatge ha de deixar d’estar a les mans de les grans corporacions multinacionals que actualment el controlen i passar a les mans dels governs i els poders públics, que l’haurien de gestionar com actualment es gestionen altres drets bàsics, com l’ensenyament o la sanitat. I perquè això sigui possible és fonamental, han dit, la pressió social i la mobilització de la població en aquest sentit.

Omplim els Buits. Posar al mercat pisos en desús, a un 65 % del preu del mercat

La recentment creada cooperativa Omplim Els Buits ha estat la primera en exposar els seus objectius. Parteixen d’un punt de vista bastant crític respecte a altres experiències prèvies per posar remei al problema, com per exemple els Habitatges de Protecció Oficial, que moltes vegades, finalment, segons diuen, acaben sent igualment venuts a preus de mercat, perpetuant per tant la especulació immobiliària que hi ha a l’arrel del problema de l’accés a l’habitatge.

La seva proposta per facilitar l’accés a un habitatge assequible i digne es basa en intentar posar al mercat habitatges que actualment estan desocupats. Per aconseguir-ho, intenten que els seus propietaris els cedeixin a la cooperativa per un període de 10 anys. A canvi, ofereixen un seguit d’incentius com la revisió del pis o la gestió d’un crèdit amb condicions favorables (gràcies a Coop 57) per fer reformes si calgués. També assumeixen, entre d’altres serveis, la gestió integral del lloguer i la gestió dels cobraments.

Els pisos captats es posaran en lloguer a un preu sensiblement inferior (al voltant del 65 %) al del mercat. Del preu del lloguer, un percentatge es destina a finançar la infraestructura de la cooperativa i una altra a pagar els serveis i pòlisses d’assegurança que garanteixen un bon servei i que el propietari del pis cobrarà en qualsevol circumstància.

La Cooperativa Laborda, cessió de sòl per part de l’Ajuntament de Barcelona

També s’ha exposat el cas de Laborda. Aquesta cooperativa ha aixecat un bloc de pisos, fet completament de fusta ecològica portada del País Basc. El projecte ha comportat una inversió de 3.2 milions d’euros, dels quals només han rebut en subvencions 42.000. Encara que -com diuen- no es pot obviar que el sol ha estat cedit, per un total de 75 anys, per l’Ajuntament de Barcelona.

Gràcies a iniciatives com aquesta, a Barcelona ja existeixen diverses promocions en marxa segons aquesta modalitat de cooperativa que permeten gaudir, per només 400 euros al mes, d’un pis a la ciutat amb la seguretat de gaudir d’un contracte “de per vida”, que sempre mantindrà el mateix preu. I, en moltes de les promocions, gràcies a les mesures mediambientals aplicades, pagant un total de 21 euros anuals en concepte de despesa energètica.

Cal Cases: un projecte d’habitatge nascut de la ideologia política

Un altre dels exemples exposat ha estat el de Cal Cases, una comunitat de 20 adults i 15 nens que viu des del 2007 a una Masia compartida. Aquest projecte va néixer com a conseqüència de les mobilitzacions antiglobalització que es van produir a partir del 2001. Al 2003 es va començar a formar el grup. Després de diversos debats sobre com constituir la comunitat i com triar l’edifici (alguns dels membres optaven per l’okupació, però aquesta opció oferia poca estabilitat i ja hi havia alguns nens al grup) es va optar per constituir una cooperativa.

Al 2007, després de fer una aportació inicial de 15.000 euros per cap (en concepte de capital social. Per tant, el soci els recupera si decideix deixar la cooperativa, com succeix en totes aquestes iniciatives) i gràcies al finançament de Coop57 i Fiaré van poder comprar la masia on avui viuen. Durant la seva intervenció van detallar tant els avantatges com les dificultats d’aquesta mena de convivència, que en el seu cas gestionen mitjançant assembles.

Llacuna 39, construcció d’un bloc de pisos a Barcelona en un solar adquirit pels socis

Aquest projecte, actualment en desenvolupament, vol aixecar un bloc d’habitatges i un local social a Barcelona. Els seus promotors van optar a un dels solars que l’Ajuntament de la ciutat posa a l’abast d’aquest tipus de projecte però no el van guanyar. Van optar, aleshores, per comprar-ne un amb els seus propis mitjans. En aquest cas els pisos seran propietat dels socis. Els estatuts de la cooperativa, però, estableixen que no es podran vendre a un preu superior a l’inicial més l’increment que marqui l’IPC anual. D’altra banda, la cooperativa tindrà dret preferent per adquirir-lo, pel preu fixat, si algun dels propietaris volgués marxar. S’impossibilita així poder especular amb aquests habitatges.

Cooperativa Senior 50/70. Habiatges per a gent gran a Cerdanyola del Vallès

Aquesta Cooperativa està composada per persones de 50 a 70 anys. No volen crear una residència d’avis si no constituir un grup de persones grans, que vulguin envellir junts. Tenien ja aparaulat un terreny al Parc de l’Alba (gran zona en urbanització a la ciutat) però la paralització per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de la seva urbanització va aturar temporalment el projecte. Ara esperen que la situació es desbloquegi en breu. El terreny que volen comprar és de 2500 metres quadrats, dels quals 1000 son urbanitzables. Esperen poder-lo tenir abans del proper estiu.

La Fundació La Dinamo

Finalment, s’ha parlat de la tasca de la Fundació La Dinamo (http://ladinamofundacio.org), entitat creada per col·laborar i facilitar la creació de cooperatives d’habitatge en règim de cessió d’ús. El seu objectiu és ajudar a canviar el model del mercat immobiliari, no només resoldre situacions puntuals.

Els responsables de la Fundació han establert contactes amb les direccions d’iniciatives similars en altres països. Així, per esmentar alguns exemples, al Quebec hi ha un total de 1.800 cooperatives que han construït ja un total de 28.000 habitatges. A Uruguay les Cooperatives d’Habitatges Social han construït ja més de 30.000 habitatges. A Dinamarca, el 30 % del parc d’habitatge és habitatge en règim cooperatiu. A la ciutat de Viena, el 30 % de l’habitatge és públic i un altre 30 % és cooperatiu… En tots aquests llocs l’habitatge públic i l’habitatge cooperatiu ha produït una disminució substancial dels preus de l’habitatge privat.

Al finalitzar la trobada es va lliurar a tothom una enquesta per estudiar la possibilitat de crear a Cerdanyola un grup interessat en crear una cooperativa d’aquestes característiques. La resposta va ser prou favorable com per a que els impulsors de la trobada s’hagin compromés a seguir treballant amb aquest objectiu.