Dones i Memòria: Elisabeth Eidenbenz, filàntropa suïssa que creà la Maternitat d’Elna

Elisabeth Eidenbenz va ser un exemple de dona compromesa que va dedicar molts anys de la seva vida en ajudar a les dones i nadons en època de la Guerra Civil i de la II Guerra Mundial, fundant i treballant a la Maternitat d’Elna (Elna, França), que els nazis van tancar al 1944. En homenatge al dia de la dona, avui ens plau reproduir un treball fet pel cerdanyolenc Albert Lázaro publicat a la Revista Comerç i Ciutat el maig de 2014.

Li dediquem també a totes les dones, tant les reconegudes com Elisabeth Eidenbenz i Irena Sendler en context similar, com a la gran majoria, dones anònimes, invisibilitzades i silenciades pel patriarcat, que han batallat a l’espai privat i lluitat l’espai públic per apoderar-se’l i posar en rellevància la seva, la nostra tasca.

Les dones també hem escrit la història!

 

 

ELISABETH EIDENBENZ
1913 Wila (Suïssa) – 2011 Zuric (Suïssa)

Seria imperdonable per la meva part no recordar i no retre un respectuós i merescut homenatge a aquesta dona que amb el seu comportament d’ajuda humanitària durant la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial, va salvar tantes vides de nados àdhuc les seves mares. Enguany fa 75 anys de l’èxode dels perdedors de la guerra cap a l’exili vers la Catalunya del Nord on homes, dones i criatures foren internats en camps de refugiats en les platges. Cal recordar la memòria històrica d’aquells fets.

 

LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA

Després d’acabar els estudis de magisteri, el 1937 va viatjar a Burjassot (València) on el Servei Civil Internacional havia instal·lat l’ONG “Ayuda Suiza a los Niños de España. També va estar a Madrid, sempre com a voluntària per ajudar amb aliments, roba i medicines a mares, nens i ancians durant la guerra civil espanyola, a més de col·laborar en la seva evacuació en àrees de Catalunya i València.

 

L’EXILI I ELS CAMPS DE CONCENTRACIÓ

Gener de 1939. Després de la caiguda de Catalunya, una riuada de derrotats en la guerra civil travessen els Pirineus per a cercar refugi a la Catalunya del Nord. El seu destí seran els camps de refugiats on el fred, la fam i la falta d’higiene impera en aquelles platges arran de mar d’Argelers. Sant Cebrià de Rosselló, Ribesaltes, etc.

Els camps eren unes instal·lacions molt precàries, on varen rebre més de 450.000 persones que als primers mesos de 1939 passaren al país veí. Les condicions de vida eren pèssimes i molts dels internats van morir per desnutrició, malalties i altres misèries. En aquest context d’exili, les dones embarassades tenien moltes dificultats, per parir i per aconseguir que sobrevisquessin en aquelles condicions tan dures. L’hospital de Perpinyà estava saturat i les autoritats franceses atenien els ferits i malalts abans que les parteres que eren portades als estables de bestiar de Les Hares, al costat de l’estació de Perpinyà. Allà naixien els nadons sense cap garantia sanitària.

Després del naixement, mare i fills eren tornats al camp de concentració sense cap garantia que assegurès la supervivència del nadó. En aquestes condicions, l’índex de mortaldat infantil superava el 95%.

 

 

 

LA MATERNITAT D’ELNA

Així comença la història de la Maternitat d’Elna, l’altra cara de la moneda de l’exili. En una banda la mort i la desesperació i a l’altra, la vida i l’esperança. La Maternitat era una illa de pau enmig d’un oceà de destrucció.

La jove Elisabeth Eidenbenz, que mai va deixar els refugiats republicans durant i desprès del seu èxode cap al Rosselló, com activista que era de l’Associació d’Ajuda Suïssa als Nens Víctimes de la Guerra, va veure la necessitat d’acollir i donar assistència a les dones embarassades dels camps de concentració: per la qual cosa va habilitar un edifici de Brullà per instal·lar una maternitat i que de seguida es va quedar petit.

Després de buscar un emplaçament més idoni, l’Elisabeth va aconseguir ubicar la maternitat a un palauet de tres pisos semiabandonat als afores d’Elna, a la carretera de Montescot: el Castell d’en Bardou, construït el 1900.  Restaurar-lo va costar 30.000 F.S (francs suïssos) de l’època que va aportar l’associació. El 7 de desembre del 1939 naixia Josep Molina, el primer dels 597 infants nascuts a la maternitat d’Elna.

Tot seguit, es va dedicar a buscar i recollir a les embarassades dels camps d’internament. Va gestionar amb les autoritats franceses els permisos necessaris i va negociar els protocols d’actuació del personal de la maternitat als camps. El seu camp d’actuació foren els camps d’Argelers, Sant Cebrià de Rosselló i Ribesaltes. Les primeres recollides de parteres dels camps les feia personalment l’Elisabeth amb una bicicleta amb remolc; poc després pogué disposar d’un cotxe.

La maternitat disposava de 50 llits, distribuïts entre habitacions de 4 ó 8 llits. Les habitacions havien estat batejades amb noms de ciutats o països, com Barcelona, Bilbao, Madrid, París, Suïssa, etc. L’escola d’infermeria suïssa hi enviava dos o tres professionals cada sis mesos. Les altres activitats les duien a terme voluntàries i refugiades dels camps. S’atenien de mitjana 20 parts mensuals. Amb la sefa fe, força i perseverança van permetre el naixement de 597 criatures, des del desembre del 1939 a Pasqua del 1944. A saber, 400 nenes i nens fills de republicans, “més de la meitat de mares catalanes”, víctimes potencials de la retirada, però també 200 infants jueus i zíngars.

A causa de les dificultats, l’associació es va fusionar amb la Creu Roja el gener de 1942.

Des de l’esclat de la Segona Guerra Mundial, la maternitat va començar a recollir també mares jueves que escapaven de la persecució nazi: uns 200 mems jueus hi van néixer. Els alemanys van ocupar el sud de França el novembre de 1942 i van començar a buscar jueus pre tancar-los als camps d’extermini.

Aquest afany per amagar i salvar jueus va fer que la Gestapo realitzés visites i inspeccions freqüents a la maternitat, fins al punt que en una ocasió ella mateixa fou detinguida i, per això, l’exèrcit alemany va tancar la maternitat el 1944. “En alguns àmbit, sobre tot jueus, es coneix l’Elisabeth Eidenbenz com la “Llista de Schindler Suïssa”.

L’edifici va estar abandonat fins que als anys 90 el va adquirir un artesà per establir-hi el seu taller de vitralls. Allà al 2001 va conèixer, casualment, Gay Eckstein, d’ascendència jueva, que era un dels nens que havia nascut a la maternitat, i li va explicar la història de l’edifici, desconeguda per ell. Junts van decidir buscar l’antiga infermera. L’any 2002, la història perduda en l’oblit va sortir a la llum quan l’ajuntament d’Elna va decidir fer un homenatge institucional a Elisabeth Eidenbenz.

 

CLOENDA I HOMENATGES

A l’any 2002 es va col·locar una placa al palauet amb la incripció en francès:

“A aquesta casa, on hi hagué la Maternitat d’Elna del 1939 al 1944, van néixer 597 nens i nenes. Dirigida per Elisabeth Eidenbenz, sota el patrocini de Seguretat als infants de la Creu Roja suïssa. Les mares, víctimes innocents de la Retirada i de la Segona Guerra Mundial, estigueren internes als camps d’Argelers, Sant Cebrià de Rosselló i Ribesaltes.”

Elna, 23 de març del 2002.

Nenes i nens als jardins de la Maternitat d’Elna

El 14 de juliol del 2004, l’ajuntament de la vila va anunciar l’adquisició de la maternitat per conservar-ne la memòria.

 

Elisabeth Eidenbenz ha estat guardonada amb la Medalla dels Justos entre les Nacions (2002) atorgada per l’estat d’Israel, la Creu de l’Ordre de la Solidaritat social (2006) entregada per la reina Sofia d’Espanya, el premi Creu de Sant Jordi (206) de la Generalitat de Catalunya i la Legió d’Honir (2007) del govern de França. Elisabeth Eidenbenz moria a Zuric el 23 de maig de 2011 als 98 anys d’edat. El 12 de juny, just unes setmanes després de la seva desaparició, tal com pogué ser un

a ressurgència de la història, 70 nenes d’edat entre els 5 i 17 anys -de procedència la majoria de Catalunya del Sud- i acompanyades de les seves famílies, es reuniren per participar en l’homenatge que se li va retre a l’Elisabeth Eidenzbenz a l’antiga Maternitat Suïssa del Castell d’en Bardou. Com a punt en comú el seu nom genèric, Elna, un nom que evoca un llic i una història. En efecte, totes aquestes Elnes – el nom Elna significa “llum” o “victòria”- han estat anomenades Elna perquè els seus avis l’havien proposat, ja que ells havien nascut a la Maternitat i que se’n recorden i se’n recordaran per sempre.

Properament, s’estrenarà “La llum d’Elna“, pel·lícula catalana escrita per Malgarita Melgar i dirigida per Sílvia Quer.

Ja per acabar, comentar que el mes de febrer del 2013 vaig enviar un correu a dos membres de la comissió del Nomenclàtor de Cerdanyola suggerint-los diversos personatges susceptibles de figurar el seu nomm en algun carrer, placa, edifici o lloc important del poble de Cerdanyola. Entre els noms hi havia na Elisabeth Eidenbenz, ja que com a dona i per l’entrega a la humanitat i al nostre país en temps de guerra i després, es mereix que sigui recordada.

.

.

.

Albert Lázaro
Revista Comerç i Ciutat – maig 2014 (adaptació)