La plataforma en suport de les refugiades Cerdanyola-Ripollet demana facilitar el procés d’empadronament
La Plataforma en suport de les persones refugiades i migrants de Cerdanyola-Ripollet, que participa activament en la Coordinadora Obrim Fronteres ( COF ), participa també del comunicat emès per la coordinadora en la jornada del 20 de juny, com una acció unitària de totes les persones que lluitem en la defensa dels drets humans. Urgim de les institucions una resposta prompte i decidida per superar l’actual dèficit pel que fa a l’acollida de les persones migrants que cerquen refugi a casa nostra.
Durant els mesos passats s’han estant fent trobades de la COF on entitats, plataformes i ONG’s d’arreu del territori han llistat la feina que encara manca per fer i han denunciat les dificultats amb que ens trobem. Com a prioritats: facilitar l’arrelament, començant per facilitar l’empadronament, la protecció i atenció als menors no acompanyats i el tancament dels CIES. Aquestes accions prioritàries als municipis catalans, també les volem traslladar a Cerdanyola i Ripollet.
Cerdanyola i Ripollet com a ciutats d’acollida i amb ajuntaments d’esquerres, haurien de posicionar-se fermament en facilitar al màxim el procés d’empadronament a totes les persones residents al municipi, sigui quina sigui la seva condició documental acreditativa. La nostra plataforma que està participant en la Coordinadora Obrim fronteres (COF ) treballa conjuntament amb les altres entitats que hi són representades per redactar i publicar un protocol d’accés a l’empadronament sense domicili fix a tot el territori.
En l’actualitat, la disparitat de criteris i l’opacitat del procés obstaculitzen un dret de la ciutadania, establert a la Resolució de 30 de gener de 2015, de la Presidència de l’Institut Nacional d’Estadística i de la Direcció General de Coordinació de Competències amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals, sobre instruccions tècniques als Ajuntaments sobre la gestió del padró municipal.
L’objectiu és facilitar l’empadronament de les persones sense domicili fix així com facilitar l’empadronament de les persones en situació de no documentació acreditativa, agilitzar els tràmits i garantir l’accés als serveis bàsics municipals, de salut i els subministraments d’aigua i d’energia.
Mentre, l’antiga escola Massana, a la plaça Gardunya de Barcelona, acull la tancada de migrants que, rememorant la de fa uns anys, ens recorda que els successius governs no han fet els deures. Conscients de que els espera una lluita llarga i dura estan determinats a no deixar la tancada fins que no aconsegueixin les seves justes reivindicacions. El seu èxit seria el millor regal que es pot fer a si mateixa aquesta societat tan injusta i tan cega.
Que les situacions més mediàtiques no ens facin oblidar que aquesta llarga lluita per la dignitat ve de lluny i que cada dia que passa pot ser una oportunitat en la millora de les condicions d’acollida de les persones nouvingudes o un lament per la pèrdua de vides humanes.
Manifest de la Coordinadora Obrim Fronteres (COF)
Aquest nou 20 de juny, dia mundial de les persones refugiades, la COF creada per a fer possible la unitat d’acció de les entitats que treballen i lluiten a Catalunya per a fer efectiu el Dret d’Asil a casa nostra, denuncia que la situació de les persones que desesperadament cerquen refugi (entre nosaltres) per refer les seves vides, no només no ha millorat, sinó que està pitjor que mai. Ni el govern espanyol ni la Unió Europea han escoltat les protestes de la ciutadania que es van expressar a la gran manifestació que el 18 de febrer de 2017 va aplegar a Barcelona centenars de milers de persones amb el lema “Volem Acollir”.
La COF fa una crida a mantenir i eixamplar aquesta protesta i a continuar exigint als diferents governs que acompleixin amb la seva obligació de respectar els drets humans i permetre la acollida digna a la que qualsevol persona té dret.
L’Europa que es proclama garant de la pau, del respecte als drets humans i de la cura del benestar social és una quimera que la realitat desmenteix. L’actitud obertament hostil vers les persones migrants que cerquen refugi a la Unió Europea de partits xenòfobs i de governs de països com Hongria, Polònia, Àustria (i ara també Itàlia), o les restriccions i incompliments d’acords presos sobre reubicacions de refugiats i refugiades dins la Unió Europea, l’externalització del control de migrants a canvi de diners a governs corruptes que no respecten els drets humans, així com el reforçament militar de les fronteres, ha degradat el Dret d’Asil a la Unió Europea a una loteria que només toca a uns pocs afortunats.
Les xifres globals (ACNUR) parlen soles: actualment hi ha 258 milions de persones migrants al món que fugen de la pobresa, la fam i les desigualtats, de les quals 65,6 milions han estat desplaçades per la força de la violència. D’aquestes, només 22,5 milions han trobat refugi en altres països. Actualment hi ha 2,8 milions de sol·licitants d’asil al món que encara no han rebut resposta i 10 milions de persones apàtrides que viuen repartides a 77 països. A la Unió Europea només hi viuen al voltant d’un milió de persones refugiades reconegudes, un 7,6% del total mundial i un 0,2% de la població de la Unió Europea. Espanya es va comprometre el 2015 a acollir 17.337 persones. Avui dia només n’han arribat 2.792 , el 16,10%.
Si afegim als patiments de les que fugen, els que produeixen la manca de vies legals i segures per arribar a la UE, obligant a les persones migrades a posar-se en mans de màfies i a pagar molts diners per un viatge infernal en els que molts milers de persones perden la vida violentament, son robats o resten sotmeses a patir una esclavitud que pensàvem que ja no veuríem mai més, es fa evident que la situació d’aquestes persones és inhumana i de genocidi a escala global.
Aquests patiments no acaben quan arriben a casa nostra, ja que moltes de les persones migrants i aquelles a qui se’ls ha denegat l’asil, no tenen o es queden “sense papers” per residir i treballar i sense els drets bàsics a la sanitat i l’educació quan no estan empadronades, quedant exposades a ser detingudes i portades a un CIE per a ser deportades. Així, han de sobreviure en una situació en la que només poden tenir accés a feines ultra precàries. Especialment greu és la vulnerabilitat extrema dels i les menors no acompanyades, que també viuen amb nosaltres. Per tots aquests motius alguns col·lectius s’han mobilitzat per demanar la fi d’aquesta discriminació.
La COF es suma i dona suport a les lluites i reivindicacions de totes les persones i entitats que estan a la Tancada Pels Drets que des del 21 d’abril ocupa l’antiga escola Massana, i també a les altres tancades a Poblenou, Badalona, L’Hospitalet i Blanes, i en nom de les entitats que la constitueixen i de tota la ciutadania que s’ha solidaritzat i mobilitzat per posar fi a la situació dramàtica que estem vivint, demanem de manera immediata:
Garantir el dret d’asil a totes les persones que ho sol·liciten. La revisió de la llei i dels procediments del pla d’asil a Espanya per a una acollida digna, la derogació de la llei d’estrangeria i el tancament dels Centres d’Internament per a Estrangers.
Igualment, exigim vies legals i segures per les que han de fugir de casa seva i reclamem el canvi de les polítiques europees d’externalització del control i militarització de les fronteres i d’hostilitat vers les persones migrades forçosament.
Coordinadora Obrim Fronteres, 20 de juny de 2018, Dia Mundial de les Persones Refugiades
P.D. Fa poc més d’una setmana el vaixell de la ONG SOS Mediterraneé i Metges sense Fronteres veia com el govern italià tancava els seus ports i es negava a acollir totes les persones que havia rescatat al Mediterrani. Immediatament, alcaldes i alcaldesses de l’estat espanyol i d’Itàlia s’oferien a acollir-les als seus municipis. El nou executiu de Sánchez mostrava un gest humanitari acceptant que vinguessin a territori espanyol.
Volem pensar que s’ha obert una nova etapa amb l’acollida del vaixell Aquarius amb les 630 persones a bord al port valencià, però també volem veure la mateixa actitud amb les més de mil persones que han arribat a les costes espanyoles el cap de setmana passat, en un viatge en el que com a mínim se n’han ofegat quatre persones. Volem creure que aquest nou executiu espanyol plantejarà noves solucions, més duradores. Que plantejarà canvis estructurals que estiguin lluny de ser un pedaç i que no siguin accions puntuals que cerquin titulars per a rentar-se la cara.
