Les estudiants de Cerdanyola participen a la vaga d’educació

Les revàlides en quart d’ESO i segon de Batxillerat han movilitzat a gran part de l’alumnat de la localitat, que ses va tornar a desplaçar la setmana passada  Barcelona amb l’obectiu de protestar contra les moves mesures educatives.

Mariano Rajoy va aprovar durant l’estiu, per decret, el que molts consideren com la major agressió contra l’educació pública en dècades: l’entrada en vigor de les revàlides en quart d’ESO i segon de Batxillerat. Per aquest motiu, avui han convocat una vaga a la comunitat educativa, on estaven convocades les alumnes, les professores, els pares i les mares a sortir a la lliuta i convertir la jornada en “un gran pas en una lluita que ha de mantenir-se i ampliar-se fins a aconseguir la retirada de les revàlides i la derogació de la LOMCE. Els sindicats d’estudiants que han donat suport a la vaga creuen que l’objectiu d’aquesta mesura és expulsar del sistema educatiu a centenars de milers de joves de famílies humils.

El decret aprovat pel govern en funcions del PP planteja que les revàlides es duguin a terme aquest curs 2016/17. Les revàlides franquistes suposen multiplicar l’actual selectivitat per tres, establint així un triple filtre amb el qual rebutjarà a centenars de milers de joves d’entre 15 i 17 anys.

• Revàlida De 4t de l’ESO. Consistirà en 7 exàmens amb continguts de 3 ° i 4t. Qui no la superi no podrà accedir al Batxillerat i tampoc obtindrà el títol de l’ESO encara que tingui aprovades totes les assignatures. És a dir, un estudiant que suspengui aquesta revàlida sortirà al mercat laboral sense titulació, i els seus esforços durant quatre anys aprovant tot no serviran per a res.
• Revàlida De 2n de Batxillerat. 8 exàmens sobre continguts de 1 ° i 2 ° que, en cas de no ser aprovada, negarà el títol de batxiller. És a dir, que es sortirà al mercat laboral únicament amb la titulació de l’ESO. De res servirà haver aprovat totes les assignatures de batxillerat: si se suspèn aquesta injusta revalida, dos anys d’esforços tirats a les escombraries.
• Revàlida D’accés a la Universitat. A més d’haver d’aprovar la revàlida de batxillerat, la llei deixa oberta la possibilitat d’una tercera selectivitat a càrrec de la universitat en la qual vulguem estudiar i, com és previsible, de no ser aprovada ens tancarà les portes de les facultats.

Les revàlides no busquen la millora de la qualitat educativa. Això només és possible invertint en educació pública, en recursos humans i materials que garanteixin condicions dignes en els nostres centres, contractant professors, augmentant els desdoblaments, acabant amb la massificació … Just el contrari del que ha fet el PP retallant més de 7.000 milions d’euros en aquests anys, acomiadant a 32.000 professors, pujant brutalment les taxes acadèmiques o eliminant les beques de llibres i de menjador.

Una declaració de guerra contra la joventut!

A ningú se li escapa qui estarà en pitjors condicions per superar aquests exàmens: els estudiants de famílies adinerades, amb accés a classes particulars, acadèmies i a tots els reforços que necessitin per superar qualsevol dificultat, tindran garantit el seu accés als estudis superiors a cop de talonari. En canvi els joves de famílies treballadores, els que patim la degradació dels nostres instituts, les retallades que han provocat autèntics estralls en l’educació pública, els que estem amuntegats en classes de 40 alumnes i no tenim possibilitat de pagar-nos professors particulars ni viatges a l’estranger per aprendre idiomes … Nosaltres som els que ens veurem expulsats del sistema educatiu! Aquesta és la situació que es vivia fa dècades sota la dictadura franquista i que van haver de viure els nostres pares i avis, quan només qui tenia diners podia accedir a una educació de qualitat i als estudis superiors Ells van barallar per acabar amb aquest model elitista i ara no podem permetre que se’ns arrabassi un dret tan bàsic com el dret a l’estudi!

La LOMCE, el 3 + 2, les retallades i totes les mesures amb què el PP, i els grans empresaris, han atacat a l’educació pública tenen un mateix objectiu. No volen dedicar ni un cèntim d’euro a l’educació de les famílies treballadores. Els seus plans per a nosaltres no passen perquè ens formem i puguem accedir a la cultura i als estudis superiors. Això ho tenen reservat per als seus fills. Per a la gran majoria preparen una altra realitat molt diferent: la de la precarietat laboral i l’explotació més descarada. Per això ens volen sense formació. Per fer-nos més vulnerables el dia de demà quan sortim al mercat laboral i que nosaltres mateixos acceptem les ocupacions precàries i els salaris de misèria perquè no podem aspirar a res millor, ja que no tenim estudis per a una altra cosa.