L’estructura familiar no és el que determina el rendiment acadèmic dels fills

Un estudi de la UAB, que analitza la relació entre monoparentalitat i rendiment escolar, constata que el fet de viure en una família monoparental no repercuteix tant en el rendiment acadèmic com sí que influeix els recursos econòmics i el nivell educatiu de la mare. Espanya ha doblat el nombre de famílies monoparentals femenines en els darrers anys (si al 1991 eren el 6%, al 2011 van passar a ser el 15%), i especialment ha crescut entre les dones amb menor nivell educatiu.

Les famílies monoparentals són cada vegada més comuns a Espanya, i en particular, entre les mares amb menor nivell d’educació. Un estudi del Centre d’Estudis Demogràfics (CED) de la UAB que es publica avui a la revista divulgativa “Perspectives Demogràfiques” demostra que els nens que viuen en famílies monoparentals femenines no tenen un rendiment escolar molt diferent dels que viuen amb els dos progenitors .

L’estudi -titulat “La monoparentalitat suposa un risc pel rendiment escolar dels fills?” (http://ced.uab.es/PD/PerspectivesDemografiques_010_CAT.pdf), de l’investigador del CED-UAB, Diederik Boertien- analitza com ha canviat a Espanya el perfil de les famílies monoparentals femenines amb el temps. Així, si el 1991 eren lleugerament més habituals entre les dones amb estudis superiors, en els últims anys han augmentat especialment entre les dones amb menor nivell d’estudis (aquest canvi s’ha observat a tot Europa).

L’autor es pregunta fins a quin punt la concentració de famílies monoparentals entre els grups desfavorits socioeconòmicament pot constituir un obstacle per al desenvolupament de les habilitats i competències dels fills d’aquestes famílies.

En analitzar els resultats reals dels fills de famílies monoparentals, es constata que els nens que viuen amb un sol progenitor no tenen un rendiment molt diferent dels que viuen amb els dos progenitors.

Comparant els resultats de l’estudi PISA, a la prova estandarditzada de matemàtiques realitzada amb una mostra àmplia i representativa (més de 20.000 nens) de tot Espanya en el marc del programa internacional de l’OCDE-, apareixen petites diferències segons l’estructura familiar, però aquestes diferències desapareixen quan es considera que les mares solteres solen ser més joves i menys educades, factors que al seu torn afecten el progrés escolar de nens. A més, les diferències en el rendiment escolar són molt més grans depenent de factors com l’educació de la mare o simplement la presència d’un ordinador a la llar.

En aquestes proves, els nens que vivien amb el seu pare i la seva mare van obtenir una puntuació de 489, mentre els que residien amb un sol progenitor va ser de 479. No obstant això, els nens sense accés a ordinador van obtenir, 445 de puntuació, i els nens que sí que tenien ordinador, 490. Aquesta última diferència de 45 punts és bastant superior a la diferència de 10 punts observada en funció de l’estructura familiar, de manera que es constata que l’estructura familiar no és tan important.

Les puntuacions en matemàtiques dels nen també són diferents segons els estudis de la mare. Les diferències són notables i ascendeixen fins als 66 punts de diferència, que és novament una diferència diverses vegades superior a les observades entre nens en diferents estructures familiars.

A Espanya, les diferències materials sí que semblen ser importants, segons determina l’estudi. “Si els nens tenen accés a casa a certes coses, com una habitació per a ells sols, una taula d’estudi o un ordinador, les diferències de puntuació en les proves pràcticament desapareixen entre nens que viuen amb dos progenitors i els que viuen amb un “, corrobora l’autor de l’estudi.

Així, doncs, les diferències en el rendiment escolar en funció de l’estructura familiar es redueixen quan tenim en compte variables com el nivell d’estudis i l’edat de la mare, la regió, haver nascut a l’estranger. És llavors quan la puntuació dels nens que viuen amb els seus dos progenitors passa a ser només 4 punts superior a la puntuació mitjana dels nens que viuen amb un únic progenitor.

L’investigador Diederik Boertien conclou que “si ens preocupen les oportunitats dels nens desafavorits a Espanya, no hauriem de centrar en l’estructura familiar, sinó en altres factors que poden explicar les diferències en els resultats dels nens, com la variació en els ingressos familiars, la criança, els col·legis o els barris”.