El Govern de Cerdanyola aplicarà “mà dura” amb l’ordenança cívica
L’Ajuntament de Cerdanyola ha engegat la campanya “Cerdanyola, ciutat cívica” amb una festa dirigida als més petits. Segons Carme Carmona, Víctor Francos i Félix Sánchez, una campanya que pretén conscienciar i sancionar les actuacions “incíviques” a l’espai públic però… què amaga al darrera?
Ciutadania de primera i de segona, els drets i els deures no són iguals per a tothom
El regidor d’Espais Municipals i tinent d’alcalde, Víctor Francos, anunciava aquestes setmanes: “Sense mà dura amb els incívics no hi ha solució, però també ho acompanyarem d’altres mesures”
Sembla ser que a Cerdanyola hi ha ciutadania de primera i de segona classe. Aquesta mà dura que reclama Víctor Francos només va dirigida a la ciutadania d’apeu i no s’aplica de la mateixa manera a les polítiques i gestions “incíviques” i insolidàries que constantment es generen des del consistori, ni tampoc a moltes empreses ni a gent influent que incompleixen sistemàticament molts dels punts d’aquestes ordenances.
Un dels exemples és el cas de Puigfel, empresa responsable dels abocadors tòxics de Cerdanyola, que mai ha pagat ni pagarà els greus danys que ha causat i continua causant al medi ambient dins del municipi, ni pels gasos tòxics que segueixen emetent avui en dia que arriben directament a la ciutat i a la ciutadania.
Qüestió de CiVisme o de CiNisme?
El concepte d’incivisme pot tenir moltes interpretacions. I també pot tenir moltes solucions, com la participació ciutadana, l’educació i respecte amb l’entorn que ens envolta, la mediació, facilitar la realització d’activitats normalitzades i existents a la societat, l’espontaneïtat, el dret a buscar-se la vida, etc.
Molt més enllà dels excrements de gos i, fent una mica de memòria, recordarem que el mateix Francos va ser un fervent defensor d’una ordenança més cíNica que cívica que van intentar impulsar i imposar des de l’Ajuntament fa poc més d’un any i mig, a la primavera del 2013.
La informació que va sortir a la llum va arribar a moltes persones que van manifestar-se en contra, i que va culminar en una jornada lúdico-festiva, la 1a festa per la Convivència, celebrada a la Pl. Abat Oliba, on es va posar de manifest que molts dels actes que l’Ajuntament considerava “incívics” no eren més que relacions ciutadanes espontànies i de convivència, l’essència de la vida als nuclis urbans.
Controvèrsia amb l’ordenança vigent
Sota el paraigües i la “cara amable i conscienciadora” de les sancions per les caquetes de gos o de les deixalles al carrer, continua l’intent potenciar el control i la regulació d’un carrer que és de tothom.
A més, el govern continua exposant més que el deure, l’obligació de la ciutadania d’acusar i denunciar a qui incompleixi qualsevol tipus d’infracció, sent una espècie de dits acusadors, i augmentant així el possible confrontament. En funció de la influència que es tingui o no, continuaran actuant com fins ara, en molts casos, a favor dels ciutadans privilegiats, com al principi hem exposat.
L’ordenança actual dificulta, per exemple, els mitjans de difusió i de comunicació més a l’abast de les classes populars (cartells, enganxines, pancartes, megafonia…). Aquesta difusió només és pot fer als llocs habilitats per fer-ho, espais molt insuficients per una ciutat de 60.000 habitants. A més a més, són llocs sense cap regularització i on empreses privades empaperen de dalt a baix tot l’espai setmanalment, impedint la visibilització de la resta d’anuncis. Aquest punt de l’ordenança suposa un atemptat directe contra la llibertat d’expressió.
En canvi, a les campanyes electorals el poble s’omple de pancartes i cartells molt cars i lustrosos penjats a tot arreu, (i de vegades perillosos incrustades als fanals), posats pels mateixos que durant la resta de l’any ordenen perseguir aquests actes, però aquí rai! Aquí farem “la vista gorda” …
Davant la creixent mobilització popular per fer front a les criminals polítiques de retallades de serveis públics i drets laborals, i amb els antecedents que hi ha amb l’Ordenança Cívica, dóna peu a qüestionar-se el rentat de cara i propaganda que s’està intentant fer amb aquest tema.
1a Festa per la Convivència i de celebració de la retirada de l’Ordenança Cívica prevista al 2013:
“La força del poble va aturar l’ampliació d’Ordenança Cívica de 2013″
