La CGT fa una crida a estendre la mà als refugiats

Desenes de milers de persones s’estan jugant la vida cada dia intentant esquivar les defenses de l’Europa Fortalesa. Evitant la mutilació de les concertines a Ceuta i Melilla, l’ofegament diari, inquantificable i silenciós per tota la riba de la Mediterrània, o bé passant per sota de les alambrades dels països dels Balcans i de l’est d’Europa. Aguantant la respiració contra els gasos lacrimògens a Hongria, resistint les pallises de les policies estatals, la fam i set del desert o les bales i violacions de les guerres que Occident promou i financia.

Imatge de la companya Alícia Ernesto.

Allò que el monstre del feixisme i el racisme qualifica d’invasió, és una carrera contra rellotge per la vida, com ho ha estat sempre en tota la història de la humanitat. Com van fer molts avis i àvies fugint cap a l’infern de les platges dels camps de concentració d’Argelers, el Barcarès i altres, o amagant-se de l’artilleria franquista en vaixells sobrecarregats, amb destí cap a Mèxic o Xile. O, més properament, des dels refugiats econòmics d’una Espanya gris i famolenca de postguerra fins a l’actual corrent migratori provocat per la crisi capitalista.

Totes som migrants i totes som refugiades de guerres o crisis econòmiques. I és en aquests moments quan hem d’escollir entre mostrar el caràcter solidari que caracteritza a la classe treballadora o passar a formar part de la Bèstia racista que genera el feixisme.

Ens produeix fàstic l’hipòcrita actitud de les elits governants, pujant a l’onada emocional quan convé, mentre assetja a la població migrant com si es tractés d’un problema d’ordre públic més a eliminar. Denunciem els CIEs, denunciem les redades racistes de la policia a estacions de ferrocarrils o carrers dels nostres pobles i ciutats, i denunciem la llei d’estrangeria que no permet treballar sense papers ni tenir papers sense treballar.

Davant la situació actual d’emergència humanitària, el sindicat CGT de Catalunya creu que s’han d’incrementar els esforços de forma individual i col·lectiva, i fan una crida a:

• Donar suport a les organitzacions de solidaritat amb les migrants que ja treballen a casa nostra.
• Contribuir a enfortir la resistència popular als cantons de Rojava o Kurdistan Occidental (Efrîn, Kobanê i Cîzîre), contra la barbàrie fanàtica de l’Estat Islàmic, l’imperialisme turc i el despotisme del règim de Baixar al-Àssad.
• Obrir els cors de la classe treballadora, per cercar espais d’acollida i organitzar i fomentar la solidaritat amb les migrants, i les refugiades de guerra i de qualsevol altra mena (polítiques, econòmiques).

Des de la CGT de Catalunya, com a organització internacionalista i solidària que són, seran actius enfront d’aquestes crues realitats, cercant la coordinació d’esforços amb altres organitzacions i estenent la mà, com sempre han fet, als nostres companys de classe, vinguin d’allà on vinguin.