Una quarantena de municipis catalans avancen en la constitució d’una xarxa de municipis per l’economia social i solidària
Cerdanyola del Vallès és una de les ciutats promotores de la Xarxa de Municipis per l’economia social i solidària.
Sabadell va acollir divendres la segona jornada de constitució de la xarxa de municipis per a l’economia social i solidària, en el marc de la I Fira d’Economia Social del Vallès. Es tracta d’un moviment que va començar a Barcelona, arran de la primera Trobada Internacional de Municipalisme i Economia Solidària.
Al llarg del matí, representants d’una quarantena de municipis adherits al Manifest “Cap a una Xarxa” van debatre la missió, la visió i l’estratègia d’aquesta nova agrupació supramunicipal, que vol “contribuir al creixement de l’economia social i solidària als municipis catalans a través del diàleg permanent amb els actors que la practiquen”.
La jornada va comptar amb la ponència de cinc experts i expertes en economia social i solidària, que van compartir algunes tesis sobre com han de ser les polítiques públiques municipals de foment de l’economia social i solidària dels propers anys.
La trobada va concloure amb una assemblea que ha servit per definir els Estatuts de la futura associació i el pla de treball per al període 2017-2019. La xarxa supramunicipal es constituirà formalment la tardor vinent a Santa Coloma de Gramenet i es preveu que estigui en marxa el 2017.
Municipis adherits a la Xarxa
Els municipis catalans que ja s’han adherit al Manifest per promoure aquesta xarxa són: Arbúcies, Arenys de Mar, Argentona, Badalona, Badia del Vallès, Barcelona, Cabrils, Canet de Mar, Cardedeu, Castellbell i el Vilar, Celrà, Cerdanyola del Vallès, Collbató, Cornellà de Llobregat, el Prat de Llobregat, Esparreguera, Girona, la Bisbal d’Empordà, Manlleu, Manresa, Mataró, Mieres, Navàs, Palafrugell, Palau-Solità i Plegamans, Roquetes, Rubí, Sabadell, Sant Adrià de Besòs, Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Guíxols, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Gramenet, Santa Margarida i els Monjos, Santa Perpètua de Mogoda, Terrassa, Vallirana, Viladamat, Viladecans i Vilafranca del Penedès.
Un moviment que creix
En els darrers anys, l’economia social i solidària exhibeix un gran dinamisme a Catalunya. Finances ètiques, cooperatives d’energia i de telecomunicacions, grups de consum responsable, cooperatives, associacions i fundacions del tercer sector social, iniciatives de comerç just, monedes locals, etc. A títol merament enunciatiu, s’estima que l’economia social i solidària catalana agrupa més de 16.000 entitats (cooperatives, associacions i fundacions socials, societats laborals, empreses d’inserció, etc.) i dóna feina a unes 200.000 persones i hi participen com a sòcies de consum, voluntàries o activistes uns dos milions de persones.
