Expressa’t: Cerdanyola i els Cinemes el Punt; un altre cop ciutat dormitori al XXI

Feia molt de temps que no parlàvem d’una ciutat dormitori de Barcelona quan parlàvem de Cerdanyola, eren les èpoques dels blocs de pisos de Serraperera i Can Banús, de la formació de Fontetes i de les galeries i el Mercat, i després tots recordem l’aparició de la discoteca Drac Roig als pisos de l’avinguda Primavera. Eren temps de sortida de la supervivència laboral i educativa, quan encara no havia arrencat la Universitat Autònoma de Bellaterra, aquesta va ser l’eina de modernització i democratització per fer-li una volta a la població de Cerdanyola del Vallès com un mitjó.

En 10 anys, entre els 70 i els 80 va haver una transformació radical que va representar un rejoveniment de l’activitat de la ciutat, l’aparició de pisos d’estudiants, els primers professors i universitaris que s’instal·laven a la ciutat, l’arribada de gent d’altres indrets de Catalunya i fins i tot de Balears i València va enriquir la nit cerdanyolenca i les activitats culturals de Cerdanyola, i això va continuar enriquint la vida urbana de la ciutat, tot i l’obertura dels centres comercials com el Baricentro fins ben entrat el segle XXI. Es veritat que les noies i nois estudiants d’altres indrets de Catalunya han disminuït aquests darrers vint anys per l’aparició d’altres universitats a Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida, però també això va donar temps perquè els estudiants universitaris del Vallès, de Cerdanyola, de Ripollet i Montcada, de Sabadell i Barberà i Badia fossin els protagonistes de les activitats nocturnes dels dijous universitaris, i entre aquestes activitats musicals que tenia la ciutat, una de molt referent a nivell de Vallès han estat i son els Cinemes El Punt.

No es pot entendre l’activitat de la Cerdanyola de Baix sense els Cinemes el Punt i el seu promotor, la seva voluntat de modernització i d’intentar competir amb cinemes de les capitals i de Barcelona, i aconseguir que fóssim moltes les persones que hi anàvem i que hi volem seguir anant i disfrutar del cinema. Els Cinemes el Punt estan situats en el moll de l’os de la Cerdanyola oberta a la historia i al mon, prop de la seva històrica estació de ferrocarril de la Uralita, prop dels quatre cantons, prop de les parades d’autobús a tot el Vallès, prop de Ripollet i prop de la carretera que ens unia amb Barcelona i Sabadell, la Cerdanyola oberta i mes barrejada, a vegades barallada amb Ripollet, a vegades unida per litigar contra la contaminació d’Uralita, una part de ciutat una mica allunyada de la Cerdanyola de Dalt més vilatana, més pagesa, més recollida i propera a la vida rural i al camí de Sant Cugat.

I això està succeint ara en aquests propers mesos en mig del silenci ciutadà, en aquest moments s’està discutint el final dels Cinemes El Punt i la requalificació urbanística per fer més de 120 habitatges entre els carrers Passeig del Pont i c. Santa Teresa, s’està discutint una operació immobiliària que pot acabar amb un dels elements de més riquesa urbana de la ciutat de Cerdanyola dels darrers 50 anys, els Cinemes El Punt, i per això s’ha contractat als millors professionals urbanistes, perquè donin la cara per acabar amb aquest patrimoni de tots. L’Ajuntament no pot amagar el cap sota l’ala i dir que es una activitat privada, l’Ajuntament ha d’agafar les regnes del problema i afrontar-lo i adquirir tots els drets per mantenir els cinemes el Punt a Cerdanyola, en el seu format de multisala, o el que sigui en el futur. Li va el patrimoni, li va l’economia de totes les activitats del seu voltant i li va el reequilibri de la ciutat entre la ciutat benestant de dalt i la ciutat atribolada i treballadora de baix.

Els tècnics poden dir el que vulguin, però es pot trobar solucions per obligar a mantenir el cinema provisionalment obert, es poden posar condicions perquè el promotor no tanqui els cinemes com a condició de llicència, es pot traslladar els cinemes en els soterranis dels nous edificis com s’ha fet a altres ciutats de Catalunya, i altres solucions urbanístiques sense tants espais lliures buits i foscos. Si Cerdanyola no reacciona i es deixa perdre aquest equipament de ciutat, igual que vàrem estar a punt de perdre “elCasinet”, que ara és l’actual Museu d’Art de Cerdanyola, estarem veient com la Cerdanyola més rica de la història, amb més universitaris que mai, amb més classe mitjana que mai, amb més dirigents polítics formats i amb igualtat de genere, a entrar en un procés decadent d’impotència per tornar a ser una ciutat Dormitori, amb la nostre Targeta T-10 tornant a anar a fer coses a Barcelona, ara si molt més econòmic, mentre ens deixem perdre una intensa activitat cultural i esportiva que la ciutat té i que hi ha no es mereix perdre. Noies i nois joves estudiants de Cerdanyola, jubilades i jubilats d’or que heu aixecat aquesta ciutat del no rés, no us ens deixem perdre els Cinemes el Punt, la ciutat s’ho val.

Josepa Camps Venut, geografa UAB