El Govern vol replantejar la direcció i el projecte del Centre Direccional

El Govern de Cerdanyola ha perdut la confiança en Pere Solà i aposta per un replantejament del Projecte del Centre Direccional.

El passat dilluns 7 de març el Govern de Cerdanyola es va reunir amb el Conseller de Territori de la Generalitat, el director d’Incasol i el director de l’Agència Catalana de Residus per transmetre’ls la postura del govern local: aturar la velocitat de creuer que té el Consorci, replantejar el projecte i permetre a la ciutadania de Cerdanyola recuperar el debat entorn del què s’ha de fer en l’àmbit del direccional.

Carles Escolà i el Conseller de Territori van reconèixer que ara hi ha una nova correlació de forces a l’Ajuntament i que “seria força difícil tirar endavant el projecte amb aquesta oposició municipal”. Aprofitant aquest nou escenari polític, Escolà proposa replantejar la situació amb la participació de la ciutadania que s’ha organitzat i que porta anys plantejant alternatives al projecte.

Pèrdua de confiança en Pere Solà

El Govern de Cerdanyola ha perdut la confiança en el president del Consorci, Pere Solà. Aquest trencament total es deu a que Solà va actuar d’esquena a Escolà i va presentar un recurs contra el contenciós guanyat per Compromís. Solà afirma que Escolà pot donar instruccions de retirar el recurs, però l’alcalde de Cerdanyola i president del Consorci, Carles Escolà, diu no poder fer res per incompatibilitat. Per aquest motiu, Escolà li ha demanat a l’Incasol i al Conseller el cessament de Pere Solà i li ha transmès el missatge que cal buscar una persona de consens i conscient que hi ha una nova etapa en què “han de canviar coses”.

Tercer estudi

El tercer estudi s’ha demanat perquè el govern municipal de Compromís necessitava un informe de valoració de les solucions que s’havien presentat fins ara per resoldre la problemàtica dels abocadors de Can Planas i Elena.

La proposta que hi havia fins ara per solucionar la problemàtica de l’Abocador Elena era la construcció d’una barrera amb un doble sistema d’alarma i alerta que hauria de permetre el control de la sortida de gasos i lixiviats. La part de l’estudi referent a aquesta barrera planteja dubtes tècnics sobre la sortida dels gasos. Per la seva banda, l’AMB, qui ha de pagar la barrera, està fent uns mesuraments dels pous d’extracció que haurien d’acabar aquest mes de març però, a causa dels resultats preocupants (alguns pous d’extracció presentaven 400 litres/hora de flux de gas metà) que estan recollint han decidit fer una pròrroga d’un mes.

Amb part d’aquests estudis a la mà i els mesuraments de l’AMB, Compromís té més dubtes que abans i planteja: “o bé la solució tenia deficiències tècniques o no prioritzava la solució mediambiental i salut pública i pretenia garantir que el projecte urbanístic es pogués continuar desenvolupant”. En aquest sentit, Compromís es manifesta a favor de la protecció del medi ambient i la salut pública, “encara que això pugui anar contra els interessos urbanístics”, deia el regidor de medi ambient, Ivan González.

Per la seva part, l’Informe de Can Planas, per ser un abocador més gran i amb una problemàtica més antiga, encara està en fase embrionària. En aquest abocador el Govern també pretén estudiar totes les solucions possibles, i es mostren més inclinats per una solució més pionera: “la mineria d’abocadors”. Segons González, “és una solució per la que nosaltres políticament podríem tenir més inclinació, però necessitem més dades tècniques per decidir la millor solució”.

Responsabilitats per l’atac ambiental

La fuita d’aquests nivells alarmants de gas metà no és casualitat. Tot es deu a un mal segellat de la banyera de l’abocador. Darrere d’aquest nyap hi va haver unes persones que van donar per bona la feina i van signar documents que així ho avalaven. Ara mateix, el Govern diu no tenir evidències en cap sentit i demana que a qui les tingui les posi sobre la taula. Escolà diu que, “si tenim sobre la taula aquestes evidències, prendrem les accions que calgui prendre, si han de ser en termes de responsabilitats administratives i polítiques es faran, i responsabilitats judicials també, però ara mateix aquestes evidències no les tenim, encara que sabem qui hi ha hagut problemes i cal investigar que és el que ha passat”.

Es continuaran donant llicències

El Govern va anunciar ahir a la roda de premsa que es continuarà donant les llicències urbanístiques que es demanin. Segons Carles Escolà “si tenim arguments administratius les podem qüestionar, si no en tenim, el que no farem és incomplir la legalitat sense tenir la certesa de que tindrem certa cobertura”.

Deute de 90 milions.

En juliol d’aquest any el Consorci hauria de pagar el deute de 90 milions d’euros. Ara mateix s’està parlant amb la Generalitat, i Carles Escolà afirmava que “si hagués qualsevol problema intentarem posar en valor que ara mateix la Generalitat i l’Incasol és qui té la majoria, i són per tant els principals responsables”.

Actualment l’Incasol treballa per ajornar el deute. D’aquesta manera, segons Escolà “tindrem més temps per solucionar els problemes dels abocadors i veure que fer amb la resta del projecte”.