La majoria de cerdanyolencs no podran rebre l’ajuda de lloguer

Els ajuts del Ministeri de Foment (MIFO) estan vetats a la majoria de cerdanyolencs perquè el preu màxim del lloguer ha d’estar situat en 600 euros i, ara mateix, els habitatges de lloguer més econòmics tenen un preu mensual de 650 euros.

Els ajuts al pagament del lloguer del MIFO estan destinats a les persones titulars d’un contracte de lloguer de l’habitatge que constitueix el seu domicili habitual i permanent a Catalunya. Per poder accedir aquest ajut cal: acreditar la residència legal a Catalunya; que l’import del lloguer no sigui superior a 600€ mensuals, que s’incrementa fins a 900€ per a les famílies nombroses; que els pagaments dels rebuts de lloguer s’hagin fet mitjançant la intervenció d’una entitat financera (ingrès en compte, domiciliació bancària o transferència) o ve amb un rebut emès per un administrador de finques; i que els ingressos de la unitat de convivència no superin els límits establerts a les bases reguladores dels ajuts al pagament de lloguer de l’any 2018.

Ara bé, amb aquestes condicions, qui podrà rebre el lloguer a la nostra ciutat, si actualment el preu més baix de lloguer se situa en 650 euros mensuals? El ple de novembre de 2016 va aprovar una moció relativa als preus de lloguer abusius de la ciutat, però a data d’avui el Govern Municipal no ha explicat quin seguiment ha fet d’aquesta moció però, el que és evident, és que no està funcionant, ja que en el darrer any els preus de lloguer han anat en augment.

Entrar en la Zona 1 apujaran més els preus

Entrar en la Zona tarifària 1 afectarà negativament, en matèria d’habitatge, als cerdanyolencs, ja que moltes estudiants d’universitats de Barcelona podran venir a viure a Cerdanyola perquè el preu del bitllet del transport públic es reduirà a la meitat. Els llogaters continuaran llogant el pis per habitacions a estudiants i, com a conseqüència, l’any vinent el preu dels habitatges pujaran de manera molt notable.

Airbnb també és culpable de l’augment de preus

L’empresa Airbnb, que gestiona el lloguer de pisos (o habitacions) turístiques, també és responsable de l’augment dels preus de lloguer a Cerdanyola. Aquest canvi d’ús residencial a turístic redueix l’oferta de pisos de lloguer per a famílies de la ciutat i, com a conseqüència, es produeix un increment del preu de lloguer.

cdvairbnb

Oferta de Cerdanyola a Airbnb

Un increment del 62.5%

Les ajudes al pagament del lloguer no són una solució per a l’abús que fan els propietaris de Cerdanyola – i de tot el País – a l’hora de llogar el seu pis. Fruit d’aquesta especulació en els darrers anys el preu del lloguer a la ciutat s’ha disparat de manera alarmant, fins a convertir-se en “un luxe” on, molts dels veïns i veïnes que no poden pagar els preus abusius s’han vist en l’obligació de marxar a una localitat més econòmica.

El preu de lloguer es va començar a disparar l’any 2015 i no sembla que trobi sostre que el faci frenar. En 2014, els pisos més econòmics a Cerdanyola estaven disponibles a 400 euros. Ara, quatre anys més tard, els més econòmics costen 650 euros, és a dir, els preus més baixos han registrat un increment del 62.5%.

Molts dels nostres veïns i veïnes, que van néixer a la ciutat, es veuen obligades a marxar de la ciutat cap a localitats més econòmiques, com Terrassa, Sabadell (on el preu del lloguer ha baixat un 4,3%, segons dades d’Idealista), o Castelldefels (on ha baixat un 2,4%).

Un mercat especulatiu

El fet que aquest increment actual sigui tan fort i que s’hi hagi produït en tan poc temps desperta de nou el fantasma de la bombolla, aquest cop en el mercat de lloguer. El mercat de lloguer s’ha tornat un mercat especulatiu, on els propietaris han augmentat el preu de l’immoble per obtenir un major benefici a costa de les dificultats de les veïnes que volen llogar. Aquestes es troben amb dues possibilitats: pagar el preu inflat del lloguer – i arribar amb greus dificultats a fer front a la resta de despeses – o marxar a altres localitats que tinguin un preu de lloguer coherent als ingressos salarials.

Aquest mercat especulatiu es basa en l’oferta i la demanda. Actualment tenim un mercat amb poca oferta de lloguer i molta demanda, fet que provoca l’augment del preu del lloguer. Aquest preu no contempla la situació real dels llogaters que, com la majoria de la ciutadania, han vist com els seus ingressos s’han vist reduïts o congelats. Això ha acabat provocant l’augment de famílies afectades d’exclusió residencial, famílies que, tot i treballar, no poden trobar lloguers assequibles.

Les institucions no estabilitzen la situació

Les institucions públiques no han fet cap política per regular el mercat privat de lloguer impedint increments indiscriminats en el preu dels lloguers per evitar noves “bombolles”.

Ans al contrari. El govern del PP va crear lleis liberalitzadores dels arrendaments urbans que possibilitaven terminis de lloguer molt curts, la qual cosa provocava una gran inestabilitat residencial i la possibilitat de revisar el preu del contracte – normalment a l’alça – cada tres anys. Per la seva banda, la Llei d’emergència habitacional de Catalunya no preveu cap mesura orientada a impedir els lloguers abusius.

La situació del parc d’habitatge públic de la ciutat no és molt millor que la del parc privat. Si ben és cert que els preus són més accessibles per la majoria de la ciutadania, la seva oferta està molt per sota de les necessitats de Cerdanyola.

Causes de l’augment del preu de lloguer

  • Escassetat d’oferta i forta demanda: Cerdanyola té una oferta d’habitatges de lloguer molt escassa en comparació a la forta demanda.
  • La demanda dels estudiants: Cerdanyola és ciutat d’acollida temporal de milers d’estudiants de la UAB que, en llogar els pisos per habitacions, els propietaris li treuen al seu immoble unes rendes més elevades.
  • La renovació de contractes i l’actualització de les rendes de lloguer L’any passat van vèncer els primers contractes de tres anys firmats després de la reforma del Partit Popular, que va reduir de cinc a tres els anys de durada dels contractes. Les renovacions s’han fet a l’alça.
  • Canvi de mentalitat: les noves generacions aposta més per la cultura del lloguer que per la cultura de la compra. Aquesta tendència ha pujat per les fatídiques conseqüències que ha tingut la bombolla immobiliària per a molts veïns i veïnes.
  • Mercat atractiu per als inversors: el mercat de lloguer pot generar una rendibilitat d’aproximadament un 5%. Si a aquesta rendibilitat hi afegim la revalorització que té per si sol l’immoble estaríem parlant d’una rendibilitat que supera el 10%.
Comparteix: