Expressa’t: Destruir per destruir

Fa enguany deu anys que amb motiu del 150è aniversari de l’arribada del tren a Cerdanyola es va constituir l’Associació d’Amics del Ferrocarril. Avui, concretament aquest cap de setmana, es va signar la pena de mort de tant entranyable entitat i acordar els propers passos de cara a executar la sentència. Entre els objectius de l’Entitat figurava la promoció i defensa del ferrocarril com a mitjà de transport, la difusió del coneixement i de l’afició i sobretot el modelisme ferroviari.

Pintura de Carlos Sarrate, 5è premi al concurs de pintura de Cerdanyola de novembre de 2007. sarrate.blogspot.com.es/

Pintura de Carlos Sarrate, 5è premi al concurs de pintura de Cerdanyola de novembre de 2007.
sarrate.blogspot.com.es

Ha estat una entitat amb èpoques molt actives i molt participativa, tant a Cerdanyola com arreu de Catalunya. També a la resta d’Europa amb trobades als països veïns: França, Espanya, Bèlgica, etc. abanderant i representant la marca de Cerdanyola arreu. Malauradament, no sempre ens hem sentit recolzats des de l’administració i no trobar un lloc fixe on desenvolupar les nostres activitats ens ha impedit créixer i ens ha acabat asfixiant. Només amb l’empenta dels socis de l’entitat.

Durant l’última junta general ordinària, celebrada aquest passat dissabte, es va decidir per majoria qualificada dels pocs socis que quedaven finiquitar l’Entitat, malgrat existir persones, algunes externes a l’Associació, amb voluntat de continuar el projecte. Un fet incomprensible al que no trobo cap explicació. Destruir per destruir. I menys en la situació social i econòmica actual on cerquem la màxima complicitat col·lectiva a l’hora de fer eficients els pocs recursos públics que tenim. El ferrocarril n’és un.

Tot i això als que volem seguir endavant amb el projecte ens queda l’esperança de refundarnos. Com la llegenda del Fènix, de renéixer de les nostres cendres. Patirem. No tindrem res, possiblement només pals a les rodes, com qualsevol altra entitat. Però especialment dels escèptics que davant la voluntat de seguir només volen ensorrar-ho i com més, millor. Però la perseverança i la fe en aquest projecte no ens desanimarà pas, ans el contrari, ens farà més forts i millors.

Oriol Munuera i Roqué

Comparteix: