La UAB celebra el Dia de les Famílies

Avui , de 9:30 a 14h, la UAB Celebra el Dia de les Famílies, una activitat adreçada a estudiants de segon de batxillerat i cicles formatius de grau superior (CFGS) i a les seves famílies per donar a conèixer el campus de la UAB, els estudis que s’hi imparteixen i els serveis per a la comunitat universitària.

Al llarg del matí, els futurs universitaris i els seus acompanyants tenen l’oportunitat d’informar-se in situ sobre els estudis que ofereix la UAB, tot coneixent les instal·lacions i els serveis de la Universitat. Sumant totes dues jornades, està prevista l’arribada de prop de 2.300 visitants (750 famílies) procedents d’arreu d’Espanya.

La jornada començarà amb una xerrada de benvinguda a l’Hotel Campus a càrrec de Glòria González, vicerectora de Qualitat, Docència i Ocupabilitat; Juan Jesús Donaire, vicerector de Professorat i Programació Acadèmica; i Jaume Moncasi, coordinador per a les Relacions amb l’Ensenyament Secundari.

A continuació, els visitants fan una volta en autocar per conèixer tot el campus i, després, visiten el centre on s’imparteixen els estudis dels quals es volen informar. La Vila Universitària també obre les seves portes a les famílies que volen conèixer els seus allotjaments.

Per arribar al campus, podeu consultar l’apartat de mobilitat i transports del web de la UAB.

Els nous alumnes patiran el sistema 3+2

Els nous estudiants de la UAB patiran, el proper curs, del pla conegut com “3+2″ i de l’Estratègia Universitària 2015, dos projectes opacs i cuinats d’esquenes a la ciutadania que pretenen desmantellar el que queda de l’educació universitària pública.

Què és l’Estratègia Universitat 2015?

“Estratègia Universitat 2015″ és el nom que ha donat el Govern al seu nou pla de reformes de l’educació superior i la investigació, que suposa una segona fase dels canvis que van començar el 2010 amb l’inici de la implantació de l’Espai Europeu d’Educació superior (més conegut com a Pla Bolonya), i que va en la línia d’aprofundir el procés d’ajust de la universitat a les noves demandes de l’economia, que ha estat des del principi l’essència d’aquest projecte de “modernització”. L’horitzó d’aplicació d’aquestes reformes és 2015, any en les Llicenciatures s’hauran acabat de transformar per complet en Graus.

La EU2015 aborda els canvis relacionats sobretot amb el funcionament dels centres universitaris, la seva forma de gestió i de govern, les seves atribucions, la seva organització, el seu finançament i les seves competències. L’objectiu és, en última instància, establir les condicions materials, jurídiques i econòmiques que permetin que la universitat formi als futurs treballadors segons les canviants demandes del mercat capitalista, deixant de banda l’esperit de la Universitat, basat en una formació lliure , objectiva, en la reflexió pròpia i en el gust pel coneixement.

Com estarà dirigida a partir d’ara la Universitat?

Fins ara, el màxim dirigent de la Universitat era un rector elegit entre l’estudiantat, el PDI (Personal Docent i de Recerca) i el PAS (Personal Administratiu i de Serveis). El rector havia de ser un membre de la comunitat acadèmica amb una experiència demostrada que certifiquessin els seus coneixements a l’hora de dirigir un gran centre docent com és la Universitat.

A partir d’ara, seran persones externes a la Universitat que triïn “a dit” a aquest càrrec. A més, ja no es buscarà a un docent que sàpiga regir un centre acadèmic, sinó que s’elegirà un gestor perquè porti a la Universitat com si fos una empresa, és a dir, maximitzant beneficis i minimitzant costos.

Les persones que triaran a aquest gestor seran els membres de la Junta de Govern, equiparable a l’actual Consell Social, “dipositari de legitimació suficient com a representant de la societat”.

A més, el professorat deixarà de ser funcionariat, podent variar lliurement les seves condicions laborals, el seu salari, la durada del seu contracte … Potser els professors de les tres o quatre millors universitats millorin els seus sous, però tots i totes sabem el que li passa als treballadors d’una empresa pública quan es privatitza: més hores de treball, pitjors condicions i baixada del sou, si és que no et fan fora al carrer per una reducció de plantilla.

Les autoritats polítiques estan disposades a lliurar el control executiu de l’educació superior als grups econòmics de més poder, als que representen i els interessos (que no són els de “la societat”, són els seus) defensen amb totes les seves eines. Ja no podem parlar de “influències”, de “pressions”, de “ingerències” per part d’aquests lobbys: hem de parlar de govern directe, immediat, unilateral. Aquesta és la realitat. La reforma de governança és un autèntic cop d’estat a la universitat, que queda definitivament intervinguda pels poders capitalistes i plegada encara molt més als seus venals objectius.

Què carreres es podran estudiar?

La liberalització del mercat universitari portarà com a conseqüència la lliure autonomia de cada universitat per triar que carreres imparteix. Dit així sona molt bonic, però tenint en compte que les universitats seran finançades únicament segons la seva capacitat per col·locar treballadors en el mercat, es produirà una reducció salvatge, no del nombre de carreres ja apareixeran moltes noves especialitzades en segments d’economia o enginyeria, sinó dels camps de coneixement. La Filosofia, la Història, les arts, la literatura … es veuran condemnades a desaparèixer, ja que Com fas el benefici econòmic de la reflexió? Com mesures l’saviesa obtinguda en la lectura dels clàssics? En una societat on una moneda val més que la cultura, aquesta es veu abocada a morir per inanició mentre es prostitueix la qual ha estat la seva casa durant segles.

Per si fos poc, les universitats mateixes tindran total autonomia per triar els temaris de les carreres. Això també sona molt bé, molt llibertari, però si recordem que manaran a la Universitat arribem a una conclusió: no estudiaràs el que tu vulguis, sinó el que l’empresari vulgui.

Com seran finançades les Universitats?

Per tres mitjans: finançament públic, finançament privat, i taxes als i alumnes.

La primera manera d’aconseguir finançament estarà estretament lligada a la classificació de la Universitat. I és que hi ha un projecte de rànquing universitari (CEI: Campus d’Excel·lència Internacional) que classificarà a les universitats segons la seva excel·lència, o el que és el mateix, la seva capacitat de col·locar treballadors útils i mansos en les empreses que paguen la Universitat. I les universitats amb carreres d’Humanitats? Renunciaran les empreses privades a col·locar els “fills de papà” a l’empresa dels seus amiguets perquè tots i totes tinguem les mateixes oportunitats? Les “millors” universitats rebran un plus de diners públics, que no serà una inversió sinó un préstec a retornar, el que incentivarà que els empresaris que dirigeixin la universitat tracten d’explotar encara més econòmicament per tornar aquests diners sense haver de rascar-se la butxaca. Les petites, sense ingressos, es veuran condemnades a desaparèixer o privatitzar definitivament, fent impossible l’accés a la Universitat per a les classes baixa i mitjana.

El finançament privat en universitats públiques serà prostituir l’ensenyament en funció dels interessos d’aquesta, o algú s’imagina Botín donant diners sense demanar res a canvi?

Les taxes, que es duplicaran a la segona convocatòria i triplicaran en la tercera. Algú que estudiï enginyeria i estigui “netejant assignatures” pot arribar a pagar més de 6000 € per la matrícula. Això, si no decideixen encarir-les encara més (a Irlanda arriben als 9.000 € per any, en una reforma molt semblant a aquesta).