Cerdanyola Recorda: Els cinemes a Cerdanyola

Els primer cine de Cerdanyola del qual tinc coneixement, segons em va notificar en Tomàs Truyols Altayó, va ser el cine del Sindicat Agrícola de Sant Isidre (l’ubicació del qual era l’edifici de la caserna de la policia municipal), als anys vint. Segons Truyols, la màquina d’aquest cine anava amb carbur. A més el cine d’aquella època era mut i anava acompanyat de música de piano a càrrec del músic cerdanyolenc Sebastià Garriga.

4L’any 1923, la Corporativa Agrícola i de Consum La Constància va adquirir un projector per a la sala d’actes d’aquesta entitat.

No se sap exactament l’any, però es creu al voltant del 1920 en Ramon Albinyana i el seu cunyat, l’escultor Josep Viladomat i Massanes, fundaren el cine Iris Park, que anys després es coneixeria com a Cine Talia Vallesana. Es trobava als Quatre Cantons (a l’encreuament de la carretera de Barcelona amb la de Sabadell) que corresponia a Ripollet.

Vers l’any 1948, Pere Sallent va construir el tercer cine de Cerdanyola, el Kursaal, que s’ubicà al carrer de Santa Teresa. El net de Sallent, que també es deia Pere Sallent, fou el fundador de la cadena de cinemes El Punt i les sales de Cornellà. Un darrer cine va ser el del Casal Parroquial de Cerdanyola, que es va inaugurar l’any 1959.

Per tal que el lloguer de pel·lícules fos més barat, el Kursaal programava les mateixes pel·lícules que es projectaven al cine Centro de Montcada i al Cot de Ripollet, de la mateixa manera que el Talia les compartia amb el Coliseum de Montcada. Quant al cine Faró de Ripollet, no se sap segur amb qui compartia les bobines de les pel·lícules, tot i que es creu que era amb el Talia.

Cal recordar que la forma de fer arribar les bobines als tres pobles (Cerdanyola, Ripollet i Montcada) es feia a partir de com a mínim tres xicots ciclistes que, tant si era de nit o de dia com si feia fred o calor, s’encarregaven que arribessin al seu destí. Voldria recordar els noms d’alguns d’ells, els quals vivien al carrer ample de Cerdanyola: en Pepet, en Vicenç Jorba i en Francesc Soldevila.

Com a curiositat m’agradaria comentar que els programes de mà, dels quals n’adjunto dos, es col·leccionaven i es col·leccionen encara avui en dia, motiu pel qual alguns d’ells arriben a tenir un preu molt alt. Fa uns sis anys vaig comprar a Igualada un conjunt de programes de pel·lícules projectades entre els anys 1936 i 1939. Els programes, que eren de doble full i pertanyien a cines col·lectivitzats per la CNT i estaven escrits en català (cosa raríssima, ja que la CNT imprimia les seves publicacions en castellà). Val a dir que alguns d’aquests programes de doble full els vaig vendre a un preu de fins a 30€ la peça, ja que eren exemplars únics.

Albert Lázaro

Cerdanyola, juny del 2018.

Comparteix: