Fiscalitzem del cumpliment del programa del Compromís!

Un cop passat l’equador del mandat i presentat el Pla d’Acció Municipal, ha arribat l’hora de fer una primera anàlisi del compliment del programa electoral amb el qual Compromís per Cerdanyola es va presentar a les eleccions de 2015.

programaAjuda’ns a millorar la valoració!

Des de Cerdanyola Informa hem fet una primera valoració, però realitzar aquesta tasca no és gens fàcil, ja que les estructures del PAM i del Programa - únic document desaparegut de la web de Compromís – són totalment diferents. És per aquest motiu que demanem a la ciutadania que ens ajudi a modificar – si escau – el grau de compliment del programa. Evidentment, també ens agradaria comptar amb la col·laboració dels partits polítics i, per descomptat, qui millor sap sobre la fiscalització del programa: els cinc membres del Govern.

A continuació, podeu veure el programa. Hem marcat amb verd els punts que apareixen al PAM o que s’han anat realitzant, i de vermell els punts que no apareixen al PAM.

1/ Democratització de l’administració municipal

 Les decisions polítiques s’han de sotmetre a controls participatius. Aquest procediment s’ha de dissenyar tenint en compte la participació de la població mitjançant assemblees obertes amb la participació del nivell polític i el tècnic.

 1/a Transparència i participació.

  1. Afavorir, potenciar i millorar els processos participatius, per fer real elcontrol ciutadà de l’administració, amb mecanismes reals de participació en la planificació i en la decisió vinculant definitiva.
  1. Garantir la màxima transparència tant pel què fa als processos com a lapresa de decisions, fent públics i accessibles els programes i els projectes que es duen a terme. Iniciar el procés de Pressupostos Participatius.
  1. Basar la planificació i la presa de decisions en les necessitats reals isentides derivades dels processos participatius.
  1. Establir un contacte permanent entre el govern, les entitats, les associacions i els professionals afectats en qualsevol tipus de decisió,tenint en compte l’opinió i l’experiència en el tema concret.
  1. Creació d’una bústia de barri per adreçar queixes i suggeriments.
  1. Les decisions populars seran vinculants (pressupostos, polítiques socials, política urbanística, seguretat ciutadana i cohesió…)
  1. Repensar per millorar adequar, modernitzar i agilitzar, col·lectivament, òrgans de participació (Consells municipals, Consells de barri, Consellsde ciutadans) per dotar-los de contingut, representativitat i capacitat reals.
  1. Posar en marxa altres mecanismes també vinculants, de cara a lapresa de decisions, com ara les consultes populars.
  1. Proposar la creació de la figura del Síndic de Greuges Local a Cerdanyola amb l’objectiu de defensar els drets de la ciutadania i fer de mediador en els conflictes amb l’administració.
  1. Estudiar mesures per facilitar la visualització i impacte dels plens.

1/b Gestió municipal dels serveis públics

  1. Aposta pel sector públic. Millorar la prestació dels serveis públics. Polítiques de xoc per esquivar les retallades en pressupostos socials. Fomentar la gestió municipal dels serveis públics, ja sigui apostant perla gestió pública directa o per formes de cogestió amb entitats, associacions i cooperatives del municipi. Aquesta gestió serà més justa, més democràtica i aconseguirà un estalvi estimat d’un 30% del cost que actualment és són impostos i benefici que en treuen les grans empreses que els gestionen. En cas de remunicipalitzacions, es garantiran els drets laborals de les plantilles i s’estudiaran millores en les condicions de treball, i s’actuarà en tot moment amb total transparència i participació.

  1. Revisar acuradament els contractes de les concessions vigents per talde detectar incompliments i males praxis per part de les empreses concessionàries i remunicipalitzar aquests serveis en cas de finalització o incompliment dels contractes preestablerts. Per donar compliment a aquest objectiu s’ha de valorar dedicar un departament o oficina a aquest efecte.
  2. Estudiar la viabilitat i utilitat de la remunicipalització dels serveis següents, començant els processos legals necessaris si es valorés la seva execució:
    • Servei d’aigua (actualment gestionat per AGBAR amb un sobrecost del 30% directe per al ciutadà).
    • Servei de mediació ciutadana.
    • Servei d’ajuda a domicili.
    • Conservació i manteniment de parcs i jardins (actualment adjudicat a CESPA).
    • El servei de neteja d’instal·lacions municipals (actualment adjudicat a CLECE).
    • Recollida de residus sòlids, neteja viària i residus orgànics (actualment adjudicat a CESPA).

4. Organització de les festes. Fomentar que s’organitzin entreassociacions, entitats, persones voluntàries, etc. 5. Servei d’autobús urbà (actualment adjudicat a SARBUS).

6.Escoles bressol (estudiant possibles models de gestió compartida ambles famílies i els treballadors).

7. Servei de pompes fúnebres.

8. Zona blava d’aparcament.

9. El transport col·lectiu per a millorar i ampliar el servei a la ciutat i en col·laboració amb altres ciutats quan sigui possible

10. Els menjadors escolars impulsant projectes per a l’abastiment de les escoles bressol i d’infantil i primària, apostant per un menjar ecològic i de qualitat, de proximitat i temporada, així com per abastir a l’Ajuntament en els càterings que necessiti contractar. Fer convenis amb l’escola de cuina de la UAB i la Fundació Alícia per aprofundir en el seu vessant pedagògic.

1/c Comunicació amb la ciutadania i ús de les TIC

 Volem dotar Cerdanyola d’un model comunicatiu municipal del que es pugui derivar un pla d’acció a curt i llarg termini, fent que esdevinguin un lloc central en el dia a dia de la ciutat. Aquest model ha de promoure la difusió de les activitats que organitza el teixit associatiu, cultural i esportiu de la ciutat, facilitant-los un espai digital i espais físic repartits pels carrers on posar els cartells i que siguin punt de referència d’informació de la ciutat.

  1. Crear mecanismes que garanteixin que les tasques periodístiques professionals per parts dels treballadors i treballadores del món comunicatiu municipal s’exerceixen sense cap intervenció política que en qüestioni la imparcialitat.
  1. Reformar el butlletí municipal “Riu Sec” per a que esdevingui unaveritable eina de comunicació de l’Ajuntament i la ciutadania.
  1. Consolidar Cerdanyola Ràdio com una eina de comunicació deproximitat amb programació de matí, tarda i nit, amb professionals de la casa, col·laboradors de la ràdio i un programa-conveni amb la UAB per tal que estudiants de periodisme (becaris) facin pràctiques a la nostra ràdio municipal
  1. Valorar amb la plantilla les necessitats d’infraestructura, material ipersonal.
  1. Condicions laborals dignes pel personal col·laborador i becari que permeti mantenir l’estabilitat de la programació.
  1. Donar la publicitat necessària mitjançant cartells, tanques de publicitat,pancartes, la ràdio al carrer, premsa local, etc. Fer ressò de la programació estable de Cerdanyola Ràdio i de la seva plataforma digital.
  1. Recuperar el projecte que contempla la ubicació de Cerdanyola Ràdio ales dependències municipals de “Cerdanyola creix, però creix bé” (AnticCasal Parroquial).
  1. Promoció de xarxes i mitjans de comunicació lliures.
  1. Potenciar i difondre l’ús de les TIC basades en el programari lliure, tantpel que fa a l’ús de la pròpia administració com a l’hora d’impulsar projectes vinculats a la ciutadania.
  1. Proporcionar tecnologies adaptades, per persones amb algun tipus dedificultat.
  1. Foment del coneixement lliure i copyleft.
  1. Treballar per augmentar les zones de wifi lliure al municipi, especialment en els equipaments municipals.
  1. Implantar el programari lliure a l’Administració i treballar per l’eradicacióde la fractura digital a Cerdanyola en una societat de la informació.

1/d Administració, Ajuntament i Ciutadania

El conjunt de treballadors i treballadores de l’ajuntament s’ha de considerar un actiu del municipi, l’organització del qual ha de propiciar la prestació del millor servei possible a la ciutadania i de la manera més eficient.

  1. Acordar un codi de bones pràctiques administratives que potenciï laqualitat i el servei al ciutadà en la feina pública.
  1. Aplicar un Pla d’Igualtat a la ciutat per tal d’avançar en la compatibilitatdels horaris familiars, l’adequació de les jornades laborals, comercials i socials per tal d’afavorir una vida social participativa i productiva alhora, implicant en el procés tots els sectors: els ens públics, el sector privat, les associacions, etc.
  1. Fer una revisió general dels llocs de treball municipals mitjançant un procés participatiu intern amb la plantilla i de forma coordinada amb elssindicats, per tal de reduir les diferències salarials i acabar amb les arbitrarietats, tot establint mecanismes de control de la qualitat de la feina i criteris d’avaluació tècnica transparents a la ciutadania.
  1. Tolerància zero amb la corrupció i les conductes il·lícites. Cerdanyola esdotarà amb un mecanisme específic per a la detecció de conductes poc ètiques o il·lícites (oficina antifrau). En cas de detectar conductes delictives es farà arribar la informació a la fiscalia.
  2. Millorar el repartiment de l’espai per a les persones per tal de disminuirel temps en l’atenció i ampliar el personal si fos necessari.

1/e Relacions amb el país

Des d’un posicionament polític, l’existència d’un poble que amb la seva pluralitat interna s’identifica com a tal, es coneix com la voluntat de ser. Per això, i degut al seu paper fonamental com espai d’autoorganització i politització popular, considerem que el municipi o el barri conforma l’àmbit de partida.

  1. Adhesió a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI).
  1. Treballar per posar l’Ajuntament al servei del Dret a l’Autodeterminació i en el cas que hi hagués una majoria que vulguiexercir-lo, treballar al costat de la resta d’institucions del país per dur-lo a terme utilitzant totes les eines de les que disposem, inclosa la desobediència.
  1. Proposar que l’Alcalde o Alcaldessa formi part de l’Assemblea deCàrrecs Electes, que ha d’esdevenir una eina de desobediència en casde supressió de les institucions catalanes.
  1. Donar suport activament a les accions supramuninicipals i internacionals de cooperació i solidaritat amb altres pobles i cultures, lesseves llengües, costums i drets.
  1. Donar suport actiu al Servei de Català existent del CNL a Cerdanyola.
  1. Facilitar l’acollida i la inserció laboral i social a les persones nouvingudes al municipi com a ciutadans de ple dret i sense distincions.

2/ Recursos econòmics municipals i fiscalitat

Són un dels pilars que hauran de sostenir les transformacions de l’administració local, i un dels àmbits on més es notaran els canvis.

2/a Deute

  1. Fer una auditoria ciutadana del deute mitjançant un procés participatiu per a que la ciutadania pugui conèixer i avaluar l’origen del deute municipal, els ingressos i les despeses i decidir la legitimitat d’aquest deute.
  1. Estudiar la possibilitat que l’Ajuntament enlloc d’endeutar-se amb bancs,s’endeuti amb la ciutadania. Aquest deute el poden fer servir elsciutadans per pagar impostos o fer compres a nivell local (sistema de moneda local, ja implementat en altres poblacions).
  1. Abandonar i dissoldre el Consorci del Centre Direccional perquè és unllast econòmic que l’Ajuntament de Cerdanyola mai hauria hagut d’assumir. Segons els estatuts del propi Consorci, l’abandonament és causa suficient per a dissoldre’l obligatòriament.
  1. No pagament del deute adquirit a esquenes de la població amb elConsorci del Centre Direccional, Cerdanyola Promocions i Cerdanyola aparca per una pèssima gestió municipal.

2/b Patrimoni municipal

Mantenir i incrementar el patrimoni municipal i oferir-ne un ús més eficient al servei de la població. Actualització del mapa d’equipaments de ciutat. Donar utilitats socials al patrimoni immoble infrautilitzat o monopolitzat per molt poques entitats.

  1. Auditar l’ús que es dóna als espais físics i equipaments municipals pera millorar-ne l’eficiència i evitar el sobre cost de llogar nous espais com és el cas de l’escola bressol de Cordelles.
  1. Establir una política d’expropiacions en aquells casos en que l’Ajuntament estigui pagant lloguers excessius per a ocupar espais que podria adquirir als preus actuals de mercat estalviant diners respecte al cost actual. Aquest mecanisme estaria reservat en els casos que els serveis donats en aquestes instal·lacions no es puguin traslladar còmodament a d’altres edificis municipals.
  1. Millorar el manteniment d’equipaments municipals com a formad’estalvi de despesa. A més, fer-ne una via de foment de l’ocupació pública, a través de plans d’ocupació o cooperatives locals que reverteixin en riquesa per a la comunitat.
  1. Prioritzar les inversions als espais que estan degradats perquè espuguin posar en condicions d’ús de forma immeditada per tal de millorar-ne l’amortització.

  1. No contemplar la venda de patrimoni com a via d’ingressos.
  2. Estudiar un possible canvi d’ús a alguns espais infrautilitzats com elBosc Tancat.

  3. Evitar la infrautilització o monopolització dels espais oberts a laciutadania. És necessari establir criteris fixes en l’adjudicació d’espais a entitats i afavorir en alguns casos la rotació. La utilitat social del treball que facin les entitats ha de ser el primer criteri.

  4. Disposar de més espais i més ben condicionats per a les entitats que ahores d’ara no en disposen de cap i fan una funció social que aconsella que en tinguin. Això implica que, en alguns casos s’haurà de rehabilitar espais o adquirir-ne de nous.

  5. Cerdanyola ha de continuar disposant del PEM Guiera que és un dels molts que es van concedir a la gestió privada i que s’ha hagut de recuperar amb un sobre cost molt gran. La gestió de l’equipament serà directa i passarà a ser un dels espais més importants de la ciutat, amb un pla d’ús que contempli activitats esportives però també d’altres tipus d’activitats.

  6. Garantir l’accessibilitat de tots els equipaments municipals a lespersones amb problemes de mobilitat, als cotxets d’infants i a les persones amb diversitat funcional física i sensorial.

  7. Augmentar i potenciar en infraestructura i condicions l’oferta cultural a preu assequible. Com l’escola d’arts plàstiques, l’escola d’artsescèniques i l’escola de música, facilitant l’accés a la creativitat en totesles vessants.

2/c Relacions econòmiques amb la UAB

  1. Estudiar la invalidació del conveni subscrit entre l’Ajuntament deCerdanyola del Vallès i la Universitat Autònoma de Barcelona que suposa la condonació dels impostos no pagats durant anys i la institucionalització d’aquests beneficis fiscals en el futur. Al ser un equipament d’àmbit nacional, aquestes excepcions les hauria d’assumir el conjunt del país i no només els ciutadans de Cerdanyola.
  1. Els convenis i bonificacions que l’Ajuntament de Cerdanyola acordi ambla UAB ha de ser per activitats o accions que reverteixin en unimpacte positiu per la ciutat.

  2. En cap cas s’han d’acordar bonificacions per a cap activitat de la UAB en la que intervinguin com a beneficiaris totals o parcials personesfísiques o jurídiques privades.

2/d Política fiscal municipal

  1. Establir les empreses i comerços locals com a proveïdors prioritaris de serveis i productes per a l’Ajuntament.
  1. Establir bonificacions per bones pràctiques i criteris de progressivitat a l’IBI i la taxa de residus.
  2. Establir una política fiscal progressiva que tingui en compte les diferents situacions i problemàtiques en que es troben les famílies.
  3. Buscar fórmules per permetre pagar els impostos municipals (o els lloguers socials) a canvi de treball comunitari (moneda social).
  4. Unificar tots els impostos que hagi de pagar una unitat familiar en un sol rebut i permetre el seu fraccionament en 4 o 6 pagaments.
  5. Exigir als bancs el compliment escrupolós de les seves obligacions tributàries, com fan la resta de ciutadans.

  6. Reduir i eliminar sempre que es pugui, les bonificacions i exempcions a administracions superiors (diputació, consell comarcal, UAB,generalitat).
  7. Aplicar un recàrrec del 50% de la quota líquida sobre els immobles d’ús residencial desocupats de forma permanent talcom permet la llei. En el cas de detectar especulació per part dels propietaris (bàsicament bancs), sancionar-los econòmicament. (És el model de Taxa HADI, iniciat per l’Ajuntament de Terrassa).
  8. Augmentar el tipus diferenciat per als solars urbans fins el 1,1%.
  9. Eliminar les bonificacions fiscals per a empreses d’urbanització, construcció i promoció immobiliària, excepte en els casos depromocions de protecció social, on s’aplicaria la bonificació proporcional a la part d’habitatges protegits respecte del total de la promoció.
  10. Adaptar les bonificacions per a famílies nombroses en funció del nivell de renda familiar i el nombre de membres de la unitatfamiliar.
  11. Eliminar les bonificacions percebudes per reducció i eficiència energètica i generació d’energia solar en noves construccions ireformes, allí on ja sigui obligatori segons el Codi Tècnic de l’Edificació.
  12. Establir un barem de bonificacions per a les rendes més baixes, a l’estil del que s’aplica a l’ajuda al lloguer jove de laGeneralitat, incorporant criteris en funció dels ingressos per cada membre de la unitat familiar.
  13. Incrementar la tarifa general per als vehicles més grans i més contaminants, en un 10% a partir de 16 cavalls fiscals i 20% apartir dels 20 cavalls fiscals.
  14. Bonificar al màxim l’impost per a vehicles elèctrics així com alspermisos d’obres per instal·lar càrrega elèctrica als pàrquings.

  15. Les concessions de beneficis fiscals per a obres urbanístiquesnomés es podran aprovar amb el vot favorable de la majoriaabsoluta del ple de l’Ajuntament, en lloc de la majoria simple actual.
  16. En el cas de bonificacions per a promocions amb protecció oficial, limitar la bonificació a la part protegida i no al total.

  17. Mantenir el tipus màxim del 4% en aquest impost però aplicaruna bonificació del 50% per a obres menors, per permetre alhora la dinamització de l’activitat econòmica de proximitat.
  18. Incorporar la bonificació en casos de desnonament per execució hipotecària sobre habitatges que siguin residència habitual.

  19. Incrementar al màxim el tipus de gravamen per a aquellshabitatges que no siguin residència habitual, gravant així les operacions de les entitats financers i les promotores urbanístiques.

  20. Incorporar mecanismes per recuperar les bonificacions percebudes per part d’aquelles empreses que tanquin o es deslocalitzin.
  1. Taxa de residus.
    • Bonificar a aquelles persones i comerços que redueixen els residus, que separen, que fan un correcte ús de la infraestructuramunicipal de gestió de residus.
    • Augmentar la tarifa per a grans àrees comercials i supermercats, que són els que més residus generen i a mésobliguen a la ciutadania a generar més residus en forma d’envasos.
    • Moderar la pujada de la taxa de residus per a particulars i el petit comerç local.
    • Reduir aquest impost a persones aturades i als habitatges amb alta ocupació (nombre d’habitants per habitatge).
    • Bonificar aquest impost per renda, per nombre de membres de launitat familiar i exempcions per a les entitats.
  1. Cementiri municipal.
    • Reduir o congelar la taxa actual sobre el cementiri municipal enel cas general, i compensar-ho aplicant una pujada important en els casos de parcel·les i panteons.

  1. Estacionament de vehicles a la via pública.
    • Diferenciació entre les zones blava en superfície i els aparcaments soterranis. En el cas de la zona blava cal aplicar unmecanisme de rotació gratuïta.
    • No retirar els vehicles de les zones blaves en cas de manca detiquet o tiquet exhaurit.
  1. Aprofitament especial del domini públic a favor d’empreses de subministrament.
    • Incrementar la taxa a les grans empreses de serveis (telefonia,serveis etc.) per l’aprofitament de l’espai públic.
  1. Ocupació de terrenys d’ús públic.
    • Incrementar la taxa referent a grues per a la construcció.
  1. Guals i zones de càrrega i descàrrega.
      • Abaratir els guals comercials que no són de jornada completa.
  1. Tarifació social.
    • Aprofundir en el sistema de tarifació social i augmentar laprogressivitat dels impostos.
    • Compatibilitzar les bonificacions de la tarifació social amb altres beques, considerant les beques un ingrés més de la unitat familiar.
    • Incorporar la “unitat familiar ampliada” (membres d’una unitatfamiliar que assumeixen despeses d’una altra unitat. Per exemple avis o fills) com a figura legal a efectes de la tarifació social.
    • Permetre l’accés a la tarifació social a unitats familiars amb dos habitatges, sempre i quan el segon no generi cap beneficieconòmic.
    • Evitar que la tarifació social sigui una cortina de fum per a la pujada de preus.
    • Les bonificacions seran en relació a la renda per càpita associada a l’índex de renda de suficiència de Catalunya publicat per la Generalitat (IRSC).
    • Les bonificacions aniran des del 80% al 5% del preu
    • Recuperar la recaptació dels impostos que actualment fa la diputació pera fer-ho des del municipi i estalviar uns 250.000€ anuals.

3/ Ocupació i economia social

Demostrarem que hi ha alternatives a les formes actuals d’organitzar i gestionar l’economia i la productivitat laboral. Perquè tal i com nosaltres ho veiem l’economia, per davant de tot, ha de complir la seva tasca social, que a dia d’avui passa per generar llocs de treball dignes.

3/a Ocupació

  1. Estudiar la recuperació dels serveis municipals com a forma deracionalitzar els recursos, creació de nova ocupació i d’ofertar llocs de treball dignes.
  1. Potenciar i promoure la creació de cooperatives de treball com a motor d’ocupació, vinculant-les a les necessitats de la població i els barris.
  1. Ampliar i adequar el ventall de l’oferta formativa adreçada a persones encerca de feina, per afavorir el seu apoderament.
  1. Creació d’un pla integral de foment de l’ocupació per enfortir ponts entre les empreses de la ciutat i la gent aturada. Ampliar l’arxiu de totes les ofertes disponibles i millorar el seguiment individual dels candidats i de les ofertes.
  1. Fomentar la contractació de persones amb diversitat funcional (tantpsíquica com física), facilitant la seva formació orientada a demanda i promovent beneficis per a les empreses que en contractin.

3/b Xarxes de suport mutu

  1. Promoure la creació d’espais d’intercanvi de béns i serveis.
  1. Promoure la creació d’espais de participació comunitària per enfortir les xarxes de solidaritat veïnal.
  1. Fomentar l’associacionisme i garantir la seva projecció.
  1. Potenciar el banc del temps, com a iniciativa de col·lectivització i decohesió.

3/c Comerç

  1. Potenciar i defensar el comerç local i de proximitat, enfront de lesgrans superfícies de consum.
  1. Fomentar l’accessibilitat als comerços tot posant rampes i accessos per a persones amb diversitat funcional.
  1. Creació del projecte “Comerços amics”: els comerços adherits esdevindrien punts de recollida de necessitats i opinions en relació al comerç local.
  1. Fomentar que els bars amb terrassa permetin fer ús dels seus WC.
  1. Limitar les dimensions de les terrasses comercials, definir espaisocupables i espais no ocupables. En qualsevol cas, assegurar que amb l’ocupació de les voreres per part de terrasses es deixa espai suficient per a les persones amb diversitat funcional.

  2. Aplicar criteris de tarifació diferents per a les terrasses comercials depenent de la zona on es trobin.
  3. Teixir un gran acord d’us de l’espai públic per a les terrasses entrecomerciants, vianants, usuaris, etc. I també segons el moment (com les zones de càrrega i descàrrega).
  4. Crear iniciatives per a que el comerç local tingui un espai preferent als medis informatius locals. No es tracta només de que hi hagi publicitat delcomerç local sinó veritable informació.
  5. Millorar les dinàmiques de col·laboració i intercanvi entre els comerços i productors locals.
  6. Crear una marca identificativa dels productes originaris de Cerdanyola.
  7. Promoure que els restaurants i botigues apostin pels productes locals.
  8. Creació d’un mercat de segon mà municipal que fomenti d’intercanvide bens usats entre els veïns i veïnes.
  9. Facilitar pàrkings gratuïts al costat dels mercats municipals d’accés als clients.

3/dEmpreses

  1. Afavorir les empreses locals. Sobretot aquelles que tinguin un caràctersocial, com ara les cooperatives. Cal que aquestes empreses es trobin en sectors d’activitat la producció dels quals sigui important per a la ciutat. És possible vincular les ajudes públiques a aquestes entitats a contraprestacions en treballs per a la ciutat.
  1. Dotar Cerdanyola d’una xarxa d’economia solidària: es tracta defomentar que hi hagi cooperatives de crèdit, xarxes d’intercanvi de béns i serveis. L’Ajuntament ha de facilitar-ho prestant informació i assessorament i, en alguns casos, finançament. Un cop creades, l’Ajuntament n’ha d’esdevenir un client.
  1. Fomentar empreses basades en el reciclatge, la recuperació, reparació i reutilització. Sempre que sigui possible l’Ajuntament ha decol·laborar amb aquestes amb l’objectiu de millorar la política de reducció de residus.
  1. Fomentar projectes d’agricultura ecològica en la ciutat en la mesura quesigui possible, com a model productiu sostenible econòmicament i a nivell mediambiental.
    • Crear un mercat que fomenti aquests tipus de productes.
    • Crear una empresa municipal de producció agrària ecològica en l’àmbit urbà, caracteritzada per la producció de qualitat i a petita escala per a la distribució de proximitat. Utilitzar la resta orgànica de la recollida selectiva porta a porta, per tal de fer compost i abastir els planters.
  1. Crear un projecte de producció agrícola i inserció ocupacional enterrats.
  2. Fomentar la distribució de proximitat i de Km0.

4/ Cohesió social, serveis socials i politiques intergeneracionals

Les polítiques socials són, de ben segur, un dels trets diferencials del nostre programa respecte la resta. No únicament per les solucions que oferim, sinó que com entenem que s’han de desplegar aquestes polítiques, quines són les seves prioritats i com construïm una Cerdanyola inclusiva.

4/a Serveis Socials Bàsics, inclusió social i lluita contra la pobresa

  1. Canalitzar i facilitar les denúncies de la ciutadania per d’incompliment de la LAPAD (Llei de promoció de l’autonomia personal i d’atenció a les persones en situació de dependència), el Govern Central va aprovar la LAPAD com una llei d’obligat compliment, i no ho està duent a terme fet que provoca que moltes famílies i persones es vegin afectades per aquest incompliment.
  1. Creació d’una cartera de serveis socials dirigits a la ciutadania ipromoció per a que tots els ciutadans sàpiguen quins serveis ofereix l’Ajuntament.
  1. Crear el pla estratègic dels Serveis Socials municipals , i establir quinmodel de serveis socials volem seguir i quins objectius en volem marcar com a municipi. Aquest s’ha de crear conjuntament amb els professionals dels serveis socials, les entitats i associacions i els ciutadans de Cerdanyola.
  1. Creació i promoció del consell locals de participació en serveis socials tal i com especifica la llei. Aquest consell comptarà amb elsprofessionals i tècnics dels Serveis Socials municipals, representants d’entitats i associacions de Cerdanyola i ciutadans usuaris dels Serveis Socials Municipals. Els Consells Locals de Participació han d’organitzar els Serveis Socials Bàsics dels municipis, i per tant les decisions que es prenen en aquests són vinculants.
  1. Creació d’una mesa integral de serveis socials que analitzi els casosque arribin a serveis socials. Aquesta mesa integrarà representants d’habitatge, educació, sanitat i serveis socials. En cas que arribi un cas d’urgència, la mesa decidirà com afrontar la situació. Exemple: Família amb una dona gran, un fill adolescent, problemes amb l’habitatge. Sanitat s’encarregaria de solucionar les carències de la dona gran, educació (esplais i caus, entre altres) les del fill adolescent i habitatge la de l’habitatge.
  1. Mantenir una alta coordinació entre el consell local i la mesa integral.
  1. Fomentar les polítiques d’inclusió social per als col·lectius amb més necessitats específiques (persones aturades, joves, amb diversitatfuncional, gent gran, dependència, infància i adolescència…).
  1. Evitar la pobresa energètica, fent front si cal, a les despeses.
  1. Fomentar fórmules per compartir despeses de subministraments iserveis (bugaderies comunitàries, compartir electrodomèstics…).
  2. Establir protocols d’atenció prioritària per a persones i famílies ensituació d’emergència social.
  3. Creació d’una oficina per gestionar totes les prestacions municipals.
  4. Adherir el municipi a la campanya «Millor que nou» de l’AMB i crear untaller d’autoreparació amb suport tècnic.
  5. Desenvolupar en tots els àmbits més projectes de prevenció, sigui ambgent gran, famílies, infància…

 4/b Desnonaments

  1. Crear un pla d’emergència social per a persones i famílies afectades perprocessos de desnonament amb la participació de tots els agent implicats i amb els objectius de:
  2. Prevenir els casos i fer-ne acompanyament per evitar desnonaments.Mediació i suport per evitar arribar a situacions extremes.
  3. Implicar els serveis socials, però amb recursos suficients per poder ferun bon seguiment.
  4. Atendre la problemàtica especial en casos de dones amb fills (famíliesmonoparentals).
  5. Dotar de tots els mitjans possibles a les famílies desnonades per aque puguin tenir un habitatge i fer una vida digne. Fer-ne el seguiment i recolzar-los en els processos judicials.
  6. Dotar-se d’una borsa d’habitatge municipal destinada a casos de desnonaments per evitar solucions extremes.

 4/c Seguretat ciutadana

  1. Promoure el concepte de seguretat ciutadana des de l’educació i el servei, com a eina de defensa dels drets i les llibertats de les persones.Fomentar l’educació a les escoles en aquest sentit.
  1. Definir l’ús de les càmeres de vigilància. Preservar l’intimitat, establir unprotocol i ser transparents amb els criteris.
  1. Evitar els passos de vianants envaïts.
  1. Vigilar i preservar els aparcaments reservats a persones amb diversitatfuncional.
  1. Establir una regulació per a les associacions de consumidors de cànnabis.
  1. Fomentar les alternatives a les sancions. Per exemple ambl’acompanyament socioeducatiu en sancions per consum a la via pública.

4/d Gent gran

  1. Dinamitzar els programes per compartir habitatge.
  1. Creació d’un programa d’assessorament de grans a joves, en el plalaboral i en un pla vital més integral, a través de les diferents etapes educatives.
  1. Impuls dels equipaments de barri com a espais de trobada intergeneracional, promovent activitats culturals, educatives i lúdiquesadreçades a persones de totes les edats.
  1. Implantació als parcs urbans d’instal·lacions per fer exercici físic.
  1. Promoure actes populars de trobada als barris, organitzats des de lespròpies entitats veïnals.
  1. Dinamització del Consell de la Gent Gran, decisori i vinculant.

4/e Joventut

  1. Augmentar considerablement l’assignació pressupostària de Joventut,base sobre la qual aconseguirem aprofundir en les polítiques de joventut i assolir una base de jovent mobilitzat.
  1. Elaboració participativa dels Plans Locals de Joventut dintre delsterminis previstos. Vetllar pel seu compliment.
  1. Elaboració participativa i dins dels terminis del Pla d’Actuacions (anual)per determinar les intervencions que cal fer en matèria de joventut.
  1. Creació d’una publicació dedicada exclusivament a informar al jovent sobre els temes que els puguin interessar.
  1. Aprofundir en la política d’informació mitjançant les xarxes socials i elsportals a Internet dedicats al jovent de Cerdanyola, per aconseguir que esdevinguin mitjans de consulta generalitzada.
  1. Crear un pla de joventut integral per més de 18 anys.
  1. Construcció d’un nou casal de joves o ampliació de l’existent i millora del’ús del espai.
  1. Obrir d’altres espais per joves de 12 a 18 anys, amb activitatsprogramades de lliure accés al carrer.
  1. Millorar les coordinacions entre els diferents serveis que atenen joves (Instituts, Casal de joves, serveis socials, esport, salut, Masia Can Serraparera, etc).
  1. Donar continuïtat als plans per combatre l’absentisme escolar.
  1. Promocionar els espais d’informació juvenil als Instituts i d’altres espais de la ciutat.

4/f Infància

  1. Vetllar pel bon desenvolupament del nou espai de Casal infantil i projecte de 0 a 3 anys que s’acaba d’obrir a la ciutat.
  1. Garantir el bon estat físic d’altres espais per infants de Cerdanyola com el que es troba a l’escola Fontetes, i l’Esplai la Gresca al barri del Pont Vell.
  1. Promocionar xerrades per pares i mares de caràcter preventiu a diferents punts de la ciutat.
  1. Promoure projectes de participació infantil i adolescent, com podria ser un consell infantil o d’altres tipus de òrgans.
  1. Vetllar per la millora de la coordinació entre els diferents recursos que es dediquen a la infància, creant taules d’infància (escoles, esplais, serveis socials, salut, esport, Casals, etc).

5/ Salut

La salut és un dels grans problemes d’un ampli impacte social que arrossega Cerdanyola des de fa dècades, fruit de les barbaritats que s’han comès i que es continuen cometent. Abocadors tòxics, asbestosi, càncers, contaminació de l’aire… la nostra ciutat té uns índex altíssims de casos relacionats amb aquestes malalties associats, a les quals se li afegeix una pèssima xarxa de recursos públics.

 5/a Sanitat i salut pública

  1. Defensa i protecció de la salut ambiental.
  1. Treballar activament per revertir les retallades en sanitat. Atencióespecial a les malalties específiques ambientals i laborals (asbestosi, fibromiàlgia, càncer, etc.).
  1. Bloqueig de qualsevol nova modificació o tramitació urbanística alsector Redosa-Vallençana que no es refereixi estrictament a l’hospital fins que aquest no sigui una realitat, com a mesura de pressió davant de la Generalitat.
  1. Promoure aliances amb el teixit associatiu i polític, tant local com de lespoblacions properes, per pressionar amb més força al departament deSalut per a convertir l’hospital de zona en una realitat.
  1. Definició del necessari transport públic que ha de comunicar l’hospital amb els diferents barris de Cerdanyola.
  1. Organització de grups d’auto-ajuda i implantació de programes depacients experts.
  1. Creació del Consell Municipal caràcter vinculant i obert a la ciutadanes interessades.
  2. Creació de comissions de treball específiques dependents del ConsellMunicipal, on es tractin temàtiques concretes: hospital Ernest Lluch, CAP II, atenció primària, salut mental, salut ambiental, etc.
  3. Elecció de representants al Govern Territorial de Salut i altres òrganssupramunicipals que es puguin donar.
  4. Impuls de cursos de prevenció i promoció de la salut en el sentit mésampli (ambiental, laboral, alimentària, hàbits saludables…).

 5/b Atenció sanitària primària

 Apostar decididament per l’atenció primària com pedra angular del sistema sanitari públic. Una adequada dotació de recursos aconseguiria minimitzar les derivacions tant cap a especialistes com cap a l’àmbit hospitalari. Aquest fet, alhora, contribuiria a acabar amb la situació de col·lapse de tots els nivells assistencials.

  1. Creació de consells d’usuaris de CAP, a l’estil de les AMPA als centresescolars, amb l’objectiu de conèixer l’estat general de la salut de la població adscrita al centre, conèixer la situació pel que fa a recursos i capacitats, recollir i elevar propostes i donar suport a campanyes de prevenció.
  1. Creació d’un consell de centre, a l’estil dels consells escolars, on hiestiguin representades pacients, personal sanitari i administració.
  1. Evitar els tancaments estivals del CAP de Fontetes i el CAP de laFarigola (parcial).
  1. Augmentar el nombre de metges de família per arribar a la ràtio de1200 pacients per metge de família a tots el CAP de Cerdanyola, per així aconseguir reduir les llistes d’espera i alhora garantir un temps de visita adequat. Per aquest motiu s’ha de començar per la recuperació de la plantilla perduda en els darrers anys.
  1. Assignació d’un mínim de 2 pediatres al nou CAP La Farigola peratendre a la població infantil de la zona. Igualment s’ha d’acabar la nova dinàmica de rotació dels pediatres als diferents CAPs de la ciutat ja que, al no haver-hi un fixa, la pròpia població no sap si l’atendran, ni quan, ni qui.
  1. Defensa i manteniment del CAP Fontetes, amb una adequada dotacióde recursos materials i l’assignació d’un nou metge de família, un nou professional d’infermeria i un pediatre segons les necessitats.
  1. Cobertura de les suplències de personal als diferents CAP durantbaixes, vacances i jubilacions del personal sanitari i administratiu.
  1. Potenciació de les tasques de prevenció sanitària a cada CAP,destinant també una part del pressupost municipal per aquesta qüestió.
  1. Regularització del padró municipal. Per a assegurar que tots elsresidents a Cerdanyola gaudeixen d’atenció sanitària primària.

6/ Educació

L’educació, un dels drets socials més significatius assolits per la ciutadania a través de la història, és un component imprescindible en la lluita a favor de la justícia social i contra les desigualtats. Corresponen a la Generalitat les competències en aquest àmbit, però l’Ajuntament ha de significar-se en la defensa de l’educació pública, ha de planificar i preveure els serveis necessaris i mostrar una acció decidida en tots aquells assumptes que li pertoquen.

6/a Cerdanyola, Vila Groga

  1. Defensa de Cerdanyola com a Vila Groga. Defensa clara i activa del’educació pública, així com de la gestió municipal de les escoles bressol 0-3 i de les prestacions.
  1. Fer créixer el Projecte Educatiu de Ciutat ( PEC) des de la participacióactiva i extensiva.
  1. Dinamitzar el Consell Municipal d’Educació, que inclogui de forma vinculant i decisòria també l’Educació artística i l’Educació en el lleure.
  1. Creació de més xarxes de suport escolar.
  1. Creació d’una aula oberta basada en el voluntariat i monitoratge públic,amb activitats formatives fora de l’horari lectiu.
  1. Habilitar l’opció de portar el menjar de casa als menjadors escolars.
  1. Mantenir el nombre suficient de beques de menjador i treballar de formacoordinada amb els espais municipals de suport a les famílies per no arribar en cap cas a la malnutrició.
  1. Potenciar Cerdanyola com a ciutat universitària, ampliant els convenisamb la UAB i afavorint l’estada d’estudiants dins de la ciutat i la transferència de coneixement. Això és pot aconseguir mitjançant activitats formatives amb participació dels estudiants, convenis de pràctiques, etc. Cal també fer Cerdanyola atractiva per a que els estudiants hi facin vida.
  1. Treballar conjuntament amb les escoles la potenciació del patrimoni de Cerdanyola.
  1. Fomentar l’educació en la diversitat funcional.
  1. Fomentar l’educació en el respecte i la igualtat de drets sensedistinció de gènere, procedència o situació social.
  1. Fomentar la comunicació entre agents educatius i famílies.
  1. Defensar la totalitat de serveis i ajuts per alumnes amb necessitatsespecials educatives.

6/b Escoles Bressol

  1. Gestió pública de les escoles bressol municipals: Montflorit, Cordelles i Turonet.
  1. Redacció d’un projecte educatiu per a les escoles bressol públiquesdel nostre municipi .
  1. Augmentar l’oferta pública 0-3 insuficient en aquests moments.
  1. Obrir oferta de llocs de treball a professionals de l’àmbit del 0-3,prioritzant que visquin al poble.
  1. Activar la participació de les famílies i reclamar a la Generalitat de la sevaresponsabilitat en aquesta etapa educativa.

6/c Educació primària i secundària

  1. Crear una oficina municipal de matriculació. Treballar amb criterisd’equitat per tal d’harmonitzar escola i barri, al mateix temps que es treballa per evitar la segregació escolar.
  1. Crear un grup a la brigada d’obres especialitzat i dedicat als centreseducatius que atengui amb la major diligència el manteniment que pugui sorgir.
  1. Diagnosi de l’estat de tots els edificis conjuntament amb la comunitateducativa per decidir la llista de prioritats en inversió.
  1. Potenciar i donar suport als projectes de socialització de llibres iniciatsals centres.
  1. Incidir fermament amb el Plans Educatiu d’Entorn.
  1. Aprofundir en el contacte directe amb els cinc instituts d’educació secundària (IES) per mantenir ben informat a tot el jovent de les activitatsque es proposen tant des de les entitats com des de les institucions i les empreses.
  1. Defensar una oferta suficient de places escolars evitant el tancament degrups o línies mentre no s’inclogui en aquests casos l’escola concertada.
  1. Donar suport als centres educatius que treballen per la innovació pedagògica i les noves metodologies.

6/d Educació en el lleure

  1. Millorar la coordinació entre els projectes de temps lleure per infància i joventut.
  1. Elaborar un estudi sobre les infraestructures dels esplais i caus de Cerdanyola.
  1. Avaluació i condicionament d’esplais i caus.
  1. Creació d’una Ludoteca municipal.
  1. Afavorir la formació de monitors i tècnics esportius locals, treballantcoordinadament amb les entitats, consells esportius i federacions per tal de poder organitzar els cursos a les instal·lacions municipals.

6/e Educació permanent: d’adults i no reglada

  1. Ampliar l’oferta formativa, començant per l’escola d’adults i seguint pertots aquells altres espais formatius en actiu, incorporant en la mida de les possibilitats aquelles demandes que s’hagin pogut detectar.
  1. Vetllar per la conservació i el bon manteniment de les instal·lacions actuals de l’Escola d’Adults, l’Escola Taller i l’Escola Municipal deMúsica, tot fent les adequacions necessàries i garantint unes condicionslaborals dignes per al professorat i personal formador.
  1. Crear un Mapa Educatiu de Ciutat on inclogui les activitats formatives del’Ateneu i Centres Cívics més enllà de l’educació reglada.
  1. Recolzar les activitats de promoció de l’educació musical als centreseducatius del municipi, a partir de l’equip de professionals de l’escola de música.
  1. Fomentar i fer suport a iniciatives d’autorganització per a la formació i l’intercanvi, tot optimitzant l’ús dels equipaments existents.
  1. Obrir espais de la ciutat com els Instituts o centres cívics per realitzar cursos d’alfabetització digital de forma intergeneracional.

7/ Cultura i esports

La cultura i l’esport són motors de socialització, àmbits on es crea ciutat mitjançant la generació de creativitat o la realització personal col·lectiva. Una àmbits tradicionalment arraconats.

7/a Cultura

La cultura ens fa créixer com a persones i l’accés a la cultura s’ha d’entendre com a un dret universal.

  1. Creació d’una “xarxa” de biblioteques i sales d’estudi a partir delsrecursos existents, i establir convenis per a les biblioteques de la UAB.
  1. Habilitar sales d’estudi, dotades amb WIFI gratuït i endolls suficients per treballar, obertes en horaris el més amplis possible.
  1. Apostar per la cohesió de la cultura i la ciutadania. Els projectescol·lectius i compartits han de tenir un encaix dins de la política cultural als espais d’accés, d’aprenentatge, de creació, trobada i posada en comú amb la ciutadania.
  1. Fomentar usos oberts, diversos i culturals de l’espai públic per a iniciatives culturals.
  1. Potenciar l’ateneu com a centre cívic i replantejar-ne l’ús per esdevenirun equipament que permeti una gestió més democràtica i participativa de les entitats que hi treballen.
  1. Donar suport, dinamitzar i connexionar les persones creadores (músics, actors i actrius, creadors visuals i audiovisuals…) de la ciutat i facilitar espais de convivència i connexió amb la ciutadania.
  1. Impulsar el festival de blues i el festival internacional de titelles organitzat des del teixit cultural i arrelat al carrer.
  1. Crear una regulació que permeti que sales de música en viu tinguin unlloc i un paper a la ciutat.
  1. Acceptar els col·lectius ciutadans no legalitzats com a entitats com a actors vàlids del teixit associatiu i fomentar que portin a terme accionsamb vocació pública i oberta.
  1. Recuperar els centres cívics i obrir-los als col·lectius ciutadans , nonomés a les entitats. Els col·lectius ciutadans han de poder gaudir d’aquests espais i contribuir a modelar-los.
  1. Crear un pla de festes locals, repensant els models establerts ifomentant la cultura local per damunt del consum.
  1. Establir les infraestructures de comunicació necessàries per a que lesentitats de cultura i esports puguin treballar en xarxa.
  1. Creació d’un Hotel d’Entitats i Col·lectius. En aquest espai les entitats icol·lectius tindran el seu propi espai i estaran amb contacte entre elles. Es prioritzarà una cogestió de l’espai amb l’Ajuntament.

  1. Donar suport a iniciatives que reivindiquin el caràcter crític, innovador i independent de la cultura i de l’art.
  2. Fomentar activitats que impliquin transversalment totes (o diverses) franges d’edat.
  3. Facilitar l’ús la via pública com escenari d’activitats culturals iartístiques.
  4. Acostar la festa major a tota la ciutadania perquè tothom se la sentiseva. Per això cal organitzar la festa major des d’una comissió de festes amb les entitats i l’Ajuntament i defugir de la recent externalització que se n’ha fet.
  5. Conservar, potenciar i difondre el patrimoni local.
  6. Reobertura del Museu d’Història Local de Ca n’Ortadó.
  7. Crear tallers amb la gent gran que va viure la guerra civil, la postguerra o que va formar part de la lluita antifranquista.
  8. Transformar l’antic edifici de la Biblioteca de Ca n’Altimira en un centre de les arts plàstiques on s’adeqüin espais polivalents, sala d’exposicionsi també aules taller. Ubicar-hi l’escola d’arts plàstiques tot descongestionant l’Ateneu.

7/b Esports

  1. Fomentar la diversitat en l’esport reforçant els esports minoritaris.
  1. Promoure l’activitat física com a una activitat de lleure més, accessible atothom i fomentar-ne la seva diversitat.
  1. Adequar les zones esportives per a les persones amb diversitatfuncional.
  1. Creació i foment d’espais per fer esport lliure.
  1. Creació d’equipaments esportius juvenils
  1. Potenciar les xarxes esportives escolars, sense que ser alumne d’uncentre sigui condició per a participar de les seves activitats esportives.
  1. Promoure la pràctica esportiva femenina en totes les disciplines itreballar per a eliminar els prejudicis de gènere.
  1. Vincular l’esport de competició i el suport que necessiten les personesque el practiquen amb la pràctica esportiva com a opció de lleure i hàbit saludable.
  1. Treballar per evitar tarifes excessives als esportistes més joves que sovint s’usen per finançar els primer equips.
  1. Creació d’un espai de prestatge de bicis gratuït per anar a fer esport pel camí a Sant Cugat o a d’altres espais de la vila.

8/ Espai públic i mobilitat

 Volem una Cerdanyola on poder moure’ns sense limitacions, on hi puguin conviure vianants, bicicletes i vehicles en condicions de seguretat, on el transport sigui eficient, i on els carrers retornin a mans de les persones per fer-ne d’ells veritables espais de socialització.

8/a Espai públic: “Recuperem el carrer i els barris”

Cal fomentar la convivència i la tolerància i l’ús que fem del carrer ambmecanismes que permetin una presa de decisions acordada i participativa.

  1. Control més estricte de sorolls, fums, pudors i plagues als carrers.
  1. Consensuar l’ús dels espais en diades especials o èpoques de l’any demés afluència, com les festes majors, actes, etc.
  1. Potenciar els agents cívics, que han de ser els mediadors sensedescartar les sancions administratives.
  1. Recuperar l’espai perdut al passeig del pont (pont davant del casal deJoves).
  1. Estudiar la reconversió dels jardins decoratius en espais usables perla ciutadania.
  1. Creació d’un Pla de parcs i places d’esbarjo. Fomentar l’equilibri entreparcs de ciment, de sorra i verds. Tenir en compte les necessitats d’ús i gaudi dels parcs de manera consensuada. Es pot fer per franges d’edat i d’horari d’ús.
  1. Adequar parcs infantils per als infants més petits (0 a 3 anys).
  1. Eliminar el mobiliari urbà perillós (ferro i objectes punxants).
  1. Adequar tots els espais públics amb accessos per persones amb diversitat funcional.
  1. Creació d’un pla integral d’obres a les voreres per evitar l’aixecament repetit de les mateixes per falta de planificació.
  1. Eliminació i penalització de la publicitat agressiva que ocupa l’espai públic.
  1. Fomentar la gestió comunitària dels espais públics.
  1. 15) Actualitzar les ubicacions dels skateparks i consensuar en mesura sical ubicar-ne més, sempre que les zones adequades per a les activitats tinguin espai suficient.

8/b Mobilitat

La mobilitat és un factor més de la planificació global del territori. Si es continua apostant per la construcció desmesurada de nous habitatges, de grans superfícies comercials lluny dels nuclis habitats, per força haurem de seguir planificant noves vies de comunicació. Si, per contra, potenciem la rehabilitació dels habitatges buits, el comerç de proximitat, la creació de llocs de treball en els propis municipis, estarem treballant per una mobilitat sostenible i respectuosa amb el medi ambient i els espais naturals.

Apostem per una Cerdanyola on es preservi la seguretat i el medi ambient,que no es basi en el transport rodat, que actualment ja col·lapsa les arteries principals de la ciutat.

    • Millorar els accessos a peu o en bicicleta cap als principalsequipaments de la ciutat (pistes esportives, biblioteques, etc…).
    • Pacificar el trànsit intern ( 30 i 20 ), i aplicar solucions integradesper a l’ús compartit dels carrers entre vianants i vehicles, amb o sense motor.
    • Promoure una visió àmplia de la xarxa de transports (municipisveïns i comarca), no només amb Barcelona ni centralitzada a Barcelona.
    • Connectar els carrils bici : des de la policia local fins a la RENFE o carretera de BCN…
    • Projecte de «camins escolars» d’anada i retorn dels col·legis iinstituts.

 L’aparcament a la ciutat.

    • Estudiar la gratuïtat de la zona blava per a un temps màxim.
    • Remunicipalització dels pàrquings privats per dinamitzar-ne lavenda i lloguer de places a preus assequibles.
    • Augmentar el nombre de pàrquings de bici gratuïts.

Accessibilitat i seguretat

Volem una ciutat accessible, adaptada i sense barreres, que tingui present, en tot moment, les persones amb algun tipus de dificultat.

    • Creació d’una plataforma única a tots els carrers de Cerdanyolaamb paviment diferenciat entre calçada i carretera. Aquesta és una solució més econòmica i segura.
    • Facilitar l’accés als autobusos amb la creació de rampes a altura.
    • Col·locar plaques de braille amb els noms dels carrers a altura de les persones invidents.
    • Augmentar la quantitat de podo tàctils que permetin als invidentsidentificar a on hi ha rampes d’accés.
    • Refer totes aquelles rampes d’accés que superin el 10%d’inclinació que marca la Llei.
    • Fomentar l’adaptació dels transports públics a persones amb diversitat funcional.
    • Adaptar Cerdanyola a la Llei de Diversitat Funcional.

 Vies, transport i comunicacions

    • Millorar la comunicació amb la UAB, arribant a acords amb la UAB per tal per exemple, que els seus autobusos tinguin parada a Cerdanyola.
    • Acabar amb els embussos diaris amb la UAB (carrerSerragalliners i Ronda de Cerdanyola) així com en les entrades isortides dels pobles veïns i de les autopistes i de la ciutat.
    • Impuls del projecte de Tramvia del Vallès que uneixi Cerdanyola amb la UAB i les poblacions veïnes.
    • Oposició als projectes del Túnel d’Horta i la Interpolar que només augmentaran la pressió sobre les vies internes de la ciutat ja saturada.
    • Prioritzar la inversió en millores a la xarxa de ferrocarrils: freqüència, interconnexions, etc.
    • El reforç del transport públic local. Tots els barris han d’estar comunicats amb horaris i freqüència suficients.
    • Crear un pas de vianants ràpid a l’altura de l’estació de RENFE de Cerdanyola especialment pel que fa al creuament dels dos carrers principals (Av. Catalunya i Carretera de Barcelona).

9/ Medi ambient, urbanisme i territori

Si hi ha un tema que ha afectat greument el passat, present i futur de Cerdanyola, aquest és el del nostre territori. Les agressions constants que ha patit, fruit de l’especulació urbanística, l’aprofitament del lucratiu negoci público-privat dels abocadors tòxics i la degradació dels espais naturals, han generat respostes ciutadanes des de fa dècades. Ara i aquí mantenim aquestes lluites, perquè la terra és de qui la treballa, i qui se l’estima.

9/a Habitatge

El dret a l’habitatge és un dels drets bàsics que tenim, per això cal garantir que l’accés a un habitatge digne sigui una possibilitat real per a tothom, amb especial atenció a les persones aturades, famílies sense recursos, la gent jove i les persones grans.

  1. Potenciar i ampliar la borsa d’habitatges de lloguer social amb, entred’altres, els habitatges desocupats de propietat municipal. Prioritzar-lo en funció dels ingressos dels llogaters.
  1. Mesures fiscals que afavoreixin l’accés a l’habitatge.
  1. Penalització fiscal als habitatges buits (començant pels que estan enmans d’entitats bancàries).
  1. Promoció d’habitatge social i assequible per a la gent jove: lloguersocial, parc públic d’habitatge, etc.
  1. Creació d’un pla específic per a Cerdanyola que garanteixi l’accésuniversal a l’habitatge.
  1. Promoure també polítiques per compartir habitatge, intentant avançaren un canvi de mentalitat respecte a la idea d’habitatge-propietat.
  1. No a la construcció d’habitatges a la Plana del Castell . Segons dadesdel INE del 2011 a Cerdanyola hi ha al voltant de 3.500 habitatgesdesocupats.
    • Elaborar un cens acurat d’aquests habitatges, per saber quins sónde bancs, quins de privats…
    • Estudiar fórmules per fer-los entrar al mercat de lloguer a preusassequibles. Arribant, en casos extrems, a fórmules per expropiar-los.
  1. Impulsar cooperatives de promoció i construcció d’habitatges. Ha deser el municipi qui planifiqui les polítiques d’habitatge, no els bancs o els propietaris privats.
  1. Exercir com a mediador entre els propietaris privats de pisos, i les persones que necessiten trobar habitatge.
  1. Fomentar la masoveria urbana, que es basa en el lloguer a canvi dereforma i manteniment.
  1. Fer una diagnosi de les construccions més antigues o en pitjor estat de la ciutat, establir les possibilitats i costos de rehabilitar-les.
  2. Oposició total a la venda de sol públic. Fins i tot en cas que fosnecessària la col·laboració del sector privat, cal mantenir la propietat del sol.
  3. Ampliar el sol públic disponible sempre que sigui possible, per exempleamb aquell que s’obtingui d’enderrocaments.
  4. Revertir les requalificacions de sol urbà que van tenir lloc durant la bombolla immobiliària.
  5. Fiscalitzar i perseguir els espais privats abandonats i degradats,arribant si és necessari a l’expropiació. Fomentar i premiar la col·laboració ciutadana per a mantenir els espais privats en bon estat.
  6. Evitar el creixement geogràfic de la ciutat, i sempre que sigui possible, estractarà d’alliberar espais i retornar-los a usos naturals o rurals.
  7. Augmentar, en la mesura del possible, el nombre de pisos tutelats,residències per a persones grans i residències per a gent amb diversitatfuncional.

9/b Medi natural

Ens cal una política decidida i enèrgica, que tingui com absoluta prioritat el benestar i la salut de les persones i la preservació i millora mediambiental, que han de ser prioritàries a l’hora de planificar la nostra ciutat. La preservació del medi ambient serà, doncs, un eix fonamental i transversal en qualsevol de les actuacions municipals.

  1. Establir un control permanent dels nivells de contaminació a l’aire,l’aigua i la terra del municipi. Aquest control es farà, si es possible, coordinat de forma comarcal, atès que la contaminació no té fronteres.
  1. Estudiar i aplicar mesures urgents per a disminuir la contaminació de l’aire al municipi, atès que ja supera amb escreix els límits legals.
  1. Creació d’un pla de recuperació dels cursos fluvials evitant elsprojectes que interfereixin en el curs natural de l’aigua.
  1. Creació d’un pla per a reduir la contaminació lumínica especialment ales zones forestals, serra i plana.
  1. Clausurar i netejar totalment l’abocador de Can Planas i de tots els abocadors de la plana del castell i restaurar la zona . Aquesta netejal’han de pagar els responsables de la contaminació, cosa no prevista actualment. Això comportarà, sens dubte, un conflicte amb altres administracions que s’ha d’afrontar amb medis polítics i jurídics.
  1. Rebuig a qualsevol altre planejament d’establiment d’abocadors almunicipi o d’altres instal·lacions contaminants.
  1. Controlar i eliminar totes les possibles fonts de contaminació:crematori, antenes de telefonia, … posant una especial atenció en la qualitat de l’aire.
  1. Defensar la protecció total de Collserola com parc natural en elreglament que desplega la seva regulació i actuar en coherència no afavorint activitats humanes invasives i reduint les que ja hi tenen lloc.
  1. Vetllar pel bon estat dels boscos i els espais forestals del municipi. Calestablir allò que afecta al medi ambient també ens afecta a nosaltres, mesures de fiscalització del patrimoni forestal privat. La preservació del medi ambient serà, doncs, un eix fonamental i transversal en qualsevol de les actuacions municipals.
  1. Creació d’una oficina municipal de delictes ecològics, amb controlciutadà.
  1. Prioritzar l’adquisició de vehicles elèctrics per part de l’administraciórenovant així el parc automobilístic.

9/c Residus

  1. Fomentar polítiques de residu zero.
  1. Bonificar la taxa de residus a qui redueixi.
  1. Instaurar la recollida porta a porta de forma progressiva per barris, pertal de reduir fins a una tercera part el rebuig.
  1. Fer campanyes informatives als mercats i eixos comercials per reduir l’ús de bosses i envasos d’un sol ús.
  1. Millorar el funcionament de la deixalleria mòbil i la recollida de mobles.
  1. Crear un pla integral per a la reducció, aprofitament i tractament complet dels residus urbans segon l’estratègia de Residu Zero perreconvertir els residus en recursos. Aquesta estratègia, a més d’evitar els problemes relacionats amb els impactes ambientals i socials de la gestió de residus finalista, genera molts més llocs de treball que la de gestió de residus convencional, i és tan o més viable econòmicament que les alternatives de gestió final (abocadors convencionals i incineració).
  1. Dotar Cerdanyola de capacitat de compostatge per tal que la matèriaorgànica -o part de ella – no hagi de ser transportada lluny del seu punt de generació, o bé, perquè aquesta matèria no sigui destinada a la incineració. Amb un adequat plantejament de planta de compostatge municipal és possible assumir el cost de tractament.
  1. Promocionar alternatives a la generació de residus. Per exemple lapromoció de la venda a granel, l’eliminació de bosses de plàstic i d’embolcalls innecessaris.

9/d Energia i aigua

  1. Fomentar un enllumenat públic més sostenible.
  1. Afavorir la producció particular i local d’energia (plaques solars, biomassa,etc.).
  1. Fomentar les cooperatives de distribució energètica.
  1. Establir mesures d’estalvi d’aigua en el seu ús públic i privat.
  1. Fer una auditoria de la despesa energètica i fer un pla que dugui cap aun model d’eficiència energètica. Aquests projectes hauran de tenir en compte els edificis municipals i la infraestructura d’enllumenat públic, plantejant models de major eficiència energètica i ús d’energies alternatives.

9/e Horts urbans

  1. Fomentar i ampliar la xarxa d’horts urbans i establir un sistemad’explotació i comercialització en col·laboració amb els impulsors dels mateixos que sigui profitós per a tots els agents implicats.

9/f Animals

  1. Foment i actualització d’un cens d’animals domèstics coordinat ambels veterinaris del municipi.
  1. Mantenir la població d’animals domèstics amb el xip instal·lat i actualitzat. Promoure campanyes conjuntament amb els veterinaris perfomentar-ne l’ús i l’actualització. Donar les eines per a que la policia municipal pugui detectar-los.
  1. Control i esterilització de les poblacions de gats i gossos.
  1. Control i mediació amb els propietaris d’animals domèstics sorollosos
  1. Creació d’un refugi d’animals pels animals perduts del municipi, onaquests disposin d’un espai en entorn natural i el més lliures possibles. No enviar més animals perduts a la protectora de Mataró un cop tinguem aquest refugi.
  1. Promocionar l’acolliment d’animals des de l’ajuntament.
  1. Neteja habitual dels pipi-cans de Serraparera i Canaletes, i creació demés espais d’aquest tipus per la Ciutat.
Comparteix: