La cerdanyolenca Aina Sastre, guanyadora del XIV Premi de literatura infantil i juvenil de Barcanova

Ella és l’Aina Sastre. És veïna de Cerdanyola i recentment ha guanyat, en la modalitat juvenil, la XIV edició del Premi Barcanova de Literatura Infantil i Juvenil amb la novel·la “Quan arriba el moment”.

Qui la coneix la descriu com una persona molt activa, alegre, somiadora i molt aventurera. Entre d’altres projectes va escriure i dirigir la pel·lícula infantil Els nens de Can Cots.

C.I.(Alba): De què tracta “Quan arriba el moment”?
Aina: Quan arriba el moment és una novel·la juvenil i és la història de la Lili, la protagonista, que és una noia adolescent que va a l’institut i li passen doncs, les coses que li passen a la gent adolescent. L’escola, els exàmens, la família, els pares, els problemes amb els pares, els amics, les cosines, l’amor… i dins de totes aquestes coses també hi ha un altre punt que no desvelaré, més fantasiós potser… sobre… ja ho veureu els que ho llegiu.

C.I.: Has estat molts anys vinculada a l’educació en el lleure treballant amb infants i adolescents; per exemple com a monitora a l’Esplai Clupi a Cerdanyola. Creus que aquesta experiència t’ha influït d’alguna manera a l’hora d’escriure aquesta novel·la? Està basada en fets autobiogràfics?
Aina: La novel·la no està basada en fets autobiogràfics. La Lili és la protagonista i és una noia que “és ella”, té els seus pensaments, té les seves idees de la vida i és un personatge que, a mida que anava escrivint, ha anat guanyat el seu terreny i la seva història i la seva biografia…i no sóc jo. El que passa és que sí que tots aquests anys de tractar amb infants i adolescents vas recollint moltes coses, moltes informacions, moltes maneres d’interaccionar amb ells i tot això una mica hi és a la novel·la. Apart del record de quan vam ser adolescents, de la part adolescent que sempre et queda, que això sempre hi és.
Jo suposo que aquesta novel·la és una mica el que jo hagués volgut llegir quan era una adolescent. Llegeixes moltes històries que estan molt bé o clàssics que realment són importants i que t’ensenyen molt, però de vegades falta una mica aquella cosa de “bueno”, i això que m’està passant ara: on se’n parla?, on m’identifico? Jo crec que va per aquí.

C.I.: I des de quan escrius?
Aina: Escriure escric des de sempre, que jo recordi a l’escola, els textos, els concursos literaris que es fan per Sant Jordi… Que jo sàpiga, he escrit sempre. I no he volgut deixar-ho mai, encara que m’he dedicat a altres coses i he tingut altres feines, sempre he intentat mantenir la cosa aquesta de “no paris d’escriure”, “no paris de fer històries”. Últimament estava fent articles a algunes revistes, participant amb el Cerdanyola Informa, també, amb alguns articles… però sempre amb la “cosa aquesta” de almenys un cop a l’any posa’t i escriu una cosa llarga, per a no deixar-ho mai, perquè és una cosa on sempre he volgut aprendre més. Mai ho he acabat de deixar del tot, encara que estigués fent altres coses o que no m’hi estigués dedicant directament, sempre he anat escrivint.

C.I.: Havies participat alguna altra vegada en aquest certamen?
Aina: A aquest concurs em vaig presentar una altre vegada ja.. o dos, fa anys. Per això que et dic, que sempre, cada any dic vale, arriba l’agost o arriben els dies més lliures, vinga anem a escriure “algo” llarg. I algun any ho havia presentat, una mica com dient: jo he fet la meva part, jo he escrit la història. Després guanyarà o no guanyarà, o es quedarà aquí o es quedarà en res, però com dient: “yo he hecho mi parte, yo he cumplido con mi parte del trato…”

C.I.: Llavors m’imagino que no t’esperaves el premi ? La persistència té els seus fruits?
Aina: De veritat, de veritat que no me l’esperava gens. El vaig presentar una mica per això que et dic; jo l’he escrit, jo he fet el curro… doncs va, el presento com dir: ja pots estar tranquil·la que ja has complert la teva part. Però de veritat que no m’esperava gens que guanyés, i quan em van trucar em vaig quedar una mica com: però com? però què?
Però mira.. amb molta il·lusió, això sí.

C.I.: Molta gent et coneix per participar en el projecte d’ “Increïble Comestible“. De què es tracta?
Aina: Doncs, l’Increïble Comestible és un projecte que portem fent a Cerdanyola des de fa un parell d’anys, en el qual agafem petits espais públics, alguna jardinera… i fem allà un hort urbà. Aquest hort és de tothom, és per tothom, i té una cosa molt simbòlica: d’apropar l’agricultura a la ciutat, de portar la terra al mig del casc urbà, i també de que els nens vegin d’on surt una planta, d’on surt un tomàquet, d’on surt un enciam… que les olives no surten de la pizza, sinó que tenen un altre procés.
El projecte és molt xulo. Sempre que estem plantant allà a les jardineres, sempre s’acosta gent; vénen avis, vénen nens, vénen adults, vénen joves.. és que ve tothom, perquè la terra ens crida, no? i tothom va a mirar la planteta que surt, o el fruit que comença néixer o les mares que expliquen als seus fills.. mil històries. I és un projecte molt xulo on realment ara ens falta gent, vull dir, que qualsevol persona que vulgui venir a ajudar-nos, ens falta gent per les plantades. Que després quan estem plantant, la gent s’apropa i és el poble el que participa. Però així d’entrada, a nivell organitzatiu, ens faltaria una mica d’ajuda. Així que, si algú està interessat…

C.I.: Tornant a la novel·la, quan sortirà a la llum “Quan arriba el moment”?
Aina: La novel·la es publicarà a mitjans de març per a que estigui a les llibreries per Sant Jordi. Cap a mitjans-finals de març es farà l’entrega de premis, i es farà una presentació també aquí, a Cerdanyola, i estarà a les llibreries.

C.I.: I, ja per acabar, tens algun altre nou projecte en ment?
Aina: Sí, sí, en ment sempre, després la cosa es fer-los… El proper projecte literari, estic escrivint sobre un viatge que vaig fer, que va ser molt interessant, i m’he posat a escriure el viatge. I a nivell no literari, estem preparant una cosa que farem al Pub Irlandès de Cerdanyola que farem unes gravacions i unes històries que crec que serà molt xulo, ja ho veureu…

C.I.: Doncs, volem donar-te l’enhorabona per aquest premi que has aconseguit i esperem veure aviat aquests nous projectes que portes entre mans.
Aina: Moltes gràcies, de veritat. Gràcies per l’entrevista i per la oportunitat d’explicar tot això.