Expressa’t: El Centre Direccional orfe de propostes. Ara una oportunitat

Cap a l’any 2000 les administracions local i autonòmica van promoure el Centre Direccional, un Pla Urbanístic que ocupava tota la Plana del Castell. Construint a tort i a dret, era el prototip de ciutat capdavantera en l’especulació immobiliària que inflava la bombolla i ens conduïa de dret a l’atzucac econòmic. Des de la ciutadania, ja aleshores s’avisava del perill de l’esclat de la bombolla i es reclamava un urbanisme contingut, no especulatiu i respectuós amb el medi ambient.

centredireccionalTambé cap a l’any 2000, des de l’Associació Via Verda es va fer una contraoferta, un Pla Urbanístic alternatiu. El projecte anomenat «Cerdanyola Ciutat de la Universitat» va ser, sobretot, una proposta positiva basada en un creixement contingut que fes de límit a l’expansió desorbitada de la trama urbana. Connectava la UAB amb el nucli urbà actual mitjançant la construcció d’un Parc Científic i tenia com límit el torrent dels Gorgs. La Plana la deixava lliure, com a connector biològic entre la serralada litoral, Collserola, i la serralada prelitoral, Sant Llorenç del Munt. Aquesta proposta ciutadana va rebre força lloances. Tanmateix, tot i haver-la lloat, la van desestimar. Les administracions se sotmeteren als interessos econòmics privats especulatius, aprovaren un Pla dibuixat d’esquena a la ciutadania i amagaren l’existència de nombrosos abocadors contaminants, molt perjudicials per a la nostra salut. Per a lligar bé la feina, van crear el Consorci del Centre Direccional, hipotecant així per sempre la sobirania del Ple municipal, fins i tot a dia d’avui.

Avui però, els canvis produïts en la composició de l’Ajuntament, amb el govern actual i amb un possible acord més ampli, junt amb altres canvis que també hi ha hagut en institucions externes que són molt decisòries per definir el territori, fan alimentar l’esperança que una alternativa al Pla Urbanístic vigent sigui vertaderament viable. I s’ha d’aprofitar, tot i conèixer els poderosos interessos econòmics especulatius que el segueixen cobejant.

En primer lloc, considerem que no es pot avançar en cap planejament si no se solucionen els gravíssims problemes generats pels abocadors Can Planas i Elena, que tot i tenir característiques diferents ambdós generen greus problemes de salut per la contaminació del sòl, de l’aire i de l’aigua.

En segon lloc, el connector biològic entre les serralades ja no existeix com a tal, ja que la carretera de Sant Cugat i les edificacions entorn el sincrotró l’han malmès i, per tant, cal fer una proposta nova, diferent d’aquella de l’any 2000. Una proposta també en positiu, adaptada a la realitat, que preservi el màxim d’espais lliures fent que actuïn com a esponja entre el Parc de l’Alba, Cerdanyola i Sant Cugat. Una proposta que, sintetitzant, elimini el Túnel d’Horta, delimiti la zona empresarial, eviti el greu problema de mobilitat i contaminació que causa l’ocupació extensiva, no promogui cap Centre Comercial, eviti el creixement
desmesurat d’habitatges i tanqui la ciutat a la riera de la UAB (torrent dels Gorgs).

Malauradament no podem tornar enrere. Aquella ciutat compacta i connectada amb la UAB que ens van prometre no s’ha complert. Ben al contrari, hem descobert que hi ha 15 abocadors oficialment reconeguts als quals cal afegir el nou, l’Elena, tan mal gestionat i perillós que no el poden donar per clausurat. Per altra banda, l’augment de la circulació de vehicles privats ja causa embussos en hores punta. Cal posar seny, reconèixer la realitat actual i tornar a fer propostes en positiu.

Els signants, que hem estat dècades defensant aquest espai, som els primers interessats a pensar alternatives i a treballar braç a braç amb el govern municipal que també el defensi.

Sabem que els interessos i els poders econòmics especulatius privats són molt potents i disposen d’uns serveis jurídics molt ben dotats. En oposició, la ciutadania seguim tenint la capacitat de lluita i la seguirem usant com millor sapiguem per preservar la salut, el benestar i el patrimoni natural de totes i tots.

Rosa Guallar, Roger Caballé, Albert Turón, Àngel Gastón

Comparteix: