El periodista local Toni Álvaro és l’autor recomanat per l’activista Iñaki Garcia

Per Sant Jordi, als periodistes de “El Crític” els agrada fer experiments relacionats amb els llibres i les lluites. A l’Espai Contrabandos tenen una dèria: no ens considerem solament llibreteres o editores, sinó també activistes culturals. Per aquest motiu han decidit escollir quatre activistes, entre els quals es trovaba Iñaki Garcia, qui ha escollit “Catálogo de decisiones i fragilidades”, del periodista local Toni Álvaro.

20170412_182404_resized-11Els cognoms que ens van imposar en néixer sovint deixen de ser rellevants. A Iñaki tothom el coneix com l’“Iñaki d’El Lokal”, un espai llibertari i casa d’activismes, a més de llibreria, distribuïdora i magatzem logístic al Raval. En arribar a l’Espai Contrabandos, l’Iñaki saluda efusivament un autor que prepara la sala per presentar la seva primera novel·la: es coneixen de vells activismes. Després, escull dos títols:Catálogo de decisiones y fragilidades‘ (El Lokal), del periodista i guionista Toni Álvaro, i la novel·la ‘No anem sobrats de bona gent‘, de Pere Maruny i Comas (Brau Edicions).

El primer és un llibre que l’Iñaki presenta així: “Històries de gent rebel, a vegades sense saber-ho, gent normal i corrent que es va trobar situacions inesperades i va reaccionar d’una manera molt digna”. ‘Catálogo de decisiones y fragilidades’ fa un recopilatori dels noms de persones anònimes lluitadores i les seves accions: des de Concha Carretero Sanz, del 2014, fins a Teófilo del Valle, del 1976, passant per diferents moments dels segles XX i XXI. Per fer-lo, Toni Álvaro ha seguit un procés curiós: la idea va néixer sense pretensió d’esdevenir un llibre, va créixer diàriament al compte de Facebook de l’autor, La Boca d’Or (l’abocador), on Álvaro citava les històries d’aquestes persones corrents, amb vides reals i colpidores. En veure l’èxit que suscitaven, va decidir plasmar al paper un catàleg de vides reals, erosionades contra la realitat injusta i implacable: vides de persones que no han deixat de lluitar, malgrat tot. L’Iñaki podria ser en aquest llibre, per la seva feina incansable contra els desnonaments, la gentrificació, la violència masclista i un llarg etcètera.

La segona elecció de l’Iñaki és precisament la novel·la de l’amic que s’ha trobat per casualitat a la llibreria, ‘No anem sobrats de bona gent’. Confessa no haver-se’l llegit encara, però decideix recomanar també un llibre de ficció amb un títol que és “una gran veritat”, el tema de fons de la novel·la. Pere Maruny escriu la història d’una jove ‘punk’, Mireia Estruch, convertida en mare de família, a qui els serveis de seguretat de l’Estat li tenen preparada una trampa. L’obra tracta del poder amb subtrames històriques entre l’Empordà i el Bages, el segle XIX i el tardofranquisme, amb un tema clau, que l’autor aborda sense maniqueismes i amb autocrítica: la gent que lluita. Lluitadores com els quatre activistes que us hem presentat, que a hores d’ara deveu haver desistit de situar sota cap barret.

Aquest text és un fragment de la noticia publicada per ElCrític amb llicència Creative Commons.

Comparteix: