La presa de decisions compartides entre professional i pacient en l’ús d’antibiòtics a l’atenció primària en rebaixa el consum més del 60%
Un estudi analitza com el consell en la prescripció en les consultes de medicina de família fomenta un ús més racional d’aquest tipus de medicació. El projecte ha estat dissenyat per professionals de l’Hospital de Sant Pau i d’atenció primària de l’ICS de Barcelona, Mataró, Badalona, Tarragona, Canet de Mar i Viladecans.
Imatge: atusaludenlinea
Les infeccions respiratòries agudes són un dels principals motius de consulta a l’atenció primària i la majoria d’aquestes es resolen per si mateixes. No obstant això, bona part dels pacients amb aquest tipus d’infecció reben antibiòtics avui dia. L’estudi, publicat a la revista Jama Internal Medicine, confirma que l’ús d’antibiòtics pot disminuir de forma dràstica si el professional de medicina de família apodera el pacient en la presa de decisions. Investigadors del grup d’Epidemiologia Clínica i Serveis Sanitaris de l’Institut d’Investigació Biomèdica Sant Pau juntament amb professionals d’atenció primària han treballat conjuntament en el disseny i l’execució d’aquest treball, realitzat durant tres anys i amb una mostra de més de 400 pacients de 23 centres d’atenció primària (CAP) de Catalunya, Madrid, el País Basc i Navarra. De Catalunya, els vuit CAP participants estan gestionats per l’ICS: CAP Carles Ribes de Barcelona, CAP Montnegre de Barcelona, CAP Numància de Barcelona, CAP El Maresme de Mataró, CAP Sant Roc de Badalona i CAP Jaume I de Tarragona, CAP Canet de Mar i CAP Maria Bernades de Viladecans.
La prescripció antibiòtica diferida és una estratègia de promoció d’un ús més racional dels antibiòtics en aquests tipus d’infeccions. Mariam de la Poza, metgessa de família del CAP Doctor Carles Ribas i primera signant de l’estudi, explica que “en casos d’incertesa davant la possibilitat que una infecció respiratòria pugui ser vírica o bacteriana, la prescripció diferida d’antibiòtic pot ser-nos de gran ajuda. Aquesta estratègia consisteix en prescriure un antibiòtic instruint al pacient per a què el prengui només si els seus símptomes no milloren o empitjoren dies després de la visita mèdica”.
Pablo Alonso, investigador principal de l’estudi del grup d’Epidemiologia Clínica i Serveis Sanitaris, exposa que “es va dur a terme un assaig clínic, aleatoritzat i multicèntric, dissenyat per avaluar l’eficàcia i la seguretat de la prescripció antibiòtica diferida, comparada amb la prescripció antibiòtica immediata i la no prescripció antibiòtica en infeccions com la faringitis aguda, la rinosinusitis o la bronquitis aguda. Les estratègies diferides van presentar una duració clínicament similar amb una reducció del consum d’antibiòtic de més del 60% respecte a la prescripció immediata”.
La percepció que els antibiòtics no són realment molt necessaris va ser superior en els pacients que van rebre la prescripció diferida que en la resta de pacients, amb una satisfacció similar. No es van observar diferències entre els grups en el risc de complicacions, efectes adversos o en la necessitat de visites addicionals.
