Cerdanyola Recorda: El trencadís a Cerdanyoa i llurs artesans (II)

Tal com vàrem anunciar a l’escrit anterior, avui relatarem la vida i obra del ciutadà Josep Gabarra Pascual. En primer lloc, hom exposarà un xic de biografia d’en Josep abans de fer referència a seva obra artística.

Josep Gabarra Pascual (Cerdanyola, 1924-2003).

Conegut amb el malnom de Gabarreta, Josep Gabarra va néixer al mas de can Fatjó del Molí, on els seus pares treballaven i vivien, tot i que la família es va traslladar al voltant de l’any 1948 al carrer Ample del barri de Dalt. Als 14 anys i, tal com era habitual en aquella època, entrà a treballar com a aprenent de fuster al taller i funerària Montserrat de Truyols, que estava ubicada al nº115 del carrer Sant Ramon. Aquest taller era regentat per en Joan Truyols Xercavins, el qual rebia l’ajuda dels seus fills, Joan i Tomàs Truyols Altayó. L’any 1949 Gabarra es va casar amb una xiqueta de Sabadell, la Carme Brosa Cortés. D’aquest matrimoni nasqueren en Ramon i la Montserrat. Vers l’any 1960 la família Gabarra va deixar la casa del carrer Ample per anar a viure al nº 9 del carrer Santa Maria.

Tornant a la vida professional de Gabarra, quan va morir Joan Truyols Xercavins, el patriarca de la fusteria i funerària on treballava el protagonista d’aquestes línies, l’empresa es dividí: l’hereu Joan es va quedar amb la fusteria del carrer Sant Ramon i a en Tomàs li correspongué la funerària Montserrat i tres operaris, entre ells en Josep Gabarra. Aquesta indústria es va establir a l’Avinguda Creu Roja, cantonada amb el carrer Barberà. Val a dir que la funerària Montserrat va jugar un paper clau durant les inundacions del setembre del 1962, que tantes víctimes causaren al Vallès Occidental. Va ser destacable la tasca que va tenir en Josep Gabarra a l’hora de recuperar els cossos mig colgats de fang a les riberes de la riera de Rubí, tot i que alguns cossos no s’arribaren a recuperar mai. Al llarg de gairebé 50 anys i fins a la seva jubilació l’any 1986 va treballar a la mateixa empresa. Tot i així, es va jubilar als 62 anys, tres anys abans de l’habitual, per dedicar el seu temps a les aficions que tenia.

Sempre que la feina i la vida familiar li ho permetien, en Josep practicava les seves tres aficions preferides: el ciclisme de passeig (no de competició però si de llargs recorreguts) fins que, als 75 anys, el va haver de deixar per una arítmia al cor; la talla de figures de fusta, de la qual té un gran exponent de tota classe de figures i quadres d’edificis emblemàtics de Cerdanyola i, fins i tot, un rellotge de fusta amb maquinària convencional; i l’art de treballar el trencadís.

En Josep sempre va treballar de forma didàctica i segons el seu criteri, amb una imaginació fora del concepte més habitual de trencadís. Emprava una tècnica molt difícil i poc practicada pels artesans de tots els temps, i és que el seus treballs, que gaudien d’una gran creativitat, es caracteritzaven pel fet que Gabarra no feia les figures en una superfície plana com fem la majoria d’artistes. En canvi, ell donava relleu a les seves obres, per exemple el cap, el bec o el cos de les aus dels medallons que es poden veure a les fotos i que sobresurten del fons pla del trencadís. Ja que hom ha pogut contemplar els bancs del Parc Güell, les torres modernistes de la Garriga i Cardedeu, no recorda haver vist cosa semblant a la tècnica de Josep Gabarra que, salvant les distancies, es podria assimilar al Palau de la Musica Catalana on, a tall d’exemple, a partir d’un fons pla ressalten unes figures en relleu.

A l’igual que Pere Pla i Albert Lázaro, els materials emprats per Josep Gabarra a les seves obres són reciclats. En Josep anava voltant amb la seva bicicleta per l’abocador de Can Planas i recuperava les rajoles procedents d’enderrocaments d’edificis o dels contenidors de les obres en construcció, que el camions hi abocaven, així com també recollia les restes de rajoles de l’empresa Sugrañes.

Albert Lázaro.
Cerdanyola, gener de 2018.