PEM Guiera: 12 anys d’interrogants i de passivitat

El Parc Esportiu Municipal de Guiera està de celebració: Ja fa 12 anys de la seva inauguració, 12 anys d’interrogants, d’una gestió molt qüestionable de la Federació Catalana d’Handbol i de passivitat dels diferents grups que han format govern durant aquests anys: PSC, ICV, CiU i ERC.

Per Cerdanyola Informa ha volgut indagar en tres factors relacionats amb la situació actual del PEM Guiera: La primera pedra, els números i Juan Emilio Moreno Dueñas.

Cas Guiera I: La primera pedra

El diumenge 17 de març de 2002 es va col·locar la primera pedra del Parc Esportiu Municipal Guiera. Ara, 12 anys més tard, s’ha convertit en l’obra i la gestió més fosca de Cerdanyola. Com va començar tot?

Tot va començar amb una reunió a inicis del 2000 entre Cristina Real Masdeu (ex-alcaldessa de Cerdanyola), Juan Emilio Romero Dueñas (ex-regidor d’esports i parella sentimental de Montse Montiel Pastor, regidora de cultura de Cerdanyola fins al maig de 2015), Jaume Conejero (ex-president de la Federació Catalana d’Handbol) i Oscar Grau (ex-gerent de la FCH). En aquesta reunió va néixer una fosca col·laboració público-privada entre l’Ajuntament i la FCH, una col·laboració que brilla per la seva manca de transparència.

El 28 de setembre del 2000, aquest projecte de col·laboració en forma de maó es va aprovar al ple. Les dues parts (Ajuntament i FCH) tenien molta pressa per aprovar-ho. Corrien temps de vaques grosses i tots els pobles i ciutats volien tenir megaconstruccions. Cerdanyola no es quedaria al darrera. La FCH assumiria la construcció i explotació del PEM Guiera, un gran complex esportiu de luxe, per un període de 35 anys. El megaprojecte, que ocuparia 30.000 metres quadrats, va ser dissenyat per Hernando&Sauqué Arquitectes i construït per ACS, la constructora del conegut Florentino Pérez.

Aquesta col·laboració opaca va ser disfressada d’”amor a l’esport”, on els polítics de l’Ajuntament i gerents de la FCH no es cansaven de repetir als mitjans que el Guiera seria un punt de trobada viu i dinàmic, un complex amb vocació social i esportiva. Com s’ha demostrat, el Guiera mai ha estat una eina al servei de tot el poble, sinó que ha estat una eina classista, on només qui podia pagar la desorbitada quota mensual, podia gaudir de les instal·lacions.

Cas Guiera II: Els números

El Complex Esportiu Guiera va tenir un cost inicial de 7.512.651€. Ara, 15 anys després, els costos han augmentat per l’Ajuntament per la fallida de la FCH.

El Complex Esportiu Guiera va ser dissenyat per Hernando&Sauqué Arquitectes i construït per ACS, la constructora de Florentino Pérez, per un cost total de 7.512.651€. Aquestes xifra eren normalitzades en temps de vaques grosses i el PSC gaudia, per últim cop, de majoria absoluta a l’Ajuntament amb 13 regidors.

Aquests 7.512.651€ es pagarien, entre l’Ajuntament i la Federació Catalana d’Handbol, en dues fases. La primera fase costaria 6.405.039€ i la fase posterior 905.490€. L’ajuntament es va comprometre a pagar el 50% de cada fase amb l’ajuda de la Diputació de Barcelona. La Federació abonaria la seva part mitjançant crèdits (Institut Català de Finances i La Caixa) i ajudes d’institucions.

Aquesta quantitat pagada per l’Ajuntament era un nou regal a una entitat privada que, en principi, gestionaria de manera privada la instal·lació durant 35 anys. L’any passat, però, la Federació Catalana d’Handbol va fer fallida, tot i els beneficis en temps de bonança, i va demanar a l’Ajuntament 2.300.000€ a canvi d’entregar la instal·lació. El ple de l’Ajuntament va acabar aprovant, l’any passat, amb els vots favorables del PSC, Els Verds, ICV, EUiA i PP, el pagament d’aquesta quantitat per quedar-se amb les instal·lacions. Un nou sobrecost imprevist per la ciutadania de Cerdanyola derivat d’una gestió molt qüestionable que, de nou, no tindria cap responsable polític.

Els motius de la fallida de la FCH

La fallida ha estat causa de la gestió de la junta directiva de la Federació, que durant anys, i gràcies a les quotes de socis i al lloguer de pistes que havia de pagar l’Ajuntament si els equips locals volien fer us de les instal·lacions, han estat gaudint de sous astronòmics. Quan va arribar la crisi, i amb la disminució del nombre d’usuaris, l’estructura administrativa de la Federació no es podia sostenir i van arribar a una situació dramàtica. Com sempre, la gestió d’aquesta entitat privada va comportar l’acomiadament de treballadors a causa de l’Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació que va presentar la FCH a tota la plantilla vinculada a l’activitat del pavelló Guiera.

Un estudi de viabilitat realitzat per una auditora amb clarobscurs

L’estudi de viabilitat fet durant l’últim període de gestió de la Federació Catalana d’Handbol ho va realitzar l’auditoria Faura Casas, una auditoria involucrada amb el cas de Corrupció de la Sanitat Catalana, ja que va auditar els Comptes de Badalona Serveis Assistencials (per CSC, també auditat per Faura-Casas). Des de 1998 BSA va adjudicar contractes per 7,8 milions d’euros a les empreses de Bagó (també auditades per Faura Casas) sense cap mena de contracte.

Sense responsabilitats polítiques

El PSC no és l’únic partit responsable. En la curta trajectòria d’aquest culebró, altres formacions com CiU i ICV-EUiA han ajudat als dirigents de la FCH a “deixar fer”. De fet, en novembre de 2013 PSC, Els Verds, ICV-EUiA i CiU van rebutjar una moció que demanava la participació ciutadana a la comissió informativa especial en relació a la gestió del PEM Guiera: no els interessava tanta transparència.

A més a més, ICV, PSC i CiU van estar amagant durant anys que l’aval bancari que havia de presentar obligatòriament la FCH estava caducat des de 2004. Això implica que hi ha una responsabilitat política dels que han gestionat les Àrees de Contractació i esports a l’Ajuntament tots aquests anys. L’Ajuntament com a tal no és responsable d’aquesta gestió, ho són persones regidores que governen la ciutat, persones que no han assumit les seves responsabilitats.

Una gestió qüestionable i opaca

La gestió del PEM Guiera ha estat sempre molt criticada i els preus dels seus serveis eren inassumibles per la majoria de la població, tenint en compte que l’Ajuntament va fer-se càrrec de la meitat del cost de les instal·lacions. A més a més, no ha existit cap espai per a la participació de la ciutadania a l’hora d’evitar gestió qüsetionables com aquesta i el malbaratament dels recursos públics.

Guiera SÍ és viable

En un comunicat emès per la Federació Catalana d’Handbol l’1 d’octubre de 2014, diu “Aviat farà quatre anys que la FCH va posar sobre la taula de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallés l’absoluta inviabilitat de la concessió del PEM Guiera”. Des que l’Ajuntament de Cerdanyola gestiona les instal·lacions de Guiera, els números han estat positius (superàvit de 74.000 euros els dos primers mesos) i, a més a més, es van poder pagar totes les factures d’aigua i llum que es devien abans de la intervenció. És a dir, quan la FCH pagui aquestes factures a l’Ajuntament, el benefici de l’explotació serà encara major. Segurament aquesta situació s’hauria pogut resoldre d’altra manera si l’Ajuntament hagués fet un seguiment dels ingressos i despeses de les instal·lacions de Guiera durant tota la seva etapa gestionada per la FCH.

Cas Guiera III: Juan Emilio Moreno Dueñas

L’exregidor d’Esports de Cerdanyola, Juan Emilio Moreno Dueñas, va ser un dels signants de l’Adjudicació d’obres i explotació del Parc Esportiu Municipal Guiera. La seva trajectòria, molt vinculada als germans Bustos (Sabadell), és un clar reflex del funcionament del PSC.

La signatura amb la Federació Catalana d’Handbol

Juan Emilio Romero Dueñas (a partir d’ara J.E. Romero) va ocupar el 7è lloc a les llistes del PSC Cerdanyola de 1999. Aquesta posició li va permetre portar la regidoria d’esports de l’Ajuntament i signar l’acord amb la Federació Catalana d’Handbol, acord que ara, 16 anys després, ha donat peu a uns dels majors escàndols de Cerdanyola: El Cas del Parc Esportiu Guiera. A més a més, durant aquesta etapa també va ser conseller de l’empresa municipal fallida “Casal de l’Esport de Cerdanyola SL“.

Al següent mandat (2003) va escalar una posició a les llistes del PSC Cerdanyola (número 6), encapçalada de nou per Cristina Real. Aquestes eleccions les va tornar a guanyar el PSC, però un pacte a tres va col·locar a Antoni Morral a l’alcaldia i J.E. Romero va iniciar una nova etapa a Sabadell. Anys més tard la seva parella, Montse Montiel, es convertiria en regidora de Cerdanyola, també en representació del PSC.

Un cop fora de l’Ajuntament de Cerdanyola, J.E. Romero comença a ocupar diferents càrrecs de confiança de l’Ajuntament de Sabadell (llavors governat per Bustos) i a l’empresa municipal Sabadell Equipaments i Serveis S.L. A més a més, també va tenir un peu i mig a la polititzada Federació Catalana de Futbol.

Una llarga trajectòria de càrrec de confiança

Si en alguna cosa ha destacat J.E. Romero és en els deutes municipals que deixen els projectes esportius iniciats quan ell ocupa una posició als departaments d’esport municipals. També destaca el nombre de càrrecs de confiança que ha anat ocupant.

En data 1 de desembre de 2004, l’alcalde de Sabadell, Manuel Bustos (imputat) va nomenar a J.E. Romero “amb motius d’urgència” director d’àrea de serveis personals de l’Ajuntament de Sabadell. En 2008 va ser nomenat director d’àrea de serveis personals pels serveis d’esport, salut, igualtat dona-home i cooperació i solidaritat. Tres anys després, en 2011, el nomenen membre de l’organisme autònom local IAS (Informàtica Ajuntament de Sabadell) i, el mateix any, la Junta de Govern Local de Sabadell el nomena, de nou, com a càrrec de confiança amb classificació C1 ( aprox. 600€), complement de destinació 22 (aprox. 500€) i  un complement específic de 2.998,39€ mensuals.

En 2013, l’alcalde de Sabadell Joan Carles Sànchez, successor de Bustos (alcalde de Sabadell fins que van esclatar els casos de “presumpta” corrupció), va dictar un decret per nomenar com a personal eventual de confiança a J.E. Romero en el lloc de treball del Comissionat d’Esports. Aquest lloc de treball també correspon al grup de classificació C1 (aprox. 600€), amb complement de destinació 22 (aprox. 500€) i un complement específic de 2.998,39€ mensuals.

Segons l’Ajuntament de Sabadell, J.E. Romero té un pis en Cerdanyola comprat en 1987, una casa en Ametlla de Mar comprada en 1986, un discret compte corrent de 18.000 euros i dos turismes.

Empresa Promoció Econòmica

El grup municipal Entesa per Sabadell va demanar la dimissió de J.E. Romero pel cas “Promoció Econòmica”, empresa que gestiona Fira Sabadell i la Pista Coberta d’Atletisme, i que va estar denunciada per utilitzar fons destinats a polítiques d’ocupació per amortitzar un préstec. Una quantitat que es va fer efectiva el desembre de 2012 i que s’eleva fins als 400.000 euros.

Aquesta mateixa empresa té un gran deute amb l’Agència Tributària que pot costar a Sabadell més de dos milions d’euros, quantitat que augmenta al sumar-li els 750.000 euros de dèficit estructural, que arrossega derivats de la seva construcció. De nou, i com està passant a Cerdanyola amb el Guiera, J.E. Romero es situa a l’entorn d’un equipament que resulta una càrrega impossible de pagar per a la ciutadania de Sabadell.

El triangle Bustos – Juan Emilio Romero – Federació Catalana de Futbol

Al 2009 J.E. Romero, cap d’esports de l’Ajuntament de Sabadell, va estar a punt de formar part de la Federació Catalana de Futbol (FCF). El candidat a la presidència de l’entitat, Jordi Casals, va anunciar que volia incorporar a J.E. Romero al seu equip. Finalment, i per l’oposició d’altre militant del PSC, J.E. Romero no va entrar mai a la FCF.

Tot va començar abans de les eleccions. Bustos volia convertir el Complex Olímpia en la seu de la Federació Catalana de Futbol, motiu pel qual necessitava “colar” alguna persona de confiança en la nova junta de la Federació. Bustos va escollir a J.E. Romero i va apostar per la candidatura de Farga, tot i així, va resultar guanyadora la candidatura de Jordi Casals.

Arribats a aquest punt, Bustos va haver de repensar-se la jugada, ja que la seva prioritat era tenir una persona dins de la FCF i tenir-hi una bona relació amb l’ens privat. El motiu era que l’Ajuntament i Federació estaven al mateix projecte, la Ciutat Esportiva Olímpia, que ja s’estava construint amb diners dels dos estaments (dos milions d’euros la FCF i la resta l’Ajuntament amb ajuda de la Diputació).

La nova jugada de Bustos consistia en ficar al seu gran home de confiança, J.E. Romero, a la nova junta directiva liderada per Jordi Casals. Tot semblava que anava pel bon camí fins que, en la reunió en la qual s’anava a nomenar directiu de la FCF a Juan Emilio Romero, un company seu de partit (PSC) s’hi va oposar. A partir d’aquell moment tot es va enfredar i la relació PSC – FCF va entrar en un moment de crisi deixant al descobert, que la Federació Catalana de Futbol estava totalment polititzada i controlada pels grans partits polítics.

Complex Olímpia Sabadell

En 2011, sent J.E. Romero càrrec de confiança, Sabadell comença a dissenyar el projecte de l’Olímpia, un projecte que, com el Complex Esportiu Guiera, es va vendre com a progrés per la ciutat i va acabar sent una càrrega.

Tal com va passar amb el PEM Guiera i la Federació Catalana d’Handbol, a Sabadell la història es tornava a repetir: l’Ajuntament cediria el Complex Olímpia a la Federació Catalana de Futbol durant 50 anys. Les dues parts del contracte (Ajuntament i FCF) pactaven pagar un milió d’euros (la primera) i dos milions d’euros (la segona) per la construcció d’un edifici de serveis i vestuaris. L’Ajuntament va posar la seva part, però la FCF només va posar 1,15 milions d’euros.

Això inicialment tenia la finalitat de convertir el Complex Esportiu Olímpia, construït en terrenys públics i amb diners públics, en un espai privat exclusiu per al futbol en poder de l’entitat privada “Federació Catalana de Futbol”. En l’actualitat el Complex Esportiu Olímpia és l’espai que utilitza el futbol base del C.E.Sabadell.