Sense pausa contra l’apujada del transport públic

Protesta d’Stop Pujades la setmana passada
Freddy Davies

Ocupació dels accessos a les andanes, precintament de torns, repartiment de volants i desplegament de pancartes per denunciar uns preus dels bitllets de transport públic que consideren inadmissibles. Les escenes de protesta contra l’increment tarifari que va entrar en vigor l’1 de gener, anunciat tan sols dos dies abans per l’Autoritat del Transport Metropolità, tornen cada dimecres a les estacions de metro i de ferrocarrils de Barcelona i l’àrea metropolitana.

Pels ànims de les activistes, tot sembla indicar que la lluita va per llarg. “Seguirem organitzant accions fins que ens escoltin i es reverteixin les apujades”. Així ho va advertir Lola Ferré, quan una seixantena de persones van ocupar l’estació de plaça Catalunya la setmana passada. Ferré és una de les portaveus de la plataforma que organitza les accions descentralitzades i que ha ha convocat pel pròxim dimecres 17 de gener, a les 9.30h, a l’estació de Joanic. Stop Pujades Transport agrupa un ampli i divers nombre de col·lectius i associacions, que, el 2014, ja va protagonitzar unes protestes que van derivar en una congelació de preus que no s’havia alterat fins enguany.

Les activistes, dimecres passat, van actuar en 23 estacions – la de Sabadell hauria sumat 24, si la presència de la Guàrdia Urbana i de grups feixistes, segons la Plataforma, no els ho hagués impedit. Tot i valorar positivament el seguiment de la mobilització, es mostren esperançades amb què més veïnes s’aniran sumant a la campanya, que clama “Els metros seran sempre nostres”, perquè a la majoria de la població l’interessen els objectius que persegueix. Ferré assegura que els preus actuals “no són assumibles per a la classe treballadora” i que tothom acabarà notant a les seves butxaques un increment mitjà superior al dos per cent. Així mateix, reclamen que la titularitat dels recursos sigui cent per cent pública i que s’internalitzin de nou tots els serveis.

Una política tarifària que beneficia el turisme

El moviment veïnal, en gran part integrat en la plataforma Stop Pujades, també s’ha posicionat contra l’augment de preus. La Federació d’Associacions de Veïnes i Veïns de Barcelona (FAVB), de moment, no es planteja organitzar cap mobilització, però sí que ha emès, conjuntament amb l’Associació per a la Promoció del Transport Públic, un comunicat molt crític amb el fet que l’endeutament del sistema s’acabi traduint en un augment de l’aportació de les usuàries per cobrir el cost del viatge, que ja representa prop del 50 per cent del cost real.

Joan Maria Soler, el portaveu de la FAVB en qüestions de mobilitat, assenyala la necessitat d’una “reflexió de fons sobre la política tarifària”, a la qual atribueixen fets “absurds” com que la T-10 sigui la targeta més consumida, quan per a les usuàries habituals ho haurien de ser els títols de més llarga durada. A més, com no és unipersonal, s’ha convertit en la més utilitzada també pels visitants i això, assegura, crea un nou inconvenient. “Els turistes haurien de pagar el cost real del viatge, no el subvencionat”, però no es pot aconseguir mitjançant els preus perquè repercutiria en gran part de les veïnes, explica. Soler assenyala que caldria recórrer a vies indirectes, com una taxa turística per millorar el transport públic, i recorda que la Llei Catalana de Finançament del Transport Públic del 2015 ja preveu nous mecanismes per aconseguir ingressos que no s’han implementat, com les penalitzacions al transport privat.

A qui també preocupa que s’estiguin subvencionant els desplaçaments del turisme és a l’Ajuntament de Barcelona, que integra, juntament amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la Generalitat de Catalunya (membre majoritari), l’ATM. La regidora de Mobilitat i presidenta de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), Mercedes Vidal, afirma que legalment no es pot diferenciar entre veïnat i visitants a l’hora d’establir els preus, però que, en canvi, sí que es poden crear títols específics per a turistes -com ja s’ha fet-, i millorar el sistema tarifari, que titlla de “totalment anòmal”. Considera que amb l’estructura actual s’ha prioritzat molt la T-10 per sobre dels abonaments de llarga durada que, afirma, no haurien de costar més del doble que el bitllet de deu viatges. Malgrat les crítiques a un sistema tarifari que no s’ha modificat des de 2010 i que no és equiparable al d’altres ciutats europees, Vidal assegura que canviar-lo és molt complicat. Per això, més enllà de l’elaboració el 2017 d’un estudi sobre mobilitat turística, que, tal i com recorda, ha comptabilitzat per primer cop l’impacte dels desplaçaments dels turistes a la ciutat, tampoc concreta si s’està fent cap pas per transformar l’estructura tarifària.

Noves vies de finançament

La regidora de Mobilitat desvincula el govern actual de la lògica neoliberal segons la qual, explica, el cost dels serveis públics ha de ser pagat en una proporció de 50/50 per l’Administració Pública i per la usuària, i recorda que en el Bicing, l’Ajuntament n’aporta el 70 per cent. Tot i que no fixa percentatges en el cas del transport públic, afirma que el govern “aposta perquè recaigui un major pes sobre l’Administració”. Com des de la FAVB, assenyala la necessitat de desplegar la llei catalana de finançament del sector : “sense nous instruments, no hi ha creixement del transport públic”. Així mateix, reclama l’elaboració d’una llei anàloga a nivell estatal i acusa el govern del PP de fer “una política de transport elitista” i de “manca de compromís amb els mitjans de transport que fa servir la majoria de la població de manera habitual”.

La crítica al dèficit de finançament per part de l’Estat, que ha fet una retallada del 45,8% en la seva aportació al sistema entre 2010 i 2017, uneix l’Ajuntament, Stop Pujades i la FAVB. Ara bé, mentre el govern de Colau mostra amb orgull l’important increment de la seva contribució, el moviment veïnal li recorda deures pendents que “tenen un valor simbòlic, però també material”, com el manteniment de la subvenció al Circuit de Montmeló. Les activistes contra les apujades lamenten que, mentre els diferents actors públics s’acusen entre ells, el problema continua i les conseqüències les paguen les usuàries.