Dones amb mirada de Michonne, dones apoderades
Hi ha unes 35 persones al Casal Buirac de Cerdanyola del Vallès, algunes a la barra fent la primera birra, altres ja assegudes a les cadires petant la xerrada: la majoria són dones. Totes esperen que comenci la presentació del llibre La Mirada de Michonne a càrrec del seu autor, Rubén Sánchez, militant i psicòleg feminista. És una guia, una guia d’autodefensa feminista. De les poques de qualitat a l’Estat espanyol, juntament amb Manual de autodefensa para mujeres y chicas de l’editorial Likiniano Elkartea (Bilbao) i la primera i única en català.
L’acte ha estat organitzat per La Figa Rebel, associació feminista de Cerdanyola del Vallès. Mitja hora més tard de l’hora establerta, Rubén Sánchez es disposa a explicar el seu relat de vida, els motius que el van impulsar a escriure aquesta guia i què espera del projecte.
Comença la presentació explicant de què es tracta l’autodefensa feminista, fent al·lusió a paraules d’algunes de les autores que té per referència i que en diverses ocasions cita al llibre, com per exemple, les de Karin Konkle: L’autodefensa vol dir, dir que “sí” quan vols dir que “sí” i dir que “no” quan vols dir que “no”. Per completar la definició usa una cita de Maitena Monroy: L’autodefensa és reclamar una actitud vital de reclamar el dret a viure, a existir sense violència. I segons la definició que trobem al seu propi llibre l’autodefensa és a dir, legítima defensa, consisteix a repel·lir una agressió de qualsevol tipus i explica que ha de ser feminista perquè la violència actual dominant en totes les seves formes és una arma masclista, és un arma de destrucció que té el patriarcat per mantenir l’ordre actual desigual i discriminatori.
Rubén Sánchez assenyala com a responsables del naixement d’aquest llibre i dels seus coneixements totes les dones que ha tractat com a psicòleg, i la inspiració que li han portat les seves històries d’autosuperació. Va començar a investigar sobre autodefensa feminista i a conèixer el treball de Karin Konkle quan va veure que les seves pacients, per recuperar-se completament d’una agressió masclista, necessitaven alguna cosa més. D’aquesta manera, va començar a introduir-les en grups de suport de dones feministes i en l’autodefensa. Segons descriu al seu llibre, això les feia ser més fortes, sentir-se més segures d’elles mateixes, autosuficients… En definitiva, les feia ser dones apoderades capaces d’enfrontar-se al món patriarcal en que viuen. Així comença a cagrupar el material per La Mirada de Michonne.
Sense cap mena de dubte, la millor aportació de l’autor pel que fa al món de l’autodefensa feminista ha estat el tractament que ha fet de l’autodefensa emocional. Com ell mateix explica, ha introduït la seva experiència personal segons el que ha aprés de cada cas tractat. Incideix en el fet que qualsevol dona té la força interior per defensar-se, només cal que cregui en ella mateixa, però també recalca que usar o no l’autodefensa feminista és una elecció i que de cap manera aquesta pot servir per culpabilitzar les dones de no estar preparades o d’haver decidit no defensar-se: l’únic culpable d’una agressió és l’agressor.
També insisteix en que qualsevol dona pot recuperar-se d’una agressió. Aquesta idea trenca totalment amb l’estigma, tan arrelat, que les dones que han patit una agressió de segons quin caire quedaran marcades de per vida i ja no podran tornar a ser felices. Tornar a somriure és la manera de guanyar al masclisme. De la mateixa manera en el llibre dona molta importància a la paraula resiliència; la capacitat de les dones de cicatritzar les ferides, de mirar-les amb orgull i de saber que són senyals d’autosuperació i la causa de que ara siguin més fortes.
Rubén Sánchez pensa que la justícia funciona fins a certa mesura (poc), i explica que realment les ordres d’allunyament funcionen en un 95% dels casos, però que la meitat d’agressions denunciades s’arxiven i d’aquestes en el 50% dels casos els denunciats surten impunes sense cap sanció. És per això que proposa que les dones –sobretot- denunciïn la seva situació, però també, que s’agrupin, que uneixin forces, que construeixin una espècie de reraguarda feminista que estigui disposada a defensar a qualsevol companya i que juntes cap masclista s’atreveixi agredir-les. Insisteix en que de la majoria dels agressors, el 90% estan en l’àmbit proper de l’ agredida, a diferència de la idea que promouen sèries de televisió com Mentes Criminales, CSI, entre d’altres, i també que aquests homes, la gran majoria, són uns covards i que per aquest motiu si sumen forces serà molt més fàcil que es protegeixin d’agressions masclistes. Un exemple que va esmentar va ser Gulabi Gang, el grup de dones indies format per més de 100 mil integrants que amb un sari rosa i un bastó s’enfronten a totes les injustícies que estan decidides a combatre, entre elles el masclisme.
Mentre llegeixes la guia també pots trobar-te amb un seguit de frases que, com va descriure Ruben Sánchez, seria bo que rellegís una persona després d’haver patit una agressió masclista. Frases com: Recorda que tens permís per equivocar-te. Per què? Perquè som persones, no robots ni màquines, tu t’ho vals! Recorda que només tu (i qui tu vulguis) tens permís per riure’t dels teus errors. Altres com: És imprescindible creure que ets capaç de fer moltes coses, més del que pensaves i gaudir-ne! O també: Continua endavant! No et rendeixis mai! La guia, més enllà d’explicar què és l’autocura, et permet portar-la a terme. Llegint La mirada de Michonne ja sents que no estàs sola, sentiment molt comú entre les dones que pateixen una agressió masclista, a través del llibre et converteixes en la teva pròpia confident, com diu Rubén Sánchez en el llibre, en la teva entrenadora. Sents que aquelles paraules han estat escrites especialment per a tu.
Però la guia no conté només autodefensa emocional, també conté una part important d’autodefensa física. Explica com poder sobreviure a una agressió utilitzant l’últim recurs que seria la defensa física, mitjançant il·lustracions i explicacions detallades. Rubén ha introduït en aquesta part els seus coneixements de karate i també de boxa. Afirma, però, que sense pràctica i sense un treball més constant no serà possible assimilar aquests coneixements, per això encoratja les dones assistents a la presentació a participar de tallers d’autodefensa i practicar amb amigues i companyes de confiança.
Un cop finalitzada la presentació del llibre es va iniciar un debat. Es van compartir vivències i punts de vista diversos pel que fa a l’autodefensa i al feminisme en general, va ser un debat amb mirades i gestos de complicitat: moltes de les assistents havien patit situacions similars i sabien del que parlaven. Es van tractar temes com la falta de rigorositat als mitjans pel que fa a la violència de gènere física i la falta de visualització d’altres tipus de violència masclistes, com la psicològica. També es va parlar de la violència sexista com un problema estructural i socio-cultural, que és perpetuada per les institucions i diversos sectors eclesiàstics, comportant la normalització del masclisme. També de la situació d’adolescents i joves i com augmenten els casos de violència masclista entre aquest sector de la població, entre molts altres problemàtiques. No es van treure masses conclusions en clar, però el que sí que va transmetre Rubén Sánchez és que desitja que aquest llibre permeti que cada dona tregui a la Michonne –personatge The Walking Dead- del seu interior. Que les encoratgi a portar la seva mirada com a bandera, la seva mirada segura i agressiva contra els zombies machirulos. Que serveixi per trencar amb el estigma de la dona com a ésser dèbil i submís i que confiïn en que elles poden construir el món feminista que desitgen.
El divendres, totes les assistents a la presentació de La mirada de Michonne, guia d’autodefensa feminista, van tornar a casa una mica més apoderades. I sabent, cada una d’elles, que tot i les batalles perdudes i les companyes caigudes poden guanyar la guerra al masclisme.
Una crònica d’ Idoia Capuz Sánchez per lacolumna.cat
